El ministre d’Economia i Competitivitat, Luis De Guindos va anunciar ahir, durant el debat de les esmenes a la totalitat del Projecte de llei de mesures urgents per reforçar la protecció dels deutors hipotecaris (provinent del Reial Decret-Llei 27/2012, de 15 de novembre), noves reformes que es presentaran a través d’esmenes durant la tramitació parlamentària del text normatiu.
Aquest Projecte de Llei busca la suspensió immediata i per un termini de 2 anys dels desnonaments de les famílies que es trobin en una situació d’especial risc d’exclusió. El text, de caràcter excepcional i temporal, afectarà qualsevol procediment judicial o extrajudicial d’execució hipotecària mitjançant el qual s’adjudiqui al creditor l’habitatge habitual de les persones en situació d’especial vulnerabilitat, com són les famílies nombroses, les monoparentals amb 2 fills al seu càrrec, les que tenen un menor de 3 anys al seu càrrec o algun membre discapacitat o dependent, les famílies on el deutor hipotecari es trobi en situació d’atur i hagi esgotat les prestacions socials o, finalment, les víctimes de violència de gènere. A més d’aquests supòsits d’especial vulnerabilitat, hauran de concórrer en aquestes famílies certes circumstàncies econòmiques establertes a l’article 1.3 del Reial Decret-Llei 27/2012, de 15 de novembre.
Cal destacar que durant el debat de les esmenes al Projecte de Llei es van rebutjar dues esmenes a la totalitat, la primera presentada per IU, ICV-EUiA i el Grup Socialista que considerava les mesures “absolutament insuficients davant la dimensió del problema que es pretén abordar” i la segona presentada pel Grup Mixt que sol·licitava una major “flexibilitat en el marc processal que actualment regula els desnonaments”.
En aquest context, De Guindos va proposar noves mesures que modificaran diversos cossos normatius existents. En primer lloc, en l’àmbit de la Llei Hipotecària, les propostes més rellevants es centren en el límit als interessos de demora que podran exigir les entitats de crèdit, que serà de tres vegades el tipus d’interès legal dels diners (actualment el 4%). A més es limitarà a 30 anys el termini màxim per concedir hipoteques per l’habitatge habitual. També s’imposarà l’obligació d’acceptar la taxació homologada que aporti el client i, en l’àmbit del procediment de venda extrajudicial, es perseguirà l’agilització dels procediments i s’introduirà la possibilitat de realitzar subhastes online.
En segon lloc es plantegen modificacions a la Llei d’Enjudiciament Civil, on es facultarà al jutge, en el context d’una execució hipotecària d’habitatge habitual, a condonar el pagament del deute romanent si el deutor paga el 65% del total pendent en el cinquè any des de l’adjudicació del bé després del procediment de subhasta o bé paga el 80% en el desè any. En cas que l’entitat obtingui una plusvàlua amb la venda del bé en aquests 10 anys, el jutge podrà exigir que el 50% d’aquest increment redueixi el deute pendent.
També en l’àmbit del Codi de Bones Pràctiques (inclòs a l’annex del Reial Decret-llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos) es va pronunciar el ministre, proposant l’ampliació dels supòsits que donen dret a acollir-se a la reestructuració d’una hipoteca sobre habitatge habitual. Sobre la dació en pagament, De Guindos va anunciar que es reduirà al 10% l’interès de demora per impagament del lloguer, en el cas que el deutor hagi sol·licitat quedar-se a l’habitatge en concepte d’arrendatari. A més va declarar que “la dació en pagament suposa una pèrdua de l’habitatge, pel que s’han d’establir mesures molt anteriors per no arribar a aquella situació”. Cal destacar però que aquest Codi de Bones Pràctiques és un text voluntari, al qual es poden adherir les entitats de crèdit i aquelles que realitzen l’activitat de concessió de préstecs o crèdits hipotecaris. Per tant, tal com s’estableix a l’article 5.7 del Decret-llei en cap cas s’estendrà la seva aplicació, amb caràcter normatiu o interpretatiu, a cap altre àmbit.
Finalment, en referència al Fons Social d’Habitatges, constituït el passat 17 de gener amb uns 6.000 habitatges propietat dels bancs i destinats ser llogats pels desnonats a un preu assumible, el ministre va anunciar una modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans. Entre d’altres aspectes afectarà la durada dels lloguers, que serà de 2 anys prorrogables a un màxim de 3 anys.
A partir d’aquest moment el projecte continuarà la seva tramitació parlamentària a la Comissió d’Economia i Competitivitat.
