Al Ministre de Justícia, el madrileny Alberto Ruíz Gallardón, titular d’aquesta cartera des de fa un any, els problemes i les queixes se li estan acumulant de manera perillosa, ja que te a la Justícia de l’Estat Espanyol, amb peu de guerra, jutges, advocats, procuradors i ara notaris i probablement també els registradors; tot i que, aquests últims no s’han manifestat públicament com a col·lectiu. Aquest polític del PP, que sens dubte tenia fama de dialogant i d’un tarannà obert de la seva etapa al capdavant de la Comunitat de Madrid (1.995-2.003) i de l’Alcaldia de Madrid (2.003-2.011), ara resulta que els professionals del Dret, l’acusen de falta de diàleg, com assegura José Manuel García Collantes, Doctor en Dret per la Universitat Complutense i escollit per una unanimitat recentment President del Consell General del Notariat, ens que integra als decans de les disset comunitats autònomes i que representa una suma de quasi tres mil notaris que exerceixen a Espanya, i en la que García Collantes és també degà del Col·legi Notarial de Madrid, sent-ne el vicepresident Joan Carles Ollé Favaró, degà del Col·legi Notarial de Catalunya.
Les queixes principals dels notaris al esborrany de l’Avantprojecte, amb la seva redacció actual, seria que suposaria una ralentització del tràfic jurídic, ja que pràcticament tota la vida de les persones seria objecte d’inscripció, ja sigui per inscripcions de naixements, matrimonis, defuncions, divorcis, testaments i d’altres, a més del tema de la gratuïtat. Fonts del mateix Ministeri indiquen que no es pagaria per la seva inscripció, ja que els registradors augmentarien les seves atribucions però sense que això suposi un augment en la seva retribució. La qüestió que en aquest moment està a debat és si serà gratuïta només la inscripció i per tant, s’hauria de pagar una tassa per la seva certificació, quant el ciutadà hagi d’acreditar davant de qualsevol administració l’existència d’un fet; o pel contrari, la gratuïtat serà total per qualsevol servei del Registre Civil. De totes maneres l’idea inicial del govern és que només sigui gratuïta l’inscripció obligatòria. El que és clar i evident és que no es tracta d’una privatització del Registre Civil, que continuarà sent públic; però el fet de la seva gratuïtat no ha caigut bé entre molts registradors, ja que les comptes no els hi surten, i la queixa no està basada en hipòtesis sinó que tenen l’experiència dels Expedients de Nacionalització, que ha suposat a les seves oficines, feina sense remunerar i un gran esforç extra dels seus empleats, per tal d’assimilar una nova feina, que no és del seu àmbit i sense que la tasca habitual dels Registres se’n ressenteixi.
La intenció del Ministeri és que aquest nou Registre Civil sigui totalment desjudicialitzat i vagi a càrrec dels Registradors de la Propietat i Mercantils, seguint sent un ens públic que servirà per descongestionar jutjats i tribunals, però la incògnita és amb quin personal? amb els funcionaris que actualment serveixen al Registre Civil, o bé amb empleats dels actuals Registres?
Vist com està al pati, una conclusió que sembla evident és que als afectats per les noves lleis de Ministeri de Justícia es queixen de falta de diàleg, és realment això? no serà que alguns estan perdent els privilegis que tenien? Com en qualsevol reforma cal el diàleg, ja que les mateixes són importants i afecten a diversos col·lectius. Una cosa que està clara és que la modernització de la Justícia no la discuteix ningú, però una cosa que veiem cada dia és que diferents col·lectius com notaris, registrador, advocats i procuradors, han fet un gran esforç de modernització i adaptació de les seves oficines a les noves tecnologies, com pot ser la tramitació i presentació telemàtica de documents, invertint molts diners i formació pels seus empleats, però per exemple l’Estat, no ha fet al mateix a la seva administració i senzillament van un pas o dos par darrera. I això s’ha de solucionar i com en el seu dia, en bonança econòmica els governs de torn no van fer cap esforç econòmic per la modernització de l’administració, ara, en plena crisi econòmica i estructural, s’han d’afrontar nous reptes i de ben segur que tots els actors ho posaran tot de la seva part per portar totes les reformes a bon port.
