Per Jordi Cerdà.
Barcelona.
Després d’un desembre mogut per les desavinences polítiques i jurídiques entorn a la nova reforma educativa promoguda pel Govern i capitanejada pel titular de la cartera en qüestió, José Ignacio Wert, el també ministre de Cultura ha recalcat la importància de traslladar aquesta dinàmica reformista a l’àmbit de la producció cultural i artística.
Fa unes setmanes enrere, el ministre Wert declarà en roda de premsa que abans que acabi la legislatura hi haurà una nova Llei de Mecenatge, que modifiqui substancialment la vigent Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitat lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge. Aquesta nova llei, segons ell, prioritària per al Ministeri de Cultura, ha de potenciar un canvi de paradigma en el model de finançament de la cultura, que, alhora, tingui el recolzament majoritari del món cultural espanyol –cosa, haig d’afegir, no pas molt probable vistos els últims episodis protagonitzats pel ministre Wert-.
El Projecte de Llei estigué finalitzat ja l’any passat, amb la clàssica cooperació del Ministeri d’Hisenda, però les vicissituds econòmiques desfavorables i la manca d’ingressos públics per part de l’Estat –gradualment a la baixa- han paralitzat les desgravacions fiscals –que la nova llei contempla que poden arribar al 70%, per a aquelles societats que inverteixin en la indústria cultural-, degut a l’impacte tan negatiu que suposaria aquesta nova llei per a la recaptació. La Proposta de Llei també inclou la figura jurídica del micromecenatge, on un ciutadà, sense necessitat de constituir una societat, pot destinar certes quantitats monetàries a determinats projectes relacionats amb la cultura que podran desgravar-se íntegrament.
En aquella roda de premsa reafirmà el compromís del Govern amb el món de la cultura, deixant oberta la porta perquè hi hagi una possible baixada de l’IVA cultural; tot i que no ho ha assegurat, ja que, segons les seves pròpies paraules, “de moment no hi ha elements que convidin a pensar en aquesta possibilitat”, però també digué que “afortunadament, res és impossible”.
Però l’horitzó reformista a Cultura no es concreta només amb el mecenatge, sinó també amb la Propietat Intel·lectual i la Biblioteca Nacional. Envers la primera, el Govern vol modificar parcialment –tot i que, podria ser una modificació integral- el Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, on s’aprova el Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, regularitzant, aclarint i harmonitzant les disposicions legals vigents sobre la matèria, que té per objecte adaptar la Propietat Intel·lectual a la nova era digital. Vist això, es veu que els esforços per promoure una Comissió de Propietat Intel·lectual forta no han estat suficients, tal com declarà el secretari d’Estat de Cultura, José María Lassalle, tot i ser reprovat pel seu superior, Wert.
Respecte la nova llei que regularà la Biblioteca Nacional d’Espanya i les seves funcions, aquesta atorgarà més autonomia i més capacitat de gestió a dita institució, coincidint amb el tricentenari de la mateixa.
