L’Avantprojecte de Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta preveu que el reconeixement del dret d’assistència gratuïta s’iniciï amb la tramitació ordinària de les sol·licituds. No obstant, prèviament a la presentació de les mateixes, els Col·legis Professionals elaboraran un treball previ, en el que analitzaran les pretensions i acordaran les designacions o les denegacions professionals. Un cop realitzades totes les comprovacions, si ho creuen oportú podran presentar la sol·licitud permanent. En aquest cas, la resolució final correspondrà a les Comissions d’Assistència Jurídica Gratuïta, que són els òrgans administratius competents per prendre aquestes decisions.
El dret d’assistència jurídica gratuïta és un benefici que es reconeix tant a persones físiques com a persones jurídiques. En el cas de les persones jurídiques, el benefici sempre és reconegut pel legislador (quan consideri que existeixen raons d’interès general), sempre partint d’un criteri restrictiu.
Abans d’entrar en matèria, cal tenir en compte que els ingressos econòmics que es computen per accedir al dret són “bruts”. A més a més, el nou text preveu deixar d’utilitzar l’indicador del Salari Mínim Interprofessional (previst en 645’30 euros, pel Reial Decret 1717/2012, del 28 de desembre) per l’Indicador Públic de Renta d’Efectes Múltiples. Aquest darrer indicador es denomina habitualment IPREM i, per l’exercici 2013, es troba quantificat en 532’51 euros (previst en la Llei 17/2012, del 27 de desembre). Per altra banda, el reconeixement del dret per circumstàncies sobrevingudes no te caràcter retroactiu, és a dir, no s’aplica a procediments independents iniciats amb anterioritat al reconeixement del benefici.
L’avantprojecte de llei amplia els supòsits que permeten el reconeixement del dret de justícia gratuïta a les persones físiques. En la sentència 16/1994, del 20 de gener, el Tribunal Constitucional va aclarir que “si el salari mínim interprofessional es pot utilitzar com a criteri objectiu per determinar el nivell mínim vital de subsistència, és a dir, si es pot considerar raonable i proporcionada la presumpció del legislador que el amb el salari mínim es poden cobrir les necessitats vitals, igualment raonable i proporcionada s’ha de considerar la presumpció que el doble del salari mínim permet fer front a aquestes necessitats i a les despeses processals o, si es prefereix, permet fer front a aquestes despeses sense posar en perill en nivell mínim de subsistència”. Aquesta interpretació jurisprudencial és anterior a l’entrada en vigor del nou règim de taxes judicials que, evidentment, provoca un increment dels costos processals. En conseqüència, sembla necessària una actualització dels llindars, que contempli el citat augment de despeses. Dit d’una altra manera, com que les despeses processals han augmentat, és lògic que també augmentin els llindars de renta dels beneficiaris de l’assistència jurídica gratuïta. Per tant, es tracta d’evitar que les taxes judicials limitin l’accés a la tutela judicial efectiva de les persones mancades de recursos. Els llindars s’eleven, segons s’explica en l’Exposició de Motius de l’Avantprojecte, situant-los per sobre del llindar de risc de pobresa.
Per garantir una millor equitat entre els beneficiaris que acreditin insuficiència de recursos per litigar, s’ha fixat un tractament diferenciat en funció del nombre d’integrants de la unitat familiar. Quan es tracti d’unitats familiars integrades per un, dos o tres membres, el càlcul del llindar és el resultant de multiplicar l’IPREM per dos. En els casos que la unitat familiar sigui més gran, el llindar es correspondrà amb el càlcul del triple de l’IPREM.
L’avantprojecte de llei preveu el reconeixement excepcional del benefici de justícia gratuïta en atenció a les circumstàncies familiars peculiars i particulars del sol·licitant. Entre els supòsits previstos hi trobem les situacions en les que els costos processals derivats de la iniciació del procés puguin ser molt elevats. És a dir, amb aquesta previsió, es pretén garantir que l’import de la taxa judicial no sigui un impediment per l’accés a la tutela judicial efectiva. Algunes altres circumstàncies que es contemplen són les relatives a la salut del sol·licitant o d’algun membre de la seva unitat familiar (sobretot, es tenen en compte les situacions de discapacitat). En els dos supòsits anteriors, el llindar d’ingressos per sota del qual es podrà sol·licitar i obtenir el reconeixement excepcional del dret, es quantificarà en cinc vegades l’import de l’IPREM. Hem de tenir en compte, que actualment es troba establert en el càlcul de quatre vegades el Salari Mínim Interprofessional.
Per altra banda, independentment de la renta de la unitat familiar i de l’acreditació d’insuficiència de recursos por litigar, l’avantprojecte de llei preveu un llistat de supòsits en els que es reconeix el benefici del dret a l’assistència jurídica gratuïta. Per exemple, com a aplicació de la Directiva 2012/29/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 25 d’octubre de 2012, per la que s’estableixen normes mínimes sobre els drets, el suport i la protecció de les víctimes de delictes, es reconeix el benefici de la justícia gratuïta a les víctimes de violència de gènere, terrorisme i tràfic d’éssers humans. En aquests casos, es requereix que els processos judicials tinguin vinculació, derivin o siguin conseqüència de la seva condició de víctimes. També es reconeix el mateix benefici als menors d’edat i a les persones amb discapacitat psíquica que siguin víctimes d’abús o maltractament. A més a més, en aquests darrers supòsits, se’ls ofereix una assistència pericial especialitzada. Aquestes previsions respecte les víctimes de delictes suposen un avanç en relació amb la legislació actual. La llei vigent els garanteix la defensa jurídica especialitzada de manera immediata, però no l’accés gratuït. M’explicaré, en cas que no es compleixin els requisits generals per accedir al benefici de la gratuïtat de la justícia, les víctimes han d’abonar el pagament de la totalitat de les despeses que els corresponen. No obstant, el nou avantprojecte de llei preveu automàticament l’atenció jurídica especialitzada gratuïta des del moment d’interposició de la demanda, amb independència del recursos que ostentin les víctimes.
En l’ordre social, l’avantprojecte reconeix el dret a la justícia gratuïta de les organitzacions sindicals o d’altres col·lectius que s’encarreguin de la representació unitària dels treballadors. Aquest benefici se’ls concedirà sempre que exerceixin accions d’interès col·lectiu. Aquesta mesura pretén evitar una multiplicitat de conflictes individuals i reduir la sobre càrrega de la Administració de Justícia. Per altra banda, en relació al Sistema de Seguretat Social, es permet als treballadors i a la resta de beneficiaris assegurar la possibilitat de rescabalar, de manera gratuïta, la tutela judicial en primera instància. En aquests casos, no és necessària cap mena d’acreditació. No obstant, aquesta previsió no s’estén als recursos de suplicació i cassació del mateix ordre jurisdiccional, en els que es requerirà l’acreditació de beneficiaris de l’assistència jurídica gratuïta (és a dir, s’haurà de complir alguna de les condicions que ja he citat anteriorment).
Una altra novetat de l’avantprojecte de llei és la previsió que permetrà que el propi sol·licitant del benefici de justícia gratuïta identifiqui les prestacions concretes que desitja obtenir, ja siguin totes o només algunes concretes. Per tant, es possibilitarà que només es demani el reconeixement del dret amb els efectes d’exceptuar el pagament de les taxes.
Finalment, cal destacar que l’avantprojecte de llei preveu diverses formes de control de la gestió del servei d’assistència jurídica gratuïta, que sobretot recaurà en els Col·legis d’Advocats i en l’Administració Pública. A més a més, aquest avantprojecte pretén dotar de major transparència i equitat interna el reconeixement i la materialització del benefici a la justícia gratuïta. També, busca augmentar la responsabilitat dels beneficiaris del dret, així com la de la resta d’actors involucrats en la seva prestació.
