No perdràs l’atur si marxes fins a 90 dies a l’estranger

Per Anna Jiménez.
Barcelona.

 

El Tribunal Suprem ha dictat una sentència on unifica doctrina en relació a la prestació d’atur quan el beneficiari de la mateixa marxa a l’estranger. S’ha establert que no es perdrà el dret al cobrament, malgrat que sí restarà en suspens fins que la persona torni a Espanya.

La Sala del Social de l’Alt Tribunal ha dictat sentència en el recurs de cassació per a la unificació de doctrina número 4325/2011 on estableix que aquelles estrangers que siguin beneficiaris de la prestació d’atur de la Seguretat Social podran viatjar a l’estranger fins a un màxim de 90 dies sense perdre el cobrament de dita prestació.

El Tribunal Suprem dicta aquesta sentència (STS 7817/2012, de 18 d’octubre de 2012, Ponent: Antonio Martín Valverde) en resposta a una sentència dictada el 15 de novembre de 2011 per la Sala del Social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que estima un recurs de súplica contra la sentència del Jutjat del Social núm 38 de Madrid, de 4 de febrer de 2011.

Doncs bé, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va fallar a favor del Servei Públic de Treball Temporal (SEPE) que reclamava 15.368,64 euros obtinguts indegudament per una dona de nacionalitat ucrainiana que va marxar d’Espanya sense previ avís durant 21 dies. Segons la llei, traslladar la residència a l’estranger té com a conseqüència l’extinció de la prestació excepte que marxis 15 dies a l’any, prèvia comunicació a l’Administració.

El Tribunal Suprem, davant de la complexitat de la normativa, decideix unificar doctrina basant-se en una sentència pròpia de 22 de novembre de 2011, on distingeix entre prestació mantinguda, suspesa i extingida. En concret, fa esment de la prestació suspesa i defensa la tesi que es podrà suspendre l’atur quan es dugui a terme un desplaçament a l’estranger de menys de 90 dies. ¿Per què aquest termini i no un altre? El Tribunal el justifica en al·lusió a la normativa d’estrangeria, ja que en aquesta, per a determinar el pas d’estàncies a residència temporal, es pren com a marc temporal el termini de 90 dies.

En conseqüència, per aplicació d’aquesta doctrina, el Suprem ha de fallar a favor de la dona ucrainiana sancionada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid pel cobrament indegut d’atur perquè en realitat no és un supòsit d’extinció de prestació sinó que es tractaria  d’una suspensió inferior a 90 dies.

S’afegeix a la sentència unificadora de doctrina que la prestació suspensa mentre la persona està fora d’Espanya s’haurà de reprendre en el moment en què el beneficiari torni de l’estranger.

No obstant, la sentència compta amb un vot particular. La magistrada Milagros Calvo Ibarlucea entén que “l’extensió temporal (de 15 dies a 90) és font de discriminació respecte als beneficiaris espanyols que no disposen d’una infraestructura familiar i econòmica” en un altre país que els permeti sostreure’s capritxosament de l’obligació que tenen d’estar presents en el mercat de treball espanyol”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.