Els organismes que vetllen pels Drets Humans

Per Ignasi Ferreté i Daniel Mendo.
Barcelona.
 
 

L’objectiu d’aquest article és contextualitzar els principals organismes existents al món en matèria de Drets Humans. El primer d’ells és el Comitè de Drets Humans, creat l’any 1966 mitjançant el Pacte internacional dels drets civils i polítics. Aquest Tribunal es va crear per assegurar el compliment del ja citat anteriorment Pacte internacional dels drets civils i polítics, mitjançant la redacció d’observacions generals, l’examen dels informes que envien els Estats signataris del pacte i conèixer de casos concrets denunciats per Estats o per persones “víctimes” de violacions de drets. El segon dels organismes objecte d’anàlisis és el Consell de Drets Humans, creat per l’Assemblea General de les Nacions Unides mitjançant la Resolució 65/2001, del 15 de Març de 2006 amb la intenció de considerar les situacions de violacions produïdes en els 192 Estats pertanyents drets humans i fer recomanacions sobre aquest tema.

Aprofundint en la composició de tots dos òrgans, cal destacar una substancial diferència quant als seus membres. El primer dels dos organismes, el Comitè de Drets Humans, està format per 18 membres independents triats pels estats, però com ja hem citat, no representen als estats. El segon dels organismes, el Consell de Drets Humans, està format per una delegació de cadascun dels 47 Estats membres pertanyents al mateix. Aquí sorgeix el primer dels dubtes que un servidor és planteja, és realment neutral el Comitè dels Drets Humans, essent els seus membre elegits i votats per part dels Estats Membres?

Procedirem a fer un anàlisi  comparatiu entre el mecanisme de garantia dels drets humans del Pacte Internacional dels drets civils i polítics i el mecanisme d’examen periòdic universal. El primer dels mecanismes, mitjançant la presentació d’Informes periòdics ( sobre les modificacions o canvis en les disposicions en temes de Drets Humans tractats en el Pacte) per part dels Estats que han ratificat aquest Pacte de 1966, pretén controlar el compliment del mateix. Per contra, el segon dels mecanismes, examina regularment la situació dels 192 Estats membres de l’ONU, cobreix la totalitat dels drets humans i és dut a terme pels Estats membres, via, en la majoria de casos, d’un informe nacional ( escrit o no), d’un resum facilitat per la OACNUDH ( Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans) d’òrgans externs interlocutors, com les ONGs i una compilació també preparada per la OACNUDH de la informació inclosa en els informes dels mecanismes de drets humans de l’ONU.

En el cas del Consell de Drets Humans, a diferència del Comitè, s’opta per realitzar anàlisis periòdiques del compliment dels Drets Humans en els 192 Estats membres de l’Organització de les Nacions Unides ( Examen Periòdic Universal, que es realitza a 48 estats anualment, 16 cada quadrimestre de l’any). Durant la realització d’aquest examen es produeix una interacció de tres hores que s’estableix en el Grup de Treball sobre l’Examen Periòdic Universal entre l’Estat examinat i altres Estats. Després del diàleg, i les seves diferents preguntes i qüestions dels Estats membres a l’Estat examinat, la denominada “troika”, (tres membres del Consell triats per sorteig) i la secretaria elaboren un informe, que inclou les preguntes les recomanacions que se li formulen a l’Estat consultat. Llavors, a remissió d’aquest Grup, el Consell procedeix a la seva aprovació. Més tard l’Estat examinat pot complir les recomanacions que se li realitzessin des del Consell. Aquest procediment d’Examen Periòdic Universal no permet que un Estat reclami a un altre i s’estableixi un dialogo entre estats per solucionar una controvèrsia, a diferència del Comitè, que com veurem, té funció de mediació i/o conciliació.

Per contra, com ja hem indicat, la funció del Comitè Internacional de Drets Humans és vetllar pel compliment del Pacte de 1966, que, en cas d’incompliment del mateix, qualsevol Estat parteix d’aquest Pacte pot denunciar un incompliment per part d’un altre Estat ( article 41 del Pacte internacional dels drets civils i polítics). Per realitzar una reclamació és necessari que l’Estat denunciant i el denunciat acceptin la competència del Comitè en aquesta matèria. El Comitè es pronunciarà si després de sis mesos no hi ha acord inter-parts. Si aquesta situació succeís, el Comitè s’oferirà per aconseguir l’acord més favorable per a ambdues parts i que asseguri el compliment del Pacte de 1966. L’article 42 del Pacte de 1966 estableix la creació d’una Comissió Especial de Conciliació integrada per cinc membres per conèixer en profunditat la controvèrsia i actuar de mediador en cas que no s’aconseguís acord entre les parts. Les parts tindran 3 mesos per indicar si accepten o no els informes que aquesta Comissió ha creat per a la conciliació de les parts en aquesta matèria tractada.

En quant a la possibilitat que tenen els particulars d’exigir el compliment del Pacte i dels drets Humans, en el cas del Consell Internacional dels Drets Humans, cal destacar la importància del procediment de Denúncia, mitjançant el qual, els particulars o Organitzacions que hagin sofert una vulneració provada ( o tinguin constància clara d’una vulneració) dels drets humans o llibertats inherents a la persona sempre que no es tinguin motivacions polítiques i s’hagin esgotat les jurisdiccions internes. Per a la consideració de si aquestes denúncies compleixen els requisits necessaris per a la seva anàlisi per part d’institucions superiors, es va crear el denominat Grup de Treball sobre Comunicacions, per examinar les comunicacions rebudes de particulars i grups que denunciïn abusos i violacions de les seves llibertats i drets humans. Quan el Grup de Treball trobi proves raonables de l’existència d’unes violacions dels drets humans, la qüestió es passarà a un altre Grup especialitzat, el Grup de Treball sobre Situacions perquè examini les situacions particulars que li hagi transmès el Grup de Treball sobre Comunicacions, i decidirà després si ha de remetre o no alguna de les situacions.

Per contra, en el cas del Comitè, se li va preparar i va legitimar per rebre i considerar comunicacions d’individus que diguin ser objecte de vulneracions de qualsevol dels drets del pacte, establint com a requisits que s’hagi esgotat la jurisdicció interna, que es realitzin de forma personal i fora de l’anonimat i que no es tracti d’alguna assumpte que hagi estat objecte d’un altre procediment. L’Estat del nacional que al·legui la violació dels drets i aspectes del pacte, en el moment en què es posi en coneixement seu, disposarà de 6 mesos per presentar a declaracions per aclarir l’assumpte i proposar solucions.

Com a conclusió, afirmar que entre el mecanisme de garantia dels drets humans del Pacte Internacional dels drets civils i polítics i el mecanisme d’examen periòdic universal, existeixen una sèrie de diferències de rellevant importància, a destacar ( a més de la formació, composició i any de creació( 1966 i 2006)), entre les quals destaquem la funció de tots dos, la periodicitat i forma de tots dos mecanismes, els drets i aspectes que cobreixen tots dos mecanismes i les persones, estats o organitzacions legitimades per interposar denúncies o recursos contra les vulneracions dels drets humans o aspectes del Pacte internacional dels drets civils i polítics de 1966.

El Palais des nations, seu de la ONU a Ginebra i un dels llocs on es reuneix el Comitè de Drets Humans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.