L’Avantprojecte de Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta (I)

Per Neus Teixidor.
Madrid.
 
 

El passat divendres 11 de novembre, el Ministeri de Justícia del Govern Espanyol va fer públic l’Avantprojecte de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta, que pretén substituir la Llei 1/1996, de 10 de gener, que rep la mateixa denominació. El nou avantprojecte segueix una estructura similar i manté els principis de reconeixement del dret establerts en el text vigent.

Ambdós cossos normatius tenen com a objectiu desenvolupar legalment l’article 119 de la Constitució Espanyola. Hem de recordar que el citat precepte estableix la gratuïtat de la justícia quan la llei ho disposi, però sempre respecte d’aquelles persones que acreditin insuficiència de recursos per litigar. Per tant, el citat precepte habilita la possibilitat d’exigir taxes o altres mitjans de pagament del sistema judicial espanyol, establint d’aquesta manera un sistema mixt de finançament. Seguint aquesta interpretació, el passat dia 20 de novembre, el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei 10/2012 que regula determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia.

Per aquest fet, no és estrany que ambdues regulacions es trobin íntimament relacionades. En tot cas, sembla que l’Avantprojecte de Llei que ens ocupa té com a finalitat complementar la citada norma. De fet, en la seva Exposició de Motius, posa de manifest que els ingressos obtinguts com a conseqüència del pagament de la taxa judicial es troben afectats. Dit d’una altra manera, els diners obtinguts d’aquesta manera s’han de destinar al finançament del benefici de la justícia gratuïta. Però, a més a més, el reconeixement de la justícia gratuïta implica automàticament l’exempció del pagament de la citada taxa (independentment de les causes que s’utilitzin per portar a terme el  reconeixement).

El citat article 119 de la Constitució Espanyola ha estat considerat, per molts juristes, un dret instrumental. M’explicaré, ens trobem davant d’un precepte que afecta i desenvolupa el dret a l’accés a la jurisdicció. Aquest dret fonamental es troba reconegut en l’article 24.1 de la pròpia Constitució i es tracta d’un dret prestacional de configuració legal. És a dir, la justícia és un servei públic essencial que l’administració ha de prestar amb les condicions que la llei estableixi (ens trobem davant d’un supòsit de reserva de llei). En conseqüència, el legislador té la tasca de desenvolupar el seu contingut i les seves condicions d’exercici.

Com hem vist anteriorment, el dret a gaudir de l’assistència jurídica gratuïta es troba supeditat a enquadrar-se dins d’un dels següents supòsits. En primer lloc, ha de reunir les característiques i requisits que el legislador consideri rellevants. Una altra poslsibilitat és que pugui acreditar la insuficiència de recursos per litigar. Segons el Tribunal Constitucional, en la seva Sentència 16/1994, del 20 de gener,  aquest darrer incís fa referència a “aquells que no poden fer front a les despeses originades pel procés (inclosos els honoraris dels Advocats i els drets aranzelaris dels Procuradors, quan la seva intervenció sigui preceptiva o necessària en atenció a les característiques del cas) sense deixar d’atendre les seves necessitats vitals i a les de la seva família, amb l’objecte que ningú quedi privat de l’accés a la justícia per falta de recursos econòmics. Dit d’una altra manera, s’han de sufragar les despeses processals de qui, si s’exigís aquest pagament, es veuria en l’alternativa de deixar de litigar o de posar en perill el nivell mínim de subsistència familiar o personal”. En ambdós casos, s’han de respectar les despeses necessàries per garantir la subsistència personal i familiar.

No obstant, és evident que aquest dret d’assistència jurídica gratuïta es troba limitat per la disponibilitat pressupostària concreta (que lògicament, sempre serà limitada). De fet, el Tribunal Constitucional en la seva sentència 117/1998, del 2 de juny, va afirmar que ens trobem davant d’un dret “de caràcter social que pretén evitar la indefensió i la desigualtat d’armes processals que poden originar-se en l’accés al procediment de les persones que els manquen recursos econòmics per litigar, que no es pot concebre de manera il·limitada”. En aquest sentit, l’avantprojecte de llei que ens ocupa té com a objectiu evitar determinats abusos que el sistema de justícia espanyol ha patit darrerament i que han perjudicat la viabilitat i el prestigi social del model.

Entre aquestes mesures, en destaca l’augment de la informació sol·licitada a altres òrgans que ja no és només la relativa a les rentes o als ingressos, sinó que inclou també el patrimoni. En conseqüència, es produeix una ampliació de les facultats de les Comissions d’Assistència Jurídica Gratuïta, que tenen com a finalitat esbrinar el patrimoni real dels possibles beneficiaris. A més a més, en aquest cas, ja no es requereix només informació a l’Administració Tributaria (sobretot relativa a la confirmació de les dades), sinó que també es sol·licita al Cadastre, la Seguretat Social i els Registres de la Propietat i Mercantils.  

Una altra mesura rellevant és l’establiment d’una presumpció iuris tantum d’abús quan es produeixin tres sol·licituds a favor d’una mateixa persona en un mateix any, excepte que es tracti de procediments relatius a l’ordre penal. Per tant, en aquests casos, el sol·licitant haurà d’acreditar que no es produeix cap situació d’abús i que les seves peticions es troben justificades i fonamentades, ja que, en cas contrari, aquestes no es podran admetre. 

En aquest sentit, l’Avantprojecte estableix l’obligació dels Col·legis d’Advocats i Procuradors de denunciar davant la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta, les situacions d’abús del dret per part dels beneficiaris. És a dir, han d’informar d’aquelles persones que recorrin sistemàticament al benefici de la justícia gratuïta per pledejar de manera injustificada i, pràcticament, amb l’únic motiu d’eludir el compliment de les seves obligacions. A més a més, el jutge competent tindrà la possibilitat d’imposar una condemna en costes, quan s’apreciï temeritat o abús del dret en la impugnació de la resolució que concedeix o denega el benefici d’assistència jurídica gratuïta.

L’Exposició de Motius de l’avantprojecte de llei posa de manifesta la intenció del govern que els sol·licitants del dret a l’assistència jurídica gratuïta siguin conscients de la seva rellevància. Per tant, preveu que se’ls informi del contingut material, extensió temporal, cost del servei que se’ls presta i de les obligacions que assumeixen en cas que finalment no se’ls reconegui el benefici. També se’ls informarà de les alternatives extrajudicials de resolució de conflictes. De fet, en compliment de la Directiva 2008/52/CE del Parlament i del Consell del 21 de maig de 2008, sobre certs aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils, Espanya té la obligació d’alenar als professionals del Dret a informar als seus clients sobre les possibilitats que ofereix la mediació. En aquest sentit, la Llei 5/2012, del 6 de juliol, de Medicació en Assumptes Civils i Mercantils estableix que les Administracions Públiques competents procuraran incloure la mediació dins de l’assessorament i orientació gratuïts previs al procediment, en la mesura que permetin reduir la litigiositat i els costos procedimentals. En relació al dret de justícia gratuïta, l’avantprojecte de llei que estem analitzant determina que aquesta obligació correspon als Col·legis d’Advocats, als advocats i als procuradors designats en cada cas.

Per altra banda, l’Avantprojecte de Llei preveu la creació d’un Comitè de Consultes en el Ministeri de Justícia, en el que participaran les Comunitats Autònomes amb competències en la matèria de justícia. Aquest òrgan té com a objectiu assegurar l’aplicació homogènia de la llei en tot el territori espanyol. Per tant, busca garantir la igualtat en l’accés de tots els ciutadans al benefici que ens ocupa.

Finalment, L’Avantprojecte de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta preveu moltes altres modificacions, que analitzaré properament.   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *