El darrer dia 16 de desembre tingueren lloc les eleccions legislatives al Japó; el resultat fou el clar triomf del Partit Liberal Democràtic (PLD), de tendència conservadora, liderat per Shinzo Abe, de 58 anys. Abe ja havia sigut Primer Ministre del Japó entre setembre del 2006 i setembre del 2007; el més sorprenent del cas és que, tot i que el seu anterior mandat va estar farcit d’escàndols, els electors japonesos han tornat a dipositar la seva confiança en ell. Li han donat una segona oportunitat, que caldrà veure si sap aprofitar.
Abe s’ha convertit en el setè Primer Ministre del Japó en set anys; sens dubte, aquest fet mostra la inestabilitat política que envolta la tercer potència econòmica mundial, ja que en els darrers anys pocs primers ministres han aconseguit durar més d’un any. L’últim Primer Ministre estable va ser l’estrafolari Junichiro Koizumi, que va estar en el càrrec des de l’any 2001 fins el 2006.
En el seu primer mandat, Shinzo Abe acabà fracassant. Va dimitir al cap d’un any d’haver arribat al poder, dos mesos després d’haver patit una contundent derrota a les eleccions al Senat. A més a més, el seu mandat va estar ple d’escàndols de diversa naturalesa. El més vergonyós de tots ells va ser la pèrdua per part de l’Administració Pública nipona dels registres laborals de cinquanta milions de treballadors, que es van quedar sense documents per justificar les seves pensions.
Aquesta no va ser l’única controvèrsia: diversos casos de corrupció van afectar els seus ministres, a part de nombroses mostres de manca de tacte, com la negativa d’Abe a admetre que les tropes japoneses haguessin utilitzat a dones de Corea del Sud com a esclaves sexuals, declaracions que va haver de matisar posteriorment al Parlament.
La seva retòrica conservadora i nacionalista va provocar nombroses polèmiques, i, de fet, els seus detractors temen que ara es reprodueixi aquesta situació, en uns moments de tenses relacions amb la Xina i Corea del Sud.
Shinzo Abe ha promès reactivar l’economia mitjançant l’impuls d’obres públiques (en el sector de les infraestructures) i amb polítiques favorables a les exportacions. Pel que fa a les relacions internacionals, Abe ha promès adoptar una postura més ferma en els litigis territorials que té oberts, sobretot amb aquells que té amb la República Popular de Xina, destacant el conflicte relatiu a les illes Senkaku (anomenades Diaoyu a la Xina)
I, pel que fa al controvertit tema de l’energia nuclear (no cal recordar de nou la tragèdia de Fukushima), ha plantejat un període de tres anys de reflexió abans de prendre una decisió definitiva.
Abe assegura que ell i el seu partit han après dels seus errors; arribats a aquest punt, ens podem preguntar: realment ell i el seu partit (el PLD) deuen haver après dels seus errors? Aquest mandat d’Abe serà menys polèmic que l’anterior? I, essent més realistes, quant de temps aguantarà Abe en un escenari polític tan complex com el nipó?
És clar que els japonesos tenen una mentalitat força diferent de la nostra; poc probable seria que a Espanya li donéssim una segona oportunitat a un polític que no va fer-ho especialment bé el primer cop, però els japonesos sí ho han fet. I qui sap si fins i tot haurà sigut una bona decisió. Heràclit dixit: “No es pot baixar dos cops pel mateix riu, atès que, quan baixo el riu per segon cop, ni jo ni el riu som els mateixos“.
