El chavisme governa des de l’absència

Per Carlos Garfella.
Palma.

Dia 10 de gener era la data senyalada per la constitució com inici del nou període del govern de Chávez després de que aquest fos reelegit. Degut a la malaltia que sofreix el mandatari – per la qual està sent tractat medicament a Cuba-  no ha pogut desplaçar-se a Caracas per jurar el càrrec. Aquesta absència ha causat un tens debat entre el govern chavista, -ara encapçalat per Nicolás Maduro- i l’oposició, sobre la constitucionalitat o no de l’absència del president durant aquesta data i la conseqüent absència de poder executiu.

Tot el debat constitucional recau sobre la interpretaciódel article 231 de la Constitució veneçolana: El candidato elegido o candidata elegida tomará posesión del cargo de Presidente o Presidenta de la República el diez de enero del primer año de su período constitucional, mediante juramento ante la Asamblea Nacional. Si por cualquier motivo sobrevenido el Presidente o Presidenta de la República no pudiese tomar posesión ante la Asamblea Nacional, lo hará ante el Tribunal Supremo de Justicia

Tal i com queda establert, el president tan sols podrà assentar-se de la toma de possessió per “ motiusobrevingut” per fer-ho més tard en front del Tribunal Suprem de Justícia.  L´oposició denuncia que en aquest cas, l´absència de Chávez no es pot considerar un motiu sobrevingut doncs la malaltia va ser coneguda amb anterioritat i la seva absència del país data des de principis de desembre. Per lo tant, l´oposició considera que el que realment li ocorre al país es que sofreix l`absència del seu mandatari, absència que afecta no tan sols a l´actual desenvolupament  polític normal del país, sinó al futur, doncs s´està produint una absència de poder a pesar de que Chávezrelegués el seu poder en el seu vicepresident de confiança, Nicolas Maduro, just abans de desplaçar-se a Cuba per iniciar el seu tractament. En poques paraules, el que ha de jurar el carrer és Chávez, no Maduro, i degut a l´absència del primer i la conseqüent absència temporal de poder, hauria de nombrar-seun govern interí del president de l’Assemblea Nacional.

No obstant, els que pareix que tenen totes les de guanyarsón els membres del govern de Chávez, sobretot després de que el dimarts – 48 hores antes de la data clau- el Tribunal Suprem de Justícia de Veneçuela mitjançant sentència haguésrecolzat la tesis del govern i hagués determinat que es podria postergar el jurament de Chávez fins que el propi mandatari doni constància del ces dels motius sobrevinguts que forçaren la seva absència. Això vol dir, que a pesar de que s´hauria d´hagut produït el jurament de Chávez per tal de poder governar el país durant una legislatura més, el Tribunal Suprem autoritza a que el govern segueixi amb les seves funcions. El que el Tribunal faés dotar al procediment del jurament una característica més de tràmit que imprescindible, i per lo tant, defensar la tesis oficialista del govern.

L´única veu discordant – a part de la de l´oposició- ha sigut la de la fiscal general de l´estat Luisa Ortega Díaz, la qual, al igual que l´oposició, argumenta que l´absència de Chávez es tracta d´una absència temporal. La polèmica també l´ha protagonitzada una ex magistrada del Tribunal Suprem de Justícia, ja que segons tal i com va declarar a un diari espanyol,va ser expulsada per mostrar-se disconforme amb la decisió majoritària del Tribunal d’atorgar a Chávez tot el temps possible per poder jurar el càrrec de President de la República Bolivariana de Veneçuela per tal de – segons ella- d´aconseguir la unanimitat del Tribunal. Això és, una greu denuncia a  la falta de separació de poders a la república sud-americana.

El principal problema és que el Tribunal Suprem de Justícia no especifica un determinat període de temps límit pel qual Chávez hauria de tornar a Caracas a jurar el càrrec, sinó que tan sols autoritza al mandatari a resoldre “el motiusobrevingut” ¿Que passaria doncs si la malaltia de Chávez s´allargués massa del compte? És un interrogant que es resoldrà amb el temps, i  que segur, no estarà absent de polèmica. Per altra banda, ¿Que ocorreria si el mandatari morís? Aquí, des d´un punt de vista jurídic, el problema en principi seria més fàcil de resoldre doncs la constitució recull que en cas de mort del president abans dels 2 anys del compliment de la legislatura, haurien de convocar-se eleccions anticipades. 

El president Hugo Chávez

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.