Ahir mateix podíem conèixer amb gran consternació una notícia que havia tingut lloc a l’Escola de Primària Sandy Hook al poble de Newtown, Connecticut; en el que un home armat va entrar al referit centre i va disparar fins a cent trets causant la mort de prop de 26 persones, 20 de les quals eren menors d’edat que es trobaven a la guarderia del Sandy Hook segons dades del sheriff de Newtown i 6 adults (entre els quals es troben la mare de l’autor dels fets). A aquests morts hem de sumar-li el propi autor dels fets i, presumptament, el pare, ambdós assassinats amb anterioritat de la massacre del Sandy Hook.
L’acusat inicial dels fets ha estat Ryan Lanza, de 24 anys, que no deixava de repetir a les forces de l’ordre que ell no havia estat; finalment s’ha determinat que el veritable autor és Adam Lanza, de 20 anys, i germà menor de l’anterior referit que ha estat trobat mort dins el centre escolar, essent les causes de la seva mort encara indeterminades doncs no es sap si s’ha suïcidat o si ha estat la policia en un tiroteig amb l’acusat.
Les versions dels fets encara no han estat corroborades en la seva totalitat, però si pel que fa a la relació amb la forma d’execució dels fets en la qual s’han emprat múltiples armes:
– Un rifle del calibre 223.
– Una Glock de 9 mm Parabellum (o Glock 17), un model amb un carregador amb capacitat per disparar fins a disset bales en una ràfega.
– Una SIG Sauer.
Poques hores després de que la notícia sortís a la llum, el demòcrata Barack Obama, President dels Estats Units d’Amèrica, va emetre un comunicat dirigit a la població americana en el que, entre llàgrimes, va declarar el següent: “I offered Governor Malloy my condolences on behalf of the nation and made it clear he will have every single resource that he needs to investigate this heinous crime, care for the victims, counsel for their families […]. We’ve endured too many of these tragedies in the past years and each time I learn the news, I react the not as a president but as anybody would, as a parent. And that was e specially true today. I know that there’s not a parent in America who doesn’t feel the same overwhelming grief that I do”.
La massacre del Sandy Hook no és la primera succeïda als EUA. Han hagut altres esdeveniments similars succeïts als EUA:
Ja ho va dir el mateix President Obama, doncs els Estats Units d’Amèrica han hagut de fer front a moltes tragèdies durant els darrers anys:
- El dia 20 de juliol de 2012, a Denver (Colorado), James Holmes (24) irrompia a la preestrena de la darrera pel·lícula de la saga Batman i, cobert amb xalec antibales i màscara antigas, va començar a disparar als assistents causant la mort a 12 persones i ferint a unes altres 58.
- El 16 d’abril de 2007, a la Universitat de Virgínia Tech, Seung-Hui Cho matava 32 persones i en feria unes altres 17 en dos tiroteigos, ambdós separats per un lapse de dues hores, procedint acte seguit a suïcidar-se. Aquesta massacre va portar l’Estat de Virgínia a prohibir la venda d’armes als centres comercials.
- El 20 d’abril de 1999, a Columbine (Colorado), Eric Harris i Dylan Klebold (17 i 18 anys d’edat, respectivament) van entrar a l’Institut del referit poble equipats amb un arsenal d’armes i van obrir foc contra els seus companys causant la mort de 12 alumnes i un professor abans de suïcidar-se.
- L’1 d’agost de 1966, Charles Whitman, estudiant de la Universitat de Texas es va col·locar a la torre del rellotge d’aquesta Universitat, armat amb tres pistoles i dos rifles amb mira telescòpica i va començar a disparar; després de noranta minuts, havia mort a 14 persones i havia ferit 32 més.
Es podria seguir fent una llarga llista de massacres: Red Lake (Minnessota), 21 de març de 2005; Universitat cristiana d’Oikos (Oakland, Califòrnia), 2 d’abril de 2012; la de l’escola Amish de la comunitat de Nickel Mines en Bart (Pennsilvània), 2 d’octubre de 2006;…
La Segona Esmena de la Constitució dels Estats Units d’Amèrica (USC):
Aquesta esmena es troba inclosa a la Bill of Rights, conjuntament amb les esmenes primera a desena.
Aquesta esmena té un text breu, però, diferent, en funció de la versió que es contempli:
– La versió aprovada per la House of Representatives contempla que: “a well regulated Militia, being necessary to the security of a free State, the right of the people to keep and bear Arms, shall not be infringed”, és a dir, una Milícia ben organitzada, essent necessari per a la seguretat d’un Estat lliure, el dret de la població a portar i emprar Armes no pot ser infringit.
– La versió aprovada pels Estats contempla que: “a well regulated militia being necessary to the security of a free State, the right of the People to keep and bear arms shall not be infringed”, és a dir, una milícia ben organitzada essent necessari per a la seguretat d’un Estat lliure, el dret de la Població a portar i emprar armes no pot ser infringit.
La diferència a simple vista és mínima però si el lector llegeix les dues versions veurà que la versió aprovada per la House of Representatives contempla la “Milícia” amb majúscula i el “poble” en minúscula; mentre que la dels Estats ho preveu al contrari. Com s’ha dit, referència mínima però important doncs es fa una clara reminiscència a les tres primeres paraules que apareixen a la U.S. Constitution (“We the People”).
La “milícia ben organitzada”
En el cas District of Columbia v. Heller, la U.S. Supreme Court expressa que “l’adjectiu “ben organitzada” no implica més que la imposició de la disciplina i entrenament adequat”; per altra banda, Alexander Hamilton al seu assaig “Federalist No. 29” afirma que “si una milícia ben organitzada ha de ser la defensa més natural d’un Estat lliure, ha de ser sota una regulació i sota la disposició de que aquest cos constituït com a guardià de la seguretat nacional […] conferint la regulació de la milícia a la direcció de l’Autoritat Nacional […] (i) reservant als Estats […] l’autoritat d’entrenar la milícia”.
El “dret del poble a portar Armes”
En el cas District of Columbia v. Heller, el Jutge Antonin Scalia sentencia que: “a cap lloc a part de la Constitució existeix un dret atribuït al poble referint-se a no més que un dret individual. És més, a les altres sis previsions de la Constitució en que es menciona “al poble”, el terme sense cap gènere de dubtes es refereix a tots els membres de la comunitat política, no a un subconjunt inespecífic. Això contrasta marcadament amb la frase “la milícia” en la clàusula preliminar. Així com es descriu a baix, la “milícia” en l’Amèrica colonial es refereix a un subconjunt de “el poble””.
L’abast del concepte “portar Armes”
En darrer terme, el Heller contempla que “la lectura més natural de “portar Armes” a la segona esmena és “portar armes” […]. La frase “portar Armes” alhora té un fonament idiomàtic significativament diferent al seu sentit natural: “per a servir com a soldat, portar a terme el servei militar o lluitar”. En contra d’això, els jutges Souter, Ginsburg i Breyer aclaren que “si els redactors volien ampliar el significat de la frase “portar Armes” per abastar la possessió civil i ús, ho haurien fet afegint frases com “per a la seva autodefensa””.
Consideracions finals:
El President dels Estats Units ha declarat aquesta mateixa nit que els Estats Units d’Amèrica han hagut de fer front a situacions molt similars a les esdevingudes aquesta tarda a Newtown (Connecticut), però malgrat tot la Bill of Rights no ha patit cap modificació en la segona esmena.
Si bé és cert que s’admet el dret a portar armes amb una finalitat defensiva, el que demostren aquestes tràgiques matances és que la venda d’armes a la col·lectivitat de manera gairebé lliure porta a situacions en les que persones que pateixen trastorns mentals o persones completament sanes que, sense justificació alguna, s’armen amb un arsenal i maten a desenes de persones i en fereixen tantes o més.
Així doncs, es necessari qüestionar-se si realment és necessari mantenir un dret tan arcaic i que té els seus orígens en l’època colonial americana en la que les guerres civils eren contínues (Guerra del Nord contra el Sud, a tall d’exemple.), doncs a l’actualitat hi ha altres mecanismes alternatius a haver d’emprar armes per tal de repel·lir la criminalitat. Sense entrar, però, a qüestionar la seva eficiència cal considerar que malgrat que les armes poden suposar un plus de protecció a les persones que les tenen, també suposen un detriment en la seguretat de la col·lectivitat doncs es totalment imprevisible quan algú amb problemes psíquics o armat amb qualsevol raó injustificable, emprarà l’arma amb intencions de ferir i/o assassinar a algun altre membre de la societat.
És necessari mantenir un dret tan arcaic, propi de l’època colonial front a altres mecanismes propi d’un estat de Dret?
Però, per sobre de tot, és la tinència d’armes de foc un mecanisme realment eficaç per a repel·lir la criminalitat o, pel contrari, no propicia més que un augment d’aquesta?
