Fa dos dies, el diari EL PAÍS va treure un article amb el següent títol: “El 70% de los donativos registrados en la lista de Bárcenas vulnera la ley“. Una vegada vist això i de llegir l’article, no queda altre remei que buscar per un mateix què diu i deia la llei del finançament dels partits polítics.
Abans d’analitzar si efectivament hi va poder haver finançament irregular hem de tenir en compte dues coses: La primera d’elles és que és desconeix si aquesta llista és realment la del llavors tresorer del partit i, si ho fos, tampoc voldria dir que aquestes dades fossin certes.
El finançament dels partits polítics es trobava regulat, per l’assumpte que ens interessa, per la Llei Orgànica 3/1987, sobre finançament de partits polítics. Aquesta llei va trobar-se en vigor fins el 6 de juliol de 2007, data en la que el régim jurídic va canviar creant-se la llei actual com és la Llei Orgànica 8/2007.
El règim jurídic: breu resum
Per entendre la llei cal saber que el finançament dels partits polítics té dues vessants: pública i privada. La vessant pública es manifesta en l’atorgament de subvencions anuals a càrrec de l’Estat en funció del grau de representació del partit; és a dir, quants més diputats i vots tingui el partit, més recursos públics obtindrà. Aquesta decisió legislativa es fonamenta en la rao que quanta més representació tingui un partit, més gran serà i, en conseqüència, més despeses ordinàries.
D’altra banda tenim el finançament privat. Abans de l’any 2007 els partits podien rebre aportacions amb uns límits establerts a l’article 5.3 de la Llei Orgànica de sobre finançament de partits polítics de 1987 com ara i entre altres no acceptar aportacions d’una mateixa persona física o jurídica superiors a 10.000.000 pesetes (60.000€) o no acceptar aportacions procedents d’empreses públiques ni d’empreses que, amb contracte vigent, prestin serveis o realitzin obres o subministres per alguna Administració Pública.
Arran del canvi legislatiu de 2007, la llei detalla amb més precisió el finançament privat dels partits polítics i el restringeix. Una pràctica que s’efectuava abans del 2007 era que els partits esquivaven els límits legals rebent el finançament privat a través de fundacions. Després del 2007, es prohibeix aquesta pràctica prohibint que els partits polítics rebin, directa o indirectament, donacions de fundacions privades.
L’anàlisi del cas
Per analitzar el cas hem de seguir el llatinisme “tempus regit actum“, és a dir, hem d’analitzar els fets d’acord amb la llei vigent del moment; en aquest sentit, s’ha de determinar si les possibles donacions que va rebre el Partit Popular són -o no- contràries a la llei vigent en aquell moment, essent indiferent si la llei es troba actualment derogada com és el cas.
En primer lloc, analitzarem si fins l’any 2007 es va incòrrer en alguna il·legalitat. Segons els apunts de Bàrcenas, el PP va saltar-se les dues prohibicions que abans hem comentat; en primer lloc -i de ser les dades certes- hauria rebut donacions per un valor superior a 10.000.000 de pessetes i també hauria rebut aportacions dineràries per empreses que tenien contractes en vigor amb l’Administració Pública. “Hay ingresos de una sola vez hasta de 250.000 euros y de una misma persona en un año de hasta 400.000 euros. En más de 30 ocasiones se superó el límite legal, que subió a 100.000 euros a mediados de 2007“, diu EL PAÍS.
A més a més, a la famosa llista de Bàrcenas hi apareixen possibles donacions després de 2007; això és, amb el nou règim de finançament de partits. Novament, si les dades són certes, el PP s’hauria finançat de forma irregular doncs el límit actual, a la llum de l’article 5 de la Llei Orgànica 8/2007 és de 100.000€ per persona física o jurídica.
I si això és cert, què?
Si aquestes dades es corresponen amb la realitat, hi hauria suficients indicis per sospitar que el Partit Popular s’hauria pogut finançar d’una forma irregular durant un llarg període de temps. I llavors què? Llavors, si això es comprovés (encara que és difícil), el Partit Popular hauria de fer-se càrrec d’una multa del doble de la quantitat il·legalment recaptada, d’acord amb l’antic article 8 de la Llei de Finançament de partits.
I, per aquelles donacions il·legals posteriors a 2007, la sanció l’haurà de determinar el Tribunal de Comptes amb el procediment i garanties que estableixen els articles 17 i 18 de l’actual Llei Orgànica 8/2007.
El que hem d’esperar és que la Fiscalia anticorrupció i el món de la justícia en general sigui valenta i obri una investigació per conèixer si la comptabilitat del Partit Popular és la que diuen.
