Els mitjans de comunicació, nou objectiu de Gallardón

Per Belén Martínez Dolla.
Barcelona.
 
 

La proposta de la nova Llei d’Enjudiciament Criminal que el Ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va encarregar a una comissió d’experts el passat mes de març ja està sobre la seva taula.

Entre d’altres mesures polèmiques que inclourà el nou Codi Processal Penal –com passarà a dir-se desprès de la reforma-, la comissió ha dedicat un capítol a la ‘publicitat de les actuacions’ en el que regula la presència dels mitjans de comunicació en el judici i també la informació relativa al procés.

Així, el text contempla la possibilitat d’acordar el cessament de la difusió de les investigacions quan un mitjà reveli determinades informacions que comprometin el dret a un procés just o els drets fonamentals dels afectats, prèvia ponderació dels interessos en conflicte.

La Fiscalia General de l’Estat podrà informar als mitjans sobre el curs de la investigació quan no s’hagi declarat secreta, sempre que sigui una qüestió d’interès públic i no es posi en perill el seu èxit. La Policia Judicial, però, només podrà fer-ho amb la autorització prèvia del Ministeri Fiscal. Els periodistes no seran obligats a revelar les fonts d’informació utilitzades en el desenvolupament de la seva activitat professional.

Per altra banda, la Comissió també ha proposat una modificació del secret de sumari. Segons el text presentat, només es podrà mantenir el secret durant el temps imprescindible per assolir el seu objectiu i s’acordarà per un termini màxim de tres mesos, sense perjudici de que pugui ser prorrogat per idèntics períodes fins a un total de sis mesos o de dotze quan la investigació es dirigeixi contra organitzacions criminals o grups organitzats.

Si el secret no és imprescindible haurà de ser aixecat i, en cas de sorgir nous fets o imputacions en el curs de la instrucció, es podrà tornar a decretar en idèntiques condicions.

Cal recordar que l’actual Llei d’enjudiciament criminal estableix en el seu article 301 que les diligències del sumari seran secretes fins que s’obri el judici oral, mentre que l’article 302 preveu que per a les parts el secret es podrà decretar de manera total o parcial per un termini no superior a un mes.

El Ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón.


Stop judicis paral·lels?

Que el problema dels judicis paral·lels necessita una solució és una opinió compartida per la majoria de professionals del dret i de la societat en general.

Informacions esbiaixades i parcials que només mostren la visió d’una de les parts. Ús de documents o testimonis que no aporten res a la causa. Filtracions de les pròpies parts i inclús de jutges i fiscals. En veiem exemples dia sí dia també però no s’ha aconseguit trobar cap resposta suficientment eficaç, menys encara des de la vessant legal.

I es que, tot i la necessitat de preservar els drets individuals de l’encausat (presumpció d’innocència, dret a l’honor, a la pròpia imatge i a la intimitat), el paper essencial que ocupen els mitjans de comunicació en el funcionament d’un sistema democràtic propicia que hi hagi una especial protecció de la llibertat d’informació per part de la llei (art. 20 CE) i dels tribunals, quan s’han satisfet els requisits de rellevància pública i de veracitat, entesa com a diligència mínima exigible al professional i no com a veritat absoluta.

Davant d’aquest escenari, les mesures proposades per la comissió poden ser fàcilment qüestionades, no només perquè limiten clarament la tasca dels periodistes sinó perquè podria semblar que darrera d’aquesta iniciativa s’oculten interessos polítics per tenir controlats els mitjans de comunicació en un moment en el que veiem com s’estan fent públics molts dels draps bruts que s’havien amagat.

La millor opció passa doncs per l’autoregulació del mitjans (a través dels codis deontològics, per exemple), deixant que la clau de la informació continuï residint en els professionals de la comunicació. És aquí on s’han de fer les millores i les propostes de cara a convertir aquesta autoregulació en una eina més eficaç.

La llibertat d’informació, la capacitat d’investigar i la possibilitat de que la gent conegui què passa al seu voltant han de continuar intactes. Per tant, si es volen posar barreres, algú haurà de preocupar-se de que estiguin al lloc correcte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.