Luís Bárcenas Gutiérrez, polític que ha desenvolupat tota la seva carrera a les files del Partit Popular, on va ocupar el càrrec de gerent i el de tresorer, aquest últim per designació del seu president, Mariano Rajoy, però que últimament és més conegut arrel de les trames de corrupció en que s’ha vist implicat. L’any 2009 fou imputat per la seva implicació en el cas Gurtel, instruïda inicialment pel jutge Baltasar Garzón, amb la imputació de rebre 1,3 milions d’euros; en un primer moment, el partit es posà al seu costat i el seu president arribà a declarar que “ningú podrà provar que no son innocents”, però el desenvolupament dels esdeveniments portaren a Bárcenas a dimitir del seu càrrec de tresorer, deixà el seu escó al Senat i sol·licità la baixa temporal com a militant del PP. Però quan semblava que aquest episodi era un fet superat en la vida de Bárcenas, i que la causa hauria estat arxivada pel jutge del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma de Madrid, Antonio Pedreira, al dictar el seu sobreseïment provisional en una resolució de 29 de juliol de 2011, es va produir un gir de 365 graus al ser reoberta la causa per l’Audiència Nacional el 15 de març de 2012. Se l’acusa de suborn, frau fiscal i blanqueig de capitals; tot i que la màxima rellevància la va adquirir el passat dia setze de gener, quan les autoritats suïsses varen donar a conèixer que Luis Bárcenas va arribar a tenir 22 milions d’euros en comptes d’aquell país; fins el punt que el seu mateix advocat ha afirmat que havia utilitzat l’amnistia fiscal per regularitzar deu milions d’euros, tot i que Hisenda ho nega.
Davant de les últimes notícies que han rodejat al cas Bárcenas, la reacció dels dirigents del partit ha estat clara. Maria Dolores de Cospedal defensava enèrgicament l’honradesa del PP i enviava un missatge oferint múltiples explicacions: “El PP és un partit en què qui la fa la paga”; igualment, la vice-presidenta Soraya Saenz de Santamaría va manifestar que “s’investigui fins al final i que s’apliqui la llei amb totes les conseqüències”; i el mateix president del partit i del govern central, Mariano Rajoy, en la reunió intermunicipal del PP celebrada a Almeria, en el acte de clausura va manifestar que “ si alguna vegada tinc coneixement d’irregularitats o de conductes impròpies que afectin a militants del nostre partit no em tremolarà la mà”.
Tot i les explicacions de dirigents del PP, la reacció dels partits de l’oposició no s’ha fet esperar, així el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va instar a Rajoy a comparèixer per donar explicacions públiques enfront aquesta situació d’extrema gravetat, i així fer conèixer a la ciutadania espanyola tota la veracitat envers els comptes del seu partit. I és en aquest punt, on apareix un altre element rellevant, Bárcenas va fer servir l’amnistia fiscal per blanquejar diners? Si és així s’exigirà la dimissió del Ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro? Per la seva part, el coordinador general d’Izquierda Unida, Cayo Lara, va exigir al govern que donés la cara i va demanar la compareixença del Ministre Montoro al Congrés de Diputats. Una altra resposta va ser la dels nacionalistes de CIU, en veu de Jordi Turull, el qual va denunciar la doble moral i ètica del PP, fent una comparativa amb com va ser tractat el cas de presumptes comptes bancaris a Suïssa de Mas i Pujol. Però en comptes de seguir la pauta marcada per l’oposició, el PP no accepta una compareixença de Rajoy per parlar monogràficament del “Cas Bárcenas”, però sí un ple extraordinari de control del govern, que se celebrarà el proper dia 30, per tal de que l’oposició pugui preguntar al president sobre qualsevol tema
Com s’han de sentir els ciutadans amb tots els casos de corrupció o presumpte corrupció, que van sorgint i afecten a diferents partits? I més en un moment, on cada vegada hi ha més persones amb sèries dificultats per arribar a fi de mes, si hi arriben; per tots aquests és molt dur veure com molts o pocs integrants de la classe política estan afectats per aquestes situacions, generant cada vegada més una desafecció política per part de la ciutadania. Així doncs, el que cal és una regeneració dels polítics, ja que no és possible, en la majoria de casos, el tren de vida que estan vivint la majoria de la classe política actual, fet que encara genera menys empatia envers la societat. De moment el senyor Bárcenas te una acusació de l’Audiència Nacional, ja que segons les autoritats suïsses tenia 22 milions d’euros a aquell país, el que ens podem preguntar és si tot això realment acabarà esquitxant al PP; temps al temps.
