Jubilació anticipada: evolució a la llum del RD 29/2012

Per David Gutierrez, 
Barcelona
 
La jubilació anticipada és una institució jurídica que permet al sol·licitant accedir a la pensió de jubilació abans de complir l’edat legal de jubilació, a canvi d’una rebaixa de la mateixa a través de l’aplicació d’uns coeficients reductors en funció del temps que li resti al mateix fins al compliment de l’edat legal.
 

 La seva regulació la trobem a l’article 161 bis del Real Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de Juny per el que s’aprova la Llei General de la Seguretat Social, en endavant LGSS. Va ser introduïda al nostre sistema jurídic de Seguretat Social amb l’aprovació de la Llei 40/2007 de 4 de Desembre de mesures en matèria de Seguretat Social, iniciant la seva vigència el dia 1 de Gener de 2008.

Als seus inicis, el règim jurídic d’aquesta institució permetia als treballadors amb una edat mínima de 61 anys (Art. 161.bis.2.a LGSS), que estiguessin inscrits com a demandants d’ocupació durant un període de 6 mesos (Art. 161.bis.2.b LGSS) i que acreditessin un període efectiu mínim de cotització de 30 anys (Art. 161.bis.2.c LGSS), acollir-se a aquesta modalitat de jubilació.

 El requisit de pes que actuava com a filtre per a l’accés a aquesta modalitat de jubilació era la extinció de la relació laboral per motius aliens a la voluntat del treballador (Art. 161.bis.2.d LGSS)

Ara bé, existia la possibilitat d’accedir-hi sense acreditar l’inscripció com a demandant d’ocupació durant 6 mesos i sense justificar la causa d’extinció del contracte de treball  si l’empresari, mitjançant acord col·lectiu o contracte individual de prejubilació, pagava al treballador, després de l’extinció del contracte i als 2 anys immediatament anteriors a la sol·licitud de la jubilació anticipada, una quantia que suposes: a) Import corresponent a la prestació d’atur que percebria el sol·licitant, si no tenía dret a accedir a la prestació per desocupació; i b) L’import corresponent a la quota a la seguretat social que hagués abonat l’empresari durant aquests 2 anys, o bé, l’import que hauria de liquidar el treballador a la Seguretat Social en concepte de conveni especial.

 Com pot observar-se, no existia la possibilitat d’accedir a la jubilació anticipada per voluntat unilateral del sol·licitant, donat que es requeria l’esmentat acord previst al paràgraf segon de l’article 161.bis.2.d LGSS.

 La gran novetat va arribar amb l’article 5.1 de la llei 27/2011 d’1 d’Agost sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social, que modificava el règim de jubilació anticipada. En concret, va introduir la possibilitat, inexistent fins al moment, d’accedir a la jubilació anticipada per voluntat del sol·licitant. Això si, amb requisits d’edat més estrictes (63 anys) i amb la absoluta necessitat de que la pensió resultant sigues superior a la pensió mínima que li correspondria al sol·licitant amb 65 anys.

Aquestes exigències que imposava el legislador a l’article 5.1.B de la Llei 27/2011 anaven en la direcció d’escurçar el número de sol·licituds de jubilacions anticipades, que les previsions apuntaven a que serien molt elevades, i en particular, el filtre més important l’establia la necessarietat de que la quantia de la pensió resultant sigues superior a la quantia de la pensió mínima, donat que, en cas contrari, la despesa de l’estat en complements a mínims de pensions de jubilació es dispararia.

L’entrada en vigor de la Llei 27/2011, i per tant, de la jubilació anticipada voluntària es va fixar pel 1 de Gener de 2013, segons la disposició final duo dècima de la mateixa norma.

 La sorpresa va arribar el passat dia 31 de Desembre de 2012, amb la publicació al BOE del Real Decret-Llei 29/2012 de 28 de Desembre, de millora de gestió i protecció social en el Sistema Especial per a Empleats de la Llar i altres mesures de caràcter econòmic i social, que conté, entre d’altres, modificacions en matèria de jubilació anticipada.

 En concret, detalla a la seva Disposició Addicional Primera  la suspensió, per un període de 3 mesos, de l’entrada en vigor del nou règim de jubilació anticipada, contemplat a l’article 5 de la llei 27/ 2011 d’1 d’Agost sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social, precepte aquest que modificava, tal i com s’ha dit, l’article 161.bis LGSS.

Es pot dir, sense cap mena de dubte, que es tracta de l’última suspensió normativa de l’any 2012 que més crítica ha suscitat en matèria de Seguretat Social.  Les raons són evidents; multitud de persones que pretenien sol·licitar la jubilació anticipada a principis de l’any 2013 veuen com la seva possibilitat d’adherir-se a la jubilació anticipada voluntària s’evaporen, doncs el règim anterior no preveu l’opció d’extinguir per part del treballador la relació laboral amb dret a l’accés a l’esmentada modalitat de jubilació.

 Ara bé, perquè és tan important l’aprovació d’aquesta norma a finals de l’any 2012? Resulta curiós que l’aprovació de la suspensió d’una norma de l’any 2007 es suspengui a les portes de la seva vigència, i concretament, un dia abans de l’entrada en vigor.

 Els fonament d’aquesta decisió presa pel legislador és, a la llum de l’exposició de motius de l’esmentat Real Decret Llei, un informe de 26 d’Octubre de 2012 emès pel Govern central i dirigit a la Comissió Parlamentaria de Seguiment i evaluació dels Acords del Pacte de Toledo, en el que s’analitza la situació de la jubilació anticipada i la jubilació parcial.

 En aquest informe es proposa l’adopció de noves mesures que exigeix la suspensió temporal de l’entrada en vigor de la reforma de la jubilació anticipada operada per la Llei 27/2011.

 La pèssima justificació de la suspensió temporal instrumentada ens porta a preguntar-nos si realment calia publicar-la el dia abans d’entrar en vigor parcialment la Llei 27/2011, donat que l’informe que justifica aquesta suspensió es del 26 d’Octubre de 2012. A més a més, no resulta curiós que es justifiqui molt vagament l’utilització d’un instrument normatiu com és el Real Decret Llei, reservat per matèries d’extraordinària i urgent necessitat segons l’article 86 de la Constitució? Potser es temia una possible allau de sol·licituds a les quals no es podien fer front econòmicament?

Tot això dóna per reflexionar, perquè tot apunta que els esforços que es varen fer per plasmar una modalitat de jubilació anticipada voluntària a l’any 2007, que permet a un gran sector de la població jubilar-se de forma anticipada, se’n va a norris per una falta de previsió econòmica del Govern.

Malauradament, tot apunta a que la concepció de la jubilació anticipada voluntària plasmada al article 5.1.B de la llei 27/2011 desapareixerà, perquè si manquen raons que justifiquen la suspensió de l’entrada en vigor. Ara bé, el que queda clar és que abans de Març de 2013 sortirem de dubtes respecte al manteniment de la jubilació anticipada voluntària. Això no obsta a afirmar que aquest tipus de suspensions, fetes a corre cuita i publicades el dia abans d’entrar en vigor, creen confusió entre la població, i no fomenten precisament allò que els juristes anomenem seguretat jurídica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.