Un dels capítols més polèmics del conegut com cas Bárcenas va ser l’anunci per part de l’ex-tresorer del PP de què s’havia acollit a l’amnistia fiscal del govern Rajoy per regularitzar un capital que tenia ocult a comptes de bancs suissos. Aquesta notícia va fer bullir a l’oposició, ja contrària a aquesta mesura, i que a més veia com una mesura proposada pel Partit Popular hauria beneficiat a imputats del mateix partit.
El dimarts passat, el diari El mundo publicava en portada un informe del Servei Jurídic de l’Agència Tributària, enviat a l’Audiència Nacional, per la que aquest nega que la declaració tributària especial (el document per demanar l’amnistia) tingués cap efecte respecte de l’exoneració de la responsabilitat penal del senyor Bárcenas.
Segons el document, la societat TESEDUL S.A., de la que formava part Bárcenas, va demanar una amnistia per quasi 11 milions d’euros. Aquests diners consten com adquirits al 2006, però la societat es va constituir l’any 2008, fet que l’Agència Tributària fa notar i que podria suposar l’existència d’un engany directe a Hisenda en una dada clau per establir la prescripció del delicte fiscal.
En definitiva, al estar ja imputat en un procés penal, aquesta declaració especial no té l’efecte que podria tenir sobre altres persones que no tinguessin aquesta condició, cosa que va deixar clara el Govern a l’hora d’anunciar l’amnistia fiscal.
L’escàndol continua augmentant amb les actuacions del jutge que instrueix el cas Gürtel, Pablo Ruz, doncs aquest dimarts mateix podria haver descobert un altre compte a Suïssa propietat de Luis Bárcenas i estaria sospitant que Francisco Correa, líder de la trama de corrupció, i uns altres 19 imputats en aquesta causa, podrien haver-se acollit a l’amnistia, després de que Alfonso García Pozuelo, expresident de la Constructora Hispànica, fes arribar a l’Audiència Nacional un escrit donant compte que s’havia acollit a aquesta.
