“Les lleis que es fan en contra del poble no poden aplicar-se”

Entrevista a Alfred Bosch. Per Belén Martínez Dolla.

Els 21 diputats obtinguts per Esquerra Republicana de Catalunya el passat 25N converteixen a la formació en una de les claus de la política catalana actual, desprès que la qüestió identitària fos prioritària durant el debat electoral. Tres setmanes desprès, encara es fan lectures diferents dels resultats i s’obren nous fronts de discussió. Parlem amb Alfred Bosch, President del Grup Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament i Catalunya Sí al Congrés dels Diputats de Madrid, sobre algunes de les qüestions que ocupen les portades dels diaris.

Sobre l’esborrany de la LOMCE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa)

Què opina de la reforma educativa presentada pel Ministre Wert?

Wert ja va dir que volia espanyolitzar els alumnes catalans, i ara fa una llei per anar contra l’escola catalana. L’esborrany a més reforça l’educació privada i concertada, dificulta la laïcitat. És una declaració d’intencions de l’Espanya més rància que es coneixia. L’anterior a 1975.

En quina situació es queda el sistema educatiu català amb aquesta reforma?

Si s’apliqués la llei, que esperem que no es faci, s’acabaria amb l’escola en català per recuperar la Formación del Espíritu Nacional del franquisme.

Què es pot fer des de Catalunya?

Ser insubmisos a una llei injusta. Les lleis que es fan en contra del poble no poden aplicar-se.

Què opina del comunicat emès pel Futbol Club Barcelona en defensa de la llengua catalana?

Que l’escola catalana i la llengua rebin el suport de les institucions públiques i privades del país sempre és bo. Que un club conegut arreu del món com el FCB faci un comunicat com aquest ajuda a explicar al món què passa a Catalunya.

Sobre els resultats del 25N.

A molts sectors d’Espanya s’afirma que la independència està ara més lluny que abans de les eleccions…

Ni a Catalunya ni a la resta del món hi ha la mateixa opinió. Només cal veure els titulars del 26N dels principals diaris britànics o d’Al-Jazeera.

Com es van viure al Congrés dels Diputats la manifestació del 11S i les eleccions?

Després de l’11S la reacció va ser de sorpresa i un cert intent de negar la realitat. La mateixa negativa que tenen ara els diputats sobre el 25N al posar l’accent en què CiU no millora resultats. Tot i felicitar-nos pels resultats d’ERC, intenten no fixar-se gaire en els 21 diputats clarament independentistes.

Quins són els motius d’ERC per no voler entrar al Govern? Desvincular-se a les retallades?

No treballem per les cadires. Que el Govern i el cap de l’oposició vagin junts a demanar la llibertat del país reforça la idea de que Catalunya vol la independència, més que un Govern independentista i un cap de l’oposició unionista.

Quin serà el paper d’ERC?

Treballar perquè es faci el referèndum i per evitar que la crisis la paguin les persones amb més debilitat. Les opcions de CIU són pactar amb ERC, PP o PSC. Està clar, però, que els únics que aposten per un referèndum, tal com deia el programa de CiU, són els 21 diputats d’ERC.

Si no aconseguissin arribar a acords en matèria econòmica, creu que Artur Mas tornaria a convocar eleccions?

Els temps no estan per a convocar noves eleccions i és per això que ERC serà una oposició responsable, permetrà la governabilitat quan calgui i buscarà fer una referèndum per a l’autodeterminació.

Sobre el referèndum.

Quines vies plantegen per poder fer el referèndum? I si Espanya s’oposa?

Plantegem reclamar tots els permisos a l‘Estat per tal que permetin fer el referèndum com ha fet Downing Street amb el referèndum escocès i, en cas que això no passi, anar als organismes internacionals. Estem convençuts que Espanya s’hi oposarà, per això treballem ja en l’escenari internacional, sense deixar de fer iniciatives a Espanya.

Si finalment es fes i el resultat fos positiu, quin seria el següent pas? I si fos contrari a l’Estat Propi?

No es produiria un resultat negatiu, però si passés, s’acceptaria i se seguiria treballant per augmentar el nombre de catalans a favor de la independència. Si al referèndum guanyés el sí, el pas següent seria que el Parlament fes seu el resultat i proclamés en seu Parlamentària la independència, complint el mandat del poble.

Sobre el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA).

Què opina de que Catalunya s’hagi acollit al FLA aquest any i pugui tornar a fer-ho al 2013? Quines són les alternatives?

Cal buscar la manera d’aconseguir liquiditat i, mentre els impostos passin per Madrid, no hi ha altre manera que buscar els mecanismes per poder treballar. L’alternativa és recollir tots els impostos, gestionar-los. La independència és la millor sortida. Si s’acaba amb l’espoli els problemes de liquiditat desapareixen .

Què s’ha fet malament a Catalunya perquè  hi hagi aquest deute tan elevat?

No es pot considerar mala gestió quan s’han traspassat competències sense dotació econòmica i quan s’escanya l’economia catalana per sistema. Se’ns tracta com a colònia, i per tant se’ns espolia. Aquest és el problema de la Generalitat. Ens cal ser independents com abans millor per tenir eines per sortir de la crisi, no fer polítiques que només fan que ensorrar-nos-hi.

Altres qüestions d’actualitat.

                Quina és la seva opinió sobre…

…les taxes judicials? Una nova privatització en favor dels seus amics. El PP treballa per acontentar a alguns, per privatitzar i per acabar amb tot allò que és públic.

…els resultats de l’amnistia fiscal? Una vergonya que demostra que moltes actuacions es fan només per buscar un titular, no per acabar amb el frau fiscal. És un resultat vergonyós per una proposta que a Montoro li hauria d’haver fet vergonya.

…la llei de desnonaments? Un altre intent de buscar un titular que no suposa cap solució per a la gent.

…l’any de govern de Mariano Rajoy? Un any de retallades i mentides. Un any de govern contra Catalunya.

…els casos de corrupció a Espanya i Catalunya? No hi ha un cas que sigui més dolent que un altre. Tots són una vergonya. Qui aprofita la confiança per enriquir-se amb casos de corrupció hauria de pagar amb la presó i no poder tornar a tenir un càrrec públic si es demostra la seva culpabilitat.