El fracking o fractura hidràulica és un tipus d’extracció de combustibles soterrats per alliberar i captar energia. Es basa en la injecció a pressió de tot tipus de materials sota terra per tal d’ampliar les esquerdes existents i possibilitar la sortida de gas o petroli.
Aquesta pràctica és molt comuna als Estats Units d’Amèrica (si bé a Nova York i Carolina del Nord ja s’ha prohibit) i s’ha exportat també a Europa en els darrers anys on alguns cantons Suïssos, territoris d’Alemanya i Holanda i estats com França, o Bulgària ja l’han prohibida. El Govern espanyol encara no ha plantejat cap llei prohibint aquesta pràctica. De fet, el Ministeri d’Indústria està ja concedint permisos d’investigació a empreses extractores. També ho fan comunitats com el País Basc o Castella i Lleó, tot i que Cantàbria i l’Aragó ja l’han prohibida.
A Catalunya la fractura hidràulica ha arribat amb polèmica degut a la petició de la multinacional canadenca R2 Systems de començar prospeccions en alguns municipis, fet que ha generat la negativa d’alguns ajuntaments. També entitats ecologistes, d’agricultors i en favor de la protecció del medi s’hi han posicionat en contra. Els detractors d’aquesta pràctica afirmen que no s’haurien de donar més permisos fins que no es coneguin bé quines poden ser les conseqüències pel medi ambient. Se sap que aquesta pràctica consumeix una gran quantitat d’aigua dolça i juntament amb la sorra utilitzada s’hi barregen elements químics que podrien contaminar, per exemple, aqüífers subterranis d’aigua potable. A més a més, pot arribar a produir esquerdes a la superfície i moviments de terra, tot i que encara no s’han produït greus incidents en aquest sentit.
I és que el fracking no està pràcticament regulat a Europa. Les llacunes legals sobre el fracking són evidents. No existeix encara cap directiva marc europea per a la mineria, fet que produeix una inseguretat sobre on situar aquesta pràctica. La declaració d’utilització de materials perillosos no és obligatòria per a les empreses. Tampoc s’ha analitzat quina és la manera més òptima d’utilitzar la fractura hidràulica, fet que permet una llibertat de mètodes i utilització de diversos materials químics. Finalment tampoc són obligatoris anàlisis sobre el cicle de la vida dels llocs que s’exploten.
Tot i no tenir directiva especifica, hi ha set directives aplicables a la fractura hidràulica per tots els seus efectes: la Directiva Marc sobre l’Aigua; la Directiva sobre les Aigües Subterrànies; Directiva REACH (sobre la gestió de substàncies químiques); Directiva sobre Residus de la Mineria; Directiva EIM (Avaluació de l’Impacte Mediambiental); Directiva Marc sobre Residus i la Directiva sobre el Soroll.
Però només existeix un informe del Parlament Europeu (“Repercussions de l’extracció de gas i petroli d’esquit en el medi ambient i la salut humana”) del 2011, que recomana als Estats la seva regulació i que es facin públics els components químics fets servir per a aquesta pràctica en cada cas. L’informe afirma que “els fluids de fracturació contenen substàncies perilloses i el seu reflux conté, a més, metalls pesants”.
L’informe ha deixat clar que cal revisar la directiva sobre l’aigua i una recopilació de dades i estadístiques sobre aquesta pràctica. També s’insta les administracions regionals a adoptar decisions sobre aquestes prospeccions, davant la inoperativitat europea. Finalment conclou que el mateix Parlament Europeu hauria d’aprovar una Directiva sobre la fractura hidràulica.
Per tal d’unir esforços contra aquesta pràctica, a nivell de Catalunya, s’ha creat la plataforma “Aturem el Fracking”, formada per més de vint entitats i constituïda a Cervera el passat 24 de novembre. Aquesta entitat va demanar fa poques setmanes al Parlament de Catalunya que prengués mesures en contra d’aquesta pràctica. Així doncs treballa per l’aprovació d’una llei que prohibeixi la fractura hidràulica. De moment el Govern no s’ha posicionat al respecte. Tanmateix, la plataforma també afirma defensar “la necessitat d’una transició energètica basada en les energies renovables”.
El Govern ja ha donat permisos per fer treballs previs en àmplies zones de la Catalunya Central, que han generat al·legacions per part de les entitats contràries i queden doncs encara pendents d’iniciar-se. Tot i així, a la Garrotxa ja està tot apunt perquè aquest gener comencin les exploracions i extraccions.
Aquesta iniciativa contra el fracking prové del petit poble de Riudaura (la Garrotxa) on és manté viva una iniciativa semblant. A més a més, alguns municipis i un consell comarcal (Osona) han aprovat mocions en contra d’aquesta pràctica i s’han declarat “municipis lliures de fracking” i “comarca lliure de fractura hidràulica horitzontal” respectivament. Alguns d’aquests municipis són Balaguer, Vic o Guissona, a més d’altres 22 la gran majoria de la Catalunya Central.
Caldrà veure doncs si el nou Govern de la Generalitat prohibeix o no les explotacions. Tot dependrà segurament de la pressió local i social que pugui rebre, donada la creixent alarma social a les zones afectades.
1 comment