Una administració interessada?

Per Carlos Salvà.
Palma.

 

Un dels conceptes de dret administratiu que més ens remarquen als estudiants de dret és que l’administració ha de servir amb objectivitat als interessos generals. El concepte es simple: La protecció dels interessos del conjunt de la població on l’administració tingui el seu àmbit de competència, tant siguin administracions locals, autonòmiques o l’administració estatal.

En els darrers dies s’ha posat amb dubte i s’ha polemitzat el compliment d’aquest principi per part de l’administració del president balear Jose Ramon Bauzá  i del alcalde del municipi de Palma de Mallorca Mateu Isern. Aina Calvo, la portaveu del portaveu del PSIB ha acusat al president d’haver modificat la normativa urbanística municipal en funció dels seus interessos personals. A més no es la primera vegada que el president ha estat acusat de servir a interessos personals, ja va ocórrer amb la normativa que tractava les incompatibilitats del la seva posició institucional amb la propietat d’una farmàcia al municipi de Marratxí.

Els fets de la polèmica son els següents:

El barri de la Calatrava, situat a les proximitats del casc antic de Palma esta regulat per un Pla Especial de Reforma de Interior (També anomenat PERI). Aquets son instruments de plantejament urbanístic, una de las fonts del dret urbanístic, que serveixen per rehabilitar o remodelar una àrea deteriorada concreta d’una població. També els anomenen “Instruments de cirurgia urbana”. Els PERIs han de respectar seves fonts jeràrquicament superiors: Plans Generals, ordenances, reglaments y lleis. A més han de contenir estudis, documents i justificacions, que expliquin el contingut del Pla. Si una edificació incompleix aquets plans, la llicència de l’edificació haurà de ser revocada.

Fa un temps, la entitat SIRENITA S.L. va denunciar a davant els tribunalsl’edifici on el President de la Comunitat Autònoma té una propietat, ja que les dimensions (en especial les dimensions verticals de l’àtic) incomplien el Pla de la Calatrava. La llicència va arribar fins el tribunal suprem el qual va dictar que si no es modificava l’edificació aquesta podia acabar enderrocada.

Posteriorment la promotora de l’edificació, CASTELLEVÍ S.L., va proposar una modificació del PERI en qüestió. El dimarts 8 de gener al ple de l’Ajuntament de Palma, de majoria popular, s’admetia el projecte de modificació del Pla especial de Reforma de Interior del barri de la Calatrava permitent-se la conservació de l’edifici ja que aquest ja no incomplia cap altre normativa.

El tinent d’alcalde d’urbanisme de Palma, Jesús Valls, ha assegurat a una roda de premsa que la modificació està destinada a l’àtic d’aquesta edificació per evitar l’enderrocament de la finca, evitant així una indemnització de quasi un milió d’euros  als propietaris per l’enderrocament.

Tot i així el grup socialista no es fa enrere i segueix desconfiant de l’actuació municipal. A més critica que el nou pla encara no s’hagi fet públic i que se li hagi negat la revisió del pla a SIRENITA S.L. l’entitat que va ser demandant.

Vista frontal de l’edifici causant de la modificació del PERI

El dubte i la desconfiança ja estan a l’aire: ¿Ha actuat l’administració en funció de  l’interès general o en funció dels  interessos particulars del President Jose Ramon? ¿Ha estat la modificació una solució per evitar una indemnització milionària o ha estat la solució per evitar que el president perdés el pis, situat a sota l’àtic problemàtic? ¿Hauria succeït el mateix si l’edifici objecte de la falta de llicencia fos un altre diferent? Els fets son aquets, la reflexió la deix a les vostres mans.

1 comment

  1. Si he entès bé l’article, el TS es va pronunciar declarant la il·legalitat de l’edifici, el que vol dir que hauria de ser enderrocat, o com a mínim l’excés construït i que no s’adapta el planejament.

    Des d’aquest punt de vista el PERI és nul de ple dret. Quan s’intenti executar la sentència i es manifesti que no es pot atès que l’edifici ha estat legalitzat pel nou PERI és d’aplicació allò establert a l’article 103.4 de la Llei de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa quan diu:

    Són nuls de ple dret els actes i les disposicions contraries als pronunciaments de les sentències, que es dictin amb la finalitat d’eludir-ne el compliment.

    Si el tribunal ad quo accepta la legalització, el TS ho tombarà segur.

    Hi han moltes sentències del TS en aquest sentir, sens anar més lluny recentment a Madrid, han estat anul·lats 22 paus per aquesta via, i personalment porto un tema afectat pel mateix. Es a dir, el PERI no es atacable directament, sinó per la via que us dic.

    Salutacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.