Sor Maria ha mort; i ara què?

Per Anna Jiménez.
Barcelona.

María Gómez Valbuena, coneguda per tots com “sor Maria”, ha mort a l’edat de 87 anys al convent de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paúl, lloc on residia. Estava immersa en diverses causes encetades en la jurisdicció penal, en condició d’imputada com a autora de delictes de detenció il·legal i falsedat de document públic en el marc de l’arxiconegut “cas dels nadons robats”.

Per als més despitats, recordarem que sor María és la única persona imputada en la trama de robatori de nadons produïda durant els anys 80 a Madrid. La religiosa s’anunciava en una revista on prometia ajudar a les mares embarassades que passaven per dificultats; però això tan sols era l’ham que feia servir per a després treure els nadons dels braços de les dones – de vegades amb consentiment, d’altres sense- que acudien a ella, per passar-los als dels pares adoptants, provinents de tota Espanya.

Treballava com a assistenta social a la Clínica Cristina i a més a més col·laborava en la Clínica de San Ramón i aquesta posició li permetria perpetrar els fets que ara se l’imputen.

La primera dona que va fer partícip a la justícia dels presumptes delictes comesos per sor María va ser María Luisa Torres. La monja li va treure la nena de les mans dient-li que si deien quelcom la denunciaren per adultera. La dona no va parar fins a retrobar la seva filla, al 2011, i llavors va posar denúncia davant la Fiscalia, que va donar trasllat de la denúncia als Jutjats, admesa a tràmit en març de 2012 pel Jutjat d’Instrucció número 47 de Madrid, presidit per Adolfo Carretero. En el si d’aquest procés judicial, sor María va ésser cridada per a declarar el 12 d’abril de 2012 en qualitat d’imputada, però es va acollir al seu dret a no declarar.

La segona de les denúncies que acumulava sor Maria la va presentar Purificación Bretegón, perquè després de que li preguntessin si volia donar les seves bessones en adopció i donar una negativa per resposta, li van comunicar que les nenes havien mort. Va ser a l’any 1981. En aquesta causa, investigada pel Jutjat d’Instrucció número 50 de Madrid, es va citar a Sor María per a què declarés el passat 18 de gener d’aquest mateix any però el seu advocat, José María Calero, va presentar un informe mèdic pel qual sol·licitava que la seva clienta no s’hi personés, degut als seus problemes de salut, entre ells, citava insuficiència cardiorespiratòria.

Hi ha una tercera causa oberta contra sor María, però aquesta és quelcom diferent ja que apareix imputada juntament amb una doctora i aquest fet canvia molt les coses, com veurem més endavant.

En qualsevol cas, arribats ja aquest punt on ja hem explicat els antecedents que ens permeten apropar-nos al coneixement de les circumstàncies que rodegen el cas, ens és inevitable preguntar-nos què passarà ara un cop morta sor María. Doncs bé, per respondre a aquesta pregunta cal partir de l’anàlisi de l’article 78 del nostre Codi Penal, relatiu a les causes d’extinció de l’acció penal. Entre dites causes, es troba la defunció de l’imputat i l’explicació rau en el principi de personalitat de les penes, que és al seu torn subprincipi del de culpabilitat, un dels pilars del nostre sistema penal. Però tot això què significa? Que si un imputat mor el procés penal no seguirà el seu curs, perquè no hi ha persona contra la qual dirigir la responsabilitat penal pels fets antijurídics comesos.

Imatge de Sor María.

Ara bé, aquest article s’ha de combinar amb l’article 641 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que recull la figura del sobreseïment, que permet acabar el judici penal sense obrir la fase de judici oral. En relació als dos primers casos presentats, com que sor María era la única imputada, s’hauria d’arxivar la causa per sobreseïment provisional un cop rebi el Jutjat d’Instrucció el certificat de defunció, i no es podrà reobrir el cas fins que no apareguin indicis de criminalitat d’altres persones. Pel que respecta al tercer cas, com que juntament amb sor María hi ha una doctora imputada, el Jutjat d’Instrucció continuarà amb la seva investigació respecte d’aquesta última, de manera que aquí el sobreseïment és parcial perquè, malgrat que s’extingeixi en relació a sor María, continua el procés respecte de l’altra sospitosa.

La possibilitat que els hi queda a María Luisa Torres i Purificación Bretegón és lluitar per la via de la jurisdicció civil, perquè si bé la mort de l’imputat extingeix la responsabilitat penal, no ho fa respecte de la civil. Amdues dones, però, ja han parlat amb els medis de comunicació i han manifestat la seva voluntat de prosseguir per la via de la jurisdicció penal, inculpant a d’altres persones que haguessin participat en la trama. Tanmateix, si som realistes ho tenen complicat perquè el jutge Carretero va cridar fins a 24 testimonis entre els mesos de setembre i octubre de 2012, la majoria del quals eren metges exercint d’aquelles clíniques durant aquells anys, i tots van declarar en la mateixa direcció: la religiosa “era la única responsable de les adopcions [perquè] (….) tenia un poder omnímode per entrar i sortir en la zona de nius i incubadores”.

L’associació de víctimes de nadons robats han fet una crida a la justícia per a què es doni pressa en resoldre el cas, perquè està clar que la monja no operava sola ja que les actes de defunció dels nadons eren signades per metges i “l’edat dels implicats posa en perill la resolució del cas”.

La Fiscalia de Madrid ja ha respost a la seva petició i ha emfatitzat que “estudiarà si hi pot haver-hi més persones susceptibles de ser imputades en els processos judicials oberts sobre casos de nens robats en els quals estava implicada la difunta”. Per exemple, el nom d’Eduardo Vela es repeteix a les denuncies interposades, metge que treballava amb sor María a la Clínica San Ramón.

Per la seva banda, Jorge Fernández Díaz s’ha compromès a disposició de la causa de les famílies afectades dient que “tot el que pugui i hagi de fer el Ministeri d’Interior es posarà a disposició d’aquesta causa”. “Es tracta d’una acció coordinada entre el Govern i la Fiscalia General de l’Estat amb la què el Ministeri d’Interior està totalment compromès (….)”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.