El Govern de Mariano Rajoy té com un dels objectius en el seu programa de govern una reforma del Poder Judicial, que promet ser una de les més polèmiques, doncs en aquests moments la relació entre la comunitat de juristes i el Ministeri de Justícia estan més tenses que mai: no ha agradat als advocats, ni tampoc a cap membre de l’Administració de Justícia, la implantació de les taxes judicials, considerades per molts un abús de dret i inconstitucionals, per impedir l’exercici del dret a la tutela judicial efectiva de l’article 24 de la Constitució Espanyola.
Però un altre motiu manté les relacions entre Gallardón i els jutges en una perillosa tensió, i és la configuració que el primer pensa donar al Poder Judicial arrel de la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial que s’ha d’aprovar abans de juny de 2013, la qual es realitzarà amb l’ombra que encara planeja del cas Dívar.
La idea de la que d’un bon començament es va partir, és a dir, que la majoria del Consell General del Poder Judicial, l’òrgan de govern de jutges i magistrats, estigués nomenat pels mateixos jutges i magistrats, ha estat ja rebutjada. No obstant això, s’hauria convingut que els jutges que no pertanyin a cap associació judicial ocupin 5 dels 12 seients reservats a aquests en el Consell, per evitar una excessiva influència d’aquestes associacions en aquest òrgan, que ara és ocupat majoritàriament per jutges associats (11 de 12, entre l’Associació Professional de la Magistratura i Jutges per la Democràcia).
A més, una reforma dels requisits d’experiència en el càrrec portarà a un Consell de major veterania. Per acabar, s’ha destacat que la Comissió Disciplinària, que estableix les sancions que s’imposen als professionals de la justícia que han comès infraccions en el seu treball, amplia el seu nombre de vocals de cinc a set, molt segurament com a imatge de cara a la ciutadania, la qual ha percebut certes disfuncions de la justícia en casos com el de Mariluz, on errades dels jutges que no han estat penalitzades han provocat conseqüències funestes.
