Yale, Stanford, Harvard, la Universitat de Chicago, la de New York,.. són “law schools” dels EUA conegudes arreu del món (juntament amb les angleses Oxford, Cambridge i Univeristy College of London) per oferir el millor nivell educatiu en la ciència jurídica.
S’ha de posar en dubte, però, aquesta magnificència. Amb la situació econòmica actual estan començant a sorgir veus crítiques amb el sistema emprat per aquestes universitats, un sistema altament elitista en el que la matrícula és molt alta i obliga als estudiants graduats a trobar-se amb un deute impagable. Estudiants que, segurament, i a conseqüència de la mala situació en que es troba el mercat laboral en els EUA, obtindran una feina que no respondrà al nivell del títol aconseguit.
Així doncs, i posant els números sobre la taula per tal d’evidenciar el cost d’una llicenciatura als EUA en proporció amb les possibilitats econòmiques, cal tenir en compte que la matrícula anual d’una dotzena de “law schools” s’apropen als 50.000 dòlars. Essent la llicenciatura en dret als EUA d’una durada de 4 anys, el cost total dels estudis puja fins els 200.000 dòlars. El deute és, en conseqüència, molts gran: 106.000$ de mitja al 2010, 125.000$ al 2011 segons informes del programa federal de préstecs. Mentrestant, i com ja s’ha dit abans, les perspectives de feina per als llicenciats en dret als EUA son escasses. Al 2011, a la mateixa generació que sortia, de mitja, amb un deute de 125.000$, només el 55% dels graduats van trobar feina permanent a temps complet com a advocats després de 9 mesos de la graduació i amb un salari mig de 60.000$ l’any, insuficient per a gestionar els pagaments del deute.
Davant d’aquesta realitat, però, les facultats no han fet res. Aquestes facultats continuen explicant (i enganyant) als seus
sol·licitants (i als medis d’informació) de l’existència d’unes perspectives de treball futures si s’entra en aquella facultat que ni tant sols es podien garantir quan no hi havia la crisis econòmica. A més a més, el preu de les matrícules no ha disminuït, sinó al contrari, ha augmentat. L’explicació d’aquest augment, segons les facultats, es deu a l’augment de costos d’aquests estudis (els professors de dret son els que tenen sous més elevats, els programes s’especialitzen cada cop més, etc). Cal tenir en compte, però, un altre factor en aquesta equació. Si bé es normal que el preu augmenti si els costos son majors, el que no s’entén és que aquest augment no comporti una reducció de la demanda que controli, a la vegada, l’augment del preu. Això es deu a que els estudiants estan disposats a pagar el preu inflat de la matrícula perquè creuen que el títol d’advocat és una bona inversió. Aquesta creença la fomenten les pròpies escoles de dret, publicant estadístiques de feina que no representen la realitat juntament amb el programa federal de préstecs, el qual cobreix tots els costos d’una educació jurídica, sense cap límit i sense cap avaluació de si els préstec poden ser pagats.
Continuant amb l’anàlisi del preu de les matrícules ens hem d’aturar en la fixació del preu. Als EUA el preu de les matrícules dels estudis de dret venen fixades/determinades per les escoles d’elit de la llei. Es a dir, escoles com Yale, Columbia, Harvard o Stanford són les que marquen els intervals en els que es mouran el preu de totes les altres escoles de dret dels EUA. La pregunta que ens ve al cap, llavors, es perquè no han fet res aquestes escoles per a reduir l’increment del preu de les matrícules. Segons Brian Tamanaha, professor de Dret de la Universitat de Sant Louis, aquestes escoles s’han vist atrapades per la classificació que cada any fa d’elles EEUU News. La intenció d’aconseguir augmentar la reputació davant els acadèmics ha portat a augmentar uns costos que, com ja he dit abans, han portat a l’augment del preu de la matrícula. Entre aquests costos, com senyala Tamanaha en el llibre “Failing Law Schools”, es troba la contractació de professorat estrella, els quals se’ls ofereix contractes amb una càrrega docent de 8 crèdits per any i amb un salari que es troba entre els 300.000-400.000$ l’any. Podem veure, doncs, com no interessa tampoc al professorat canviar el sistema i son excepcions contades com el ja esmentat Brian Tamanaha els que critiquen el sistema, ja que aquest els permet prosperar econòmica i socialment en un grau completament injustificable.
Cal concloure, doncs, que el fet que l’educació jurídica actual als EUA sigui insostenible i poc ètica és, en part, culpa dels mateixos educadors jurídics i que només de forma conjunta per part d’aquest col·lectiu, amb accions que vinculin a tot el professorat (no acceptar augments de salari, per exemple) es podrà solucionar aquesta situació que només perjudica als estudiants.
