Ryanair i la seva polèmica targeta d’embarcament

Per Anna Jiménez.
Londres.
 
“Un passatger de Ryanair va interposar una demanda sol·licitant la nul·litat, per abusiva, de la clàusula de la companyia aèria que “obliga” a imprimir la targeta d’embarcament sota sanció, en cas de no fer-ho, d’haver d’abonar 40 euros per passatger i trajecte.”
 

Ryanair està de moda. Últimament hem sentit a parlar molt d’aquesta companyia aèria de baix cost perquè s’ha qüestionat la seguretat dels seus avions arrel de publicar el nombre d’aterratges forçosos; perquè es proposa efectuar vols de curta durada amb els passatgers de peu; perquè ha incrementat en un 10% els beneficis en el seu primer semestre fiscal respecte de l’any anterior i perquè ha reduït la oferta de vols amb origen a Madrid conseqüència de l’increment de taxes aeroportuàries. També ha estat noticia recentment a les xarxes socials perquè s’ha difós la noticia de que una dona que portava a la mà un pergamí i un llibre va ser expulsada d’un avió al no poder pagar el recàrrec de 50 euros que li exigien per facturar la maleta per culpa d’un error en la targeta de crèdit. Els testimonis afirmen que la tripulació es va negar a que la resta de passatgers li guardessin en la seva maleta l’equipatge (si a un pergamí i a un llibre se’ls pot anomenar així) que a ella no li cabia. Tots hem parlat de les restriccions d’equipatge de Ryanair, i tots hem parlat també de la seva famosa targeta d’embarcament. Els tribunals també.

Si bé en un primer moment es va estimar en primera instància que la clàusula contractual disposada per Ryanair com a condició general de la contractació segons la qual el passatger ha de portar impresa la targeta d’embarcament, sota penalització, en cas contrari, d’haver d’abonar 40 euros per la impressió o reimpressió de la mateixa en el mostrador de l’aeroport, com a requisit per a l’embarcament, era nul·la; ara l’Audiència Provincial de Barcelona (Sentència de 5 d’octubre de 2011, Secció 15ª, Audiencia Provincial de Barcelona, Ponent: Luis Garrido Espa), revoca aquesta sentència per no apreciar el caràcter abusiu de dita clàusula.

Arribats a aquest punt nosaltres ens preguntem quin és el raonament seguit per tots dos tribunals.

En primera instància, com ja s’ha apuntat anteriorment, es va considerar que la clàusula era abusiva perquè es va entendre que és la companyia aèria la obligada a emetre la targeta d’embarcament de conformitat amb l’article 3 del Conveni de Montreal, conveni que tracta la unificació de regles pel transport aeri. Assentada aquesta premissa, la sentència es pregunta si és vàlida la clàusula contractual que imposa al passatger la obligació de “fer la facturació online i presentar-se a l’aeroport amb la targeta d’embarcament impresa sota pena de patir una penalització de 40 euros si necessita que el personal de terra de la companyia la reimprimeixi en qualsevol dels mostradors de facturació abans del vol”. I, amb base a la legislació protectora de consumidors i usuaris, el tribunal conclou que és nul·la perquè la clàusula provoca un desequilibri entre les prestacions, limita els drets del consumidor, determina una falta de reciprocitat i resulta desproporcionada donat que mitjançant la introducció d’aquesta clàusula Ryanair ha alterat les seves obligacions contractuals bàsiques i les ha repercutit en el client, cobrant una penalització pel compliment d’una obligació que només a ella competeix, com és la d’expedir o emetre una targeta d’embarcament.

Per la seva banda, l’Audiència Provincial de Barcelona, segueix un raonament diferent. Parteix de la base de que Ryanair sí expedeix o emet un document de transport que compleix amb els requisits de l’article 3 del Conveni de Montreal. El que passa és que l’ha d’imprimir el passatger però això no implica que la companyia aèria desplaci cap a l’usuari la càrrega que de l’obligació d’expedir o emetre dit document.

Per tant, l’Audiència Provincial de Barcelona diferencia doncs entre el document de transport i la targeta d’embarcament. Com considera que l’article 3 del Conveni de Montreal fa al·lusió al primer títol i Ryanair l’expedeix, no entén, com feia el tribunal de primera instància, que la companyia aèria estigui desplaçant sobre el client la obligació o càrrega d’expedir la targeta. Aq           uest només ha d’imprimir-la i com aquest extrem està clar en el moment d’efectuar la contractació, l’Audiència creu que no cap parlar de clàusula abusiva en els termes de la normativa protectora dels consumidors i usuaris (arts 80 i 82 del RDL 1/2007). Afegeix a més a més que amb aquest modus operandi, Ryanair agilitza el tràmit d’embarcament, estalvia en costos a l’evitar la impressió de la targeta a càrrec dels treballadors en el mostrador de l’aeroport, i estalvia temps al passatger. Per tot això, entén que “no suposa necessàriament un perjudici contractual per a l’usuari o un menyscabament injustificat dels seus drets”.

Pel que fa a la clàusula penal que estipula que en cas de no portar impresa la targeta d’embarcament caldrà abonar 40 euros per passatger i trajecte, l’Audiència considera que el que fa és estimular el compliment de la obligació lliurement assumida pel passatger i es sanciona la omissió d’aquesta gestió d’imprimir la targeta d’embarcament perquè el client està actuant en contra d’allò lliurement pactat. A més, afegeix que la quantitat de 40 euros no és excessiva i per tot això, considera que no cap parlar de clàusula abusiva.

Per tant, a tall de conclusió, sembla que l’Audiència empara la clàusula de Ryanair a l’entendre que es regeix per les normes de la llibertat contractual recollida d’altra banda al nostre Codi Civil, a l’article 1255. I com es tracta d’una clàusula de la què s’informa suficientment al client, respecta els límits del Conveni de Montreal, es pot complir amb una diligència mínima (entrar al web, imprimir la targeta i no oblidar de dur-la a l’aeroport), i no es considera excessiva en la penalització, l’Audiència no pot sinó desestimar la pretensió de nul·litat, concedida en primera instància.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.