L’augment de l’edat de jubilació

Per Neus Teixidor.
Madrid.

El dia 1 d’agost de l’any 2011, després de diverses negociacions del Govern Socialista de José Luis Rodríguez-Zapatero amb els principals sindicats i patronals espanyoles, el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei 27/2011. Aquest text normatiu va realitzar una actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social, mitjançant la modificació d’alguns preceptes de la Llei General de la Seguretat Social (Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny). Les modificacions d’aquesta norma van ser molt diverses i algunes es referien a les prestacions de jubilació.

Malgrat que el text va aprovar-se l’any 2011, les disposicions relatives a la prestació de jubilació no va ser desenvolupades fins al Reial Decret 1716/2012, de 28 de desembre. De fet, aquest text es va aprovar en l’últim Consell de Ministres de l’executiu de Mariano Rajoy celebrat l’any 2012.

Del citat Reial,  en destaquen les modificacions de les pensions de jubilació, l’augment de l’edat de jubilació als 67 anys, així com la modificació del sistema de càlcul de la base reguladora i els percentatges aplicables per calcular la quantia de la pensió. La majoria d’aquestes mesures van entrar en vigor el dia 1 de gener de 2013, encara que s’aplicaran paulatinament i no seran realment efectives fins a l’any 2027.

No obstant, cal destacar que el Govern Espanyol ha decretat la suspensió de l’aplicació de les previsions relatives a la jubilació anticipada i parcial, durant un període de tres mesos. La finalitat d’aquesta mesura és afavorir l’assoliment d’un acord entre les diverses forces polítiques, els sindicats i les patronals que respongui a les exigències fetes des de Brussel·les. Inicialment, estava previst que el dia 1 de gener de 2013 es produís un increment de l’edat per acollir-se a aquest tipus de prestacions. Cal destacar que el Govern no ha descartat elaborar un Reial Decret que elevi l’edat de la jubilació parcial i la jubilació anticipada forçosa dels 61 als 63 anys i la jubilació anticipada voluntària dels 63 als 65 anys, en cas que no s’assoleixi un acord durant el període establert de tres mesos.

La mesura més rellevant del Reial Decret 1716/2012, de 28 de desembre, és l’augment de l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys. Com ja he apuntat anteriorment, l’increment no va tenir lloc de cop el dia 1 de gener de 2013, sinó que s’incrementarà paulatinament. En aquest cas, s’augmentarà un mes per cada any durant els sis primer anys d’aplicació de la mesura (és a dir, fins el 2019) i, a partir d’aquell moment, l’augment serà de dos mesos per any fins arribar als 67 anys durant l’exercici del 2027.

A efectes d’aquest text legal, el còmput de terminis es realitza seguint les previsions de l’article 5 del Codi Civil. Dit d’una altra manera, els períodes de temps es computaran de data a data. En aquest cas, es prendrà sempre com a referència el dia de compliment de l’edat ordinària de jubilació, computat de data a data a partir del naixement. En el supòsit que el mes no tingui un dia equivalent, el text legal preveu que el compliment de l’edat tindrà lloc l’últim dia del mes.

Per altra banda, aquesta nova regulació estableix que l’edat ordinària de jubilació depèn del període de cotització acreditat. Els períodes de cotització acreditats pels sol·licitants de la pensió de jubilació es computen per dies. Un cop acumulats, es transformen a anys i mesos. Les regles d’equivalència que es fan servir son els següents: cada any correspon a 365 dies i un mes son 30’41666 dies. Pel que fa a la jubilació ordinària, es preveu que el període de cotització augmenti dels 35 als 37 anys, amb un increment de sis mesos cada dos anys. A més a més, el text normatiu determina l’aplicació d’un coeficient diferent per cada mes de cotització a partir dels primers quinze anys. No obstant, si l’interessat acredita almenys 38 anys i 6 mesos de cotització, li són aplicables uns coeficients reductors i, quan tingui més 65 i menys 67 anys, podrà gaudir de la totalitat de la prestació de jubilació.

Cal tenir en compte que per determinar els períodes de cotització computables per fixar l’edat d’accés a la pensió de jubilació es computen els dies efectivament cotitzats i els dies que rebin aquesta consideració. A més a més, la llei preveu que els períodes d’excedència que es gaudeixen per cuidar a fills o menors i els supòsits de naixement, d’adopció de fills o d’acolliment de menors es computin com a cotitzats, malgrat el fet que  produeixen una interrupció del període de cotització.

Pel que fa al període contemplat per elaborar el càlcul de les pensions, aquest s’amplia de 15 a 25 anys. En aquest cas, s’augmentarà el càlcul un any per cada any fins al 2022. A més a més, per tenir dret al 50% de la pensió s’exigeix una cotització mínima de 22 anys i almenys 25 anys per accedir a la totalitat de la prestació. En aquest cas, es preveu el dret a percebre els complements necessaris per assolir la quantia mínima de les pensions, sempre que es resideixi en el territori espanyol de manera habitual (això es produeix quan les estades a l’estranger son iguals o inferiors a 90 dies durant l’any natural).

Finalment, el text contempla diversos supòsits de jubilació anticipada per aquells treballadors que perdin la feina a l’última etapa de la seva vida. En aquest cas, podran ampliar de 20 a 25 els anys de la base de càlcul de la seva pensió, sempre que es compleixin determinats requisits. En primer lloc, la persona que s’acull a aquesta mesura ha d’haver complert els 55 anys d’edat. En segon lloc, el cessament en el treball per causa no imputable a la lliure voluntat del treballador (independentment, del fet que hagi tingut lloc abans o després de complir els 55 anys d’edat), en relació a la relació laboral més extensa de la seva carrera. En tercer lloc, ha d’haver patit almenys durant  vint-i-quatre mesos una reducció de les bases de cotització inferiors a la acreditada en el mes immediatament anterior al de l’extinció de la relació laboral. I finalment, respecte dels treballadors per compte propi o autònoms, es té en compte l’última activitat realitzada prèvia al fet causant de la pensió de jubilació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *