Davant de la crisi del mercat interior, exportar, exportar i exportar

Per Imma Domènech.
Sabadell.

 

La internacionalització és la sortida que estan encarant moltes empreses aprofitant el mercat únic europeu, però sense  perdre de vista les economies emergents de Sud-Amèrica; així com Estats Units, Rússia, els països orientals; i estant alerta del que acabarà passant al nord d’Àfrica, un cop portats a terme els processos que han acabat o estan acabant amb els régims dictatorials. Així doncs, estem davant d’un món global i s’ha d’aprofitar.

Davant de la crisis econòmica que  estem patint, accentuada en el cas d’Espanya, les empreses han de sortir a l’exterior per poder sobreviure a la caiguda del consum domèstic. Un punt important és l’esperit emprenedor dels empresaris exportadors, ja que en els darrers quatre anys mentre l’economia s’ha contret un 2%,  les exportacions han crescut un 16%; d’aquesta manera, l’índex de comerç exterior del serveis no turístics va augmentar el primer trimestre un 3.2%, suposant un creixement superior al  del darrer trimestre del 2011. Per tant, al tradicional superavit del turisme, s’ha d’afegir el  creixement dels serveis no turístics en els darrers dotze mesos; i les dades del segon trimestre sembla que encara seran millors, això és el que ha permès mantenir l’economia i no arribar als casos de Grècia o Portugal, encara que poc ha faltat.

 

L’exportació per si mateixa és una font inesgotable d’avantatges, ja que permet créixer al donar sortida a la producció, reduir els riscos empresarials, trencar qualsevol dependència envers un mercat concret, aportar nous coneixements d’altres cultures i mercats diferents i alhora és una bona oportunitat per sortir de la crisi.

En l’àmbit de les empreses familiars, molt comuns a Catalunya i a tota la zona mediterrània, en principi reticents a l’alt risc de l’aventura exterior, les que agafen aquest camí, tenen la compensació pel plus que rep la seva imatge, a més, dóna flexibilitat a l’hora de prendre decisions i és una manera més àgil de reaccionar, molt important en uns entorns molt incerts pel seu desconeixement, en que la contractació de personal experimentat en l’àmbit internacional és prou important. Tot i que entre les empreses més exportadores, tenim a  Ferrovial o Inditex, que es poden considerar d’origen familiar, el seu gran potencial no és comparable a les petites empreses, les quals a través del ICEX, Institut de Comerç Exterior, poden obtenir instruments, com programes o aliances amb altres del mateix tamany i sortides programades conjuntes a l’exterior

De moment no es veu un final a curt termini a la malograda crisis econòmica, i és ara quan destaquen un grup de companyies, de diferents àmbits, que en el seu moment varen saber preparar el terreny per créixer i expandir-se arreu i aquesta previsió feta en època de bonança els permet triomfar arreu del mòn en temps dificils. Quina ha estat la recepta de l’èxit?, doncs saber trobar mercats poc explotats, la prudència financera, l’aposta per la tecnologia, la promoció del talent dels seus directius i una innegable vocació internacional. Així doncs, les empreses  que en els darrers anys han crecut més són les que han apostat decidididament per l’innovació i el mercat exterior;  com Mercadona que han posat en el mercat quelcom de diferent.  Altres com Inditex, OHL o Mango han apostat per l’internacionalització i han deixat la seva dependència d’un mercat espanol en retrocés permanent.  O bé com la farmacèutica catalana Grifols, la qual ha apostat per l’inovació. Una de la máximes que assenyalen molts especialistes són que les empreses que tenen millors resultats, crisi al marge, són aquelles que segueixen invertint encara que els temps no siguin propicis.

En l’ámbit comunitari és exactament igual, l’única nota positiva de l’Eurozona és el sector exterior, amb un balanç positiu de 71.300 mil.lions d’euros, sent l’únic element que aporta creixement, amb un augmen el tercer trimestre del 0.4%, tot i ser molt desigual entre els disset ja que les exportacions d’Alemanya representa un 40% del total; però tot i així, les prespectives a curt plaç es veuen enterbolides, ja que les economies emergents, que absorbeixen  bona part de la exportacions de la zona euro, pateixen la debilitat de la menor demanda dels paisos industrialitzats i segons el FMI la previsió del seu creixement passará del 5.8% al 5.6%.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.