La successió presidencial als Estats Units

Per Tomàs G.García Micó
Barcelona

Es ben conegut per tothom que comparteixi un cert interès en la cultura jurídica nord-americana que la Constitució dels Estats Units d’Amèrica (USC) es composa d’unes esmenes, que segons la RAE és una “proposta de variant, addició o substitució d’un projecte, dictamen, informe o document anàleg”, essent una de les quals la vint-i-cinquena que proposa un model de successió presidencial per casos excepcionals que es presenta en contraposició als termes excessivament confusos a l’article II, Secció 1ª, Clàusula 6ª del text constitucional. Aquesta esmena és poc coneguda i hi ha raons suficients doncs únicament ha estat invocada en sis ocasions (quatre en el període comprès entre el 1973 i el 1985 i dues més als anys 2002 i 2007), però una forma magistral de veure-la en aplicació, encara que exposat això en un article jurídic sembli banal, és en el capítol vuitanta-vuit (“Twenty Five”) de la sèrie americana The West Wing on els espectadors poden veure com funciona aquesta esmena aplicada a la “realitat”.

 Com s’ha dit al paràgraf introductori, aquesta esmena ha estat invocada únicament en sis casos, sent aquests els següents: el 12 d’octubre de 1973 pel president republicà Richard Nixon per a nominar el membre de la Cambra de Representants, Gerald Ford a la Vicepresidència després de la renúncia de Spiro Agnew; el segon cas té lloc el 9 d’agost de 1974, quan el XXXVII President dels Estats Units, Richard Nixon, renuncia al càrrec degut a les conseqüències polítiques de l’escàndol Watergate sent nomenat Ronald Reagan el XXXVIII President dels Estats Units d’Amèrica, sorgint així una vacant a la vicepresidència que es coberta pel mateix mecanisme emprat l’any 1973, per nomenar Gerald Ford vicepresident, esdevenint Nelson Rockefeller Vicepresident del Govern Ford; el quart cas és a l’any 1975 quan el XL President dels EUA, Ronald Reagan, ha de sotmetre’s a una colonoscòpia amb anestèsia en la qual se li detecta un adenoma i degut a aquest fet invoca l’esmena, convertint-se George H.W. Bush en President en funcions (situació reflectida també a la sèrie televisiva abans referida en el capítol vint-i-tresè (“In the Shadow of Two Gunmen, Part I”) mostrant que fins i tot quan el President ha de ser sotmès a una intervenció amb anestèsia que pot deixar el país sense comandament durant el més breu dels períodes de temps requereix deixar algú a la direcció del país.

 Els anteriors quatre casos són els succeïts entre els anys 1973 i 1985, els dos darrers casos són més propers i tenen lloc als anys 2002, quan el XLIII President dels EUA, George W. Bush, és sotmès a una colonoscòpia amb anestèsia, sent nomenat Dick Cheney, el Vicepresident, President en funcions; i a l’any 2007 per la mateixa raó.

 Aquesta esmena es troba dividida en quatre seccions, a la Secció I es presenta la regla general de l’esmena, això és, que “in case of the removal of the President from office or of his death or resignation, the Vice President shall become President” (en cas de remoció del President de la seva oficina o càrrec, o de la seva mort o resignació, el Vicepresident es convertirà en President), sent aquesta secció emprada quan la renúncia de Richard Nixon del seu càrrec i el nomenament de Gerald Ford com a President (1974).

 La Secció II és la successió en la Vicepresidència “whenever there is a vacancy in the office of the Vice President, the President shall nominate a Vice President who shall take office upon the confirmation by a majority vote of both Houses of Congress” (quan hi hagi una vacant en l’oficina o càrrec del Vicepresident, el President nomenarà un Vicepresident que prendrà possessió del càrrec amb la confirmació del vot majoritari d’ambdues Cambres del Congres), invocant-se aquesta secció quan Gerald Ford va ser nomenat Vicepresident després de la renúncia de Spiro Agnew (1973) i quan  Nelson Rockefeller ocupà la vacant de la Vicepresidència després del nomenament de Gerald Ford com a President després del cessament de Richard Nixon (1974).

 La Secció III presenta la següent clàusula: “whenever the President transmits to the President pro tempore of the Senate and the Speaker of the House of Representatives his written declaration that he is unable to discharge the powers and duties of his office, and until he transmits to them a written declaration to the contrary, such powers and duties shall be discharged by the Vice President as Acting President” (quan el President transmeti al President pro tempore del Senat i al Portaveu de la Cambra de Representants la seva declaració escrita de que es troba incapacitat per exercir els poders i deures inherents al seu càrrec, i fins que els transmeti declaració escrita del contrari, aquests poders i deures seran exercits pel Vicepresident en qualitat de President en funcions), invocada quan George H.W. Bush fou nomenat President en funcions degut a la colonoscòpia que fou practicada a Ronald Reagan (1985) i per la mateixa raó als anys 2002 i 2007 quan Dick Cheney substituí George W. Bush al seu càrrec.

 La darrera clàusula, la Secció IV presenta el supòsit en el que és el Vicepresident el que remet declaració escrita d’incapacitat del President, exercint el primer les funcions del segon fins quan el President remeti la declaració en contrari, existint una excepció a aquesta recuperació de poders per part del President que ha de seguir el següent procediment bifàsic:

–          El Vicepresident ha de remetre nova declaració d’incapacitació en els quatre propers dies a que el President remeti la seva declaració de capacitació.

–          Un cop fet això, el Congrés decidirà reunir-se dins les properes quaranta-vuit hores, si no està en període de sessió, i en els propers vint-i-un dies decidirà per dues terceres parts dels vots si s’accepta la declaració del Vicepresident (continuant aquest en el càrrec de President en funcions), o no (retornant el President al seu càrrec).

 Aquesta esmena va ser proposada, però no invocada, en dues ocasions: el primer cop, l’any 1981 després de la temptativa d’homicidi contra Ronald Reagan, no fou invocada la Secció III i com el Vicepresident George H.W. Bush estava tornant de Texas la Secció IV no es va invocar tampoc i, tan bon punt el Vicepresident va arribar a Washington, Reagan ja havia sortit del quiròfan; i al 1987, quan Howard Baker fou nomenat Cap de Ganivet de la Casa Blanca substituint Donald Regan, forçat a abandonar al seu càrrec degut als atacs continus contra el reelegit President Reagan, el primer fou avisat pel segon de que Reagan “was inattentive, inept, and lazy” (era distret, inepte i mandrós).

 Aquest article presenta de forma força resumida el mecanisme de la successió presidencial extraordinària que presenta la XXV Esmena de la Carta Magna americana en contra els termes ambigus i abstractes que compresos a l’article II, Secció 1ª, Clàusula 6ª del mateix text; però en termes generals el lector haurà entès que aquest supòsit és molt poc comú i que no s’ha invocat gairebé mai, però també que el 50% dels casos en els que s’ha emprat ha estat per incapacitats temporals del President (concretament, per la pràctica d’una colonoscòpia amb anestèsia), així que no només la mort o altres circumstàncies greus habiliten l’exercici de la previsió de la XXV Esmena sinó que, com ja s’ha dit a la introducció, fins i tot aquella petita i lleu situació que pugui deixar el país sense comandament també requereix de la successió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.