Dijous 3 de gener. Son les 22.30 hores i el carrer Cirilio Amorós, a la localitat valenciana de Benaguasil, és l’escenari dels fets. Després d’una forta discussió entre una ex parella sentimental, l’home, de 39 anys, degollà amb una arma blanca a la dona, de 33 i de nacionalitat valenciana, que va morir a l’instant. Els veïns van trucar al SAMUR, al sentir que la dona, enmig de la discussió, demanava auxili, però quan l’ambulància va arribar-hi, el cos de la dona ja restava inert.
Hores després de cometre el crim, a les 00.15 aproximadament, el presumpte agressor es va personar a la Prefectura Superior de Policia de València, on fa confessar els fets perpetrats. Els agents van donar avís del succés a la Guàrdia Civil, ja que és a aquesta qui correspon efectuar les diligències d’investigació, i van posar a la seva disposició al detingut, que havia d’esperar a passar a disposició judicial. Mentrestant, Jutjat d’Instrucció número 3 de Llíria, a València, va ser l’encarregat de dur a terme la diligència d’aixecament de cadàver de la dona.
Segons han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, no constava cap denuncia interposada entre la ex parella.
En qualsevol cas, és la primera víctima mortal de violència de gènere del 2013, que tot just comença. En relació als fets, Blanca Hernández Oliver, la Delegada del Govern per a la Violència de Gènere, va recordar que l’any anterior es va tancar l’estadística amb 46 víctimes (tenint present que encara hi ha quatre casos en procés d’investigació que podrien incrementar la xifra), essent l’any en què menys morts es van datar des de que al 2003 s’iniciés l’estadística. Va recordar que “la dada és bona, (…) però s’ha de tenir moltíssima prudència i veure què passa en el futur, si es consolida la tendència a la baixa”. Se li ha preguntat si considera que tal davallada és conseqüència de la crisis, i Hernández Oliver ha considerat que “és aventurat” pronunciar-se en tal sentit, perquè anys anterior també n’hi havia de crisis, però les xifres de víctimes augmentaven.
Tanmateix Miguel Lorente, que era l’antic Delegat del Govern per a la Violència de gènere, contradiu a la seva successora en el càrrec, considera que la crisis econòmica sí té quelcom a dir en relació a l’estadística de víctimes de violència de gènere. Segons la seva opinió, “el deteriorament [econòmic] dificulta a les dones a abandonar la situació de maltractament, ja que els hi resulta més complicat separar-se en una situació econòmica precària”. Conseqüència de l’anterior, com depenen del salari dels seus homes decideixen no separar-se d’ell – hem de puntualitzar que la majoria de morts es produeixen després de produir-se la ruptura sentimental- però continuen sotmeses a la situació de maltractament.
Susana Martínez, que és la presidenta de la Comissió contra les Maltractes es pronuncia en la mateixa línia que ho fa Miguel Lorente. Exposa que “la crisis pot provocar un retraïment en les denuncies pels problemes econòmics de les víctimes [perquè] separar-se duplica les despeses, [ja que] s’han de mantenir dues cases”.
Tot i així, amb independència del parer d’uns i altres, ens hem preguntat quin ha estat el devenir de dita estadística, per veure si és cert que hi ha “tendència a la baixa”i el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ens ha donat la resposta.
De la gràfica es desprèn que no podem generalitzar i parlar d’un patró de comportament alcista o decreixent, però sí que és cert que en els darrers tres anys analitzats ha disminuït el nombre de víctimes de violència de gènere, anomenada violència masclista per a alguns. Malgrat això, potser no hem de perdre de vista que no és tant important parlar de les tendències temporals de l’estadística sinó com fixar-nos en els termes absoluts. Les xifres són certament altes, amb un mínim de 46 al 2012, com ja s’ha apuntat anteriorment, i un màxim de 76 al 2008. En total, si sumem el total de víctimes de violència de gènere en el període comprès entre els anys 2003 i 2012 (652 víctimes) i les dividim pel total de mesos subjectes a anàlisi (120 mesos), arribem a la conclusió que han mort, de mitja, 5’43 dones cada mes.
Com a cloenda, volem puntualitzar que a l’article s’ha abastat la temàtica de les morts per violència de gènere, que és diferent al tema dels maltractaments, tot i que en ocasions ambdós àmbits sí estan relacionats. Però si és cert el que apunten Miguel Lorente i Susana Martínez, cal anar en compte perquè tot apunta a què es distanciaran les dues estadístiques (tot sigui dit de pas, la primera és objectiva, mentre que la segona, relativa a les dones que pateixen situacions de maltractament és molt més esbiaixada). Per tant, hem d’estar “contents” perquè baixi el nombre de víctimes de violència de gènere, però potser no hauríem de mirar cap a un altre lloc, i veure que aquesta dada no soluciona el problema, perquè encara queden totes aquelles dones que viuen, sí, però sota una situació de maltracte.
