Noves restriccions a l’IVA del 10 i el 4%

Per Jaume Genescà.
Girona.

 

En matèria de l’Impost sobre el Valor Afegit, el qual és un impost europeu, és fonamentalla Directiva2006/112/CE, relativa al sistema comú de l’IVA. Aquesta s’ha transposat al nostre ordenament mitjançantla Llei37/1992, de 28 de desembre (LIVA).La ComissióEuropeaha interposat un recurs per incompliment perquè la llei espanyola no ha respectat les disposicions dela Directiva, i per tant no s’ha transposat correctament.

En concret, el problema es planteja respecte l’Annex III de la directiva en qüestió, que preveu una llista de les entregues de béns i prestacions de serveis que es poden sotmetre al tipus reduït (en el nostre cas, el 10 i el 4%), per tal de disminuir el cost de certs béns essencials pel consumidor final. D’aquest annex interessen els punts 3 i 4, que diuen el següent: 3) “Los productos farmacéuticos del tipo de los utilizados normalmente para el cuidado de la salud, la prevención de enfermedades y tratamiento con fines médicos o veterinarios, […];” 4) “Los equipos médicos, los aparatos y demás instrumental utilizados normalmente para aliviar o tratar deficiencias, para uso personal y exclusivo de minusválidos, […];”.

En primer lloc, s’impugna que Espanya, mitjançant l’art. 91.dos.1.3 LIVA permet que es repercuteixi un 4% no només a productes farmacèutics com els medicaments, sinó també als “productes intermitjos”, susceptibles de ser utilitzats per l’obtenció de medicaments en els processos de transformació i fabricació dels mateixos.

Incompliria el punt 3 de l’annex citat, perquè tot i que els productes intermitjos es podrien incloure dins del concepte de productes farmacèutics, aquests no estan destinats a la cura de la salut o a la prevenció de malalties (tal i com estableix la directiva), sinó que s’adquireixen per una posterior transformació. Per tant, el que és rellevant és la finalitat del producte: si es preveu que es sotmetrà a transformació, no es podrà aplicar el tipus reduït i si, en canvi, es pot comercialitzar com a medicament autònom i acabat, el tipus serà del 4%. Així doncs, el consumidor no notarà la diferència, almenys no directament.

Seu del Tribunal de Justícia de la UE.

En segon lloc, també es declara que hi ha incompliment en l’aplicació del tipus del 10% als productes sanitaris, material, equips o instruments que serveixin objectivament per prevenir, diagnosticar, tractar, alleujar o curar malalties tan de l’home com dels animals. Primerament, contravindria el punt 4 de l’annex, ja que aquest limita l’abast als minusvàlids, i no als d’un “ús general”. A més, tampoc inclou la possibilitat d’estendre-ho als animals.

També rebutja les al·legacions de la part espanyola de que aquest tipus de productes es podrien incloure dins del concepte de “productes farmacèutics”, i així anar d’acord amb el punt 3 de l’annex. La raó és que, com que l’aplicació d’un tipus reduït és una excepció al tipus general, s’ha de fer una interpretació restrictiva dels supòsits que hi entren, i per tant aquests productes no s’inclouen dins dels productes farmacèutics, ja que no resulta del sentit habitual d’aquest terme.

En tercer lloc, també va en contra dela Directival’aplicació del tipus del 10% pels béns utilitzats per alleujar les deficiències físiques dels animals, seguint la línia exposada anteriorment: no serien productes farmacèutics, i no es contempla l’aplicació del tipus pel que fa als animals (punt 3 i 4 de l’annex, respectivament). El TJUE diu que, si el legislador comunitari hagués volgut establir el mateix en l’àmbit veterinari ho hauria fet de forma expressa.

En quart i últim lloc, l’aplicació del tipus del 10% a les ulleres i lentilles, així com altres complements i aparells que siguin susceptibles de destinar-se essencial o principalment a suplir les deficiències de l’home també va en contra dela Directiva, concretament del punt 4 de l’annex. Aquest fa referència a un ús “personal” i “exclusiu” per a minusvàlids, i el tribunal resolt que aquests termes exclouen un ús general. Tot i això, el tribunal admet que, al ser una denominació tan genèrica, s’haurà d’estar a cas per cas, de manera que, depenent de l’ús que se li doni a cada bé, s’aplicarà un tipus o un altre.

Després d’aquesta sentència, el govern espanyol haurà de reformarla LIVAper tal d’adaptar-la al Dret dela Unió, i concretar quines operacions estaran subjectes a un tipus o un altre. En principi, podia donar-se que els segons i els tercers supòsits passin a tributar al 21%, però no està tan clar amb els productes per obtenir medicaments o aquests últims instruments (com les ulleres).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.