Google marxa de viatge

Per Álvaro Melero.
Barcelona.
 

No fa gaires dies va arribar la noticia de que el directiu de Google va realitzar un viatge a Corea del Nord de caràcter privat.

Aquesta empresa va ser fundada el dia 27 de setembre del 1998. Tot va començar amb la creació d’un sistema de cerca d’imatges i amb el pas del temps ha anat creixent gracies a milers d’usuaris. S’han desenvolupat milers d’aplicacions fins i tot cercadors de mapes.

És una empresa situada als Estats Units, la qual cosa implica que es troba sotmesa a les lleis imposades al territori. Per això s’ha qüestionat el misteriós viatge que a dut a terme el director de l’empresa, junt amb la seva filla i vuit acompanyants a Corea del Nord.

Corea del Nord és una república democràtica on predomina el socialisme com a forma de govern. Es sap que l’octubre de 2006, Corea del Nord, va fer explotar la seva primera bomba nuclear, tot i les notables amenaces que en aquest sentit havia rebut per part dels Estats Units i altres països. En aquest llavors es van preparar fortes sancions contra el país.

És per això que s’ha qüestionat el fet de realitzar un viatge privat a Corea del Nord protagonitzat pel director de Google. A Corea s’ha comprovat, amb aquest viatge, que la tecnologia es bastant limitada. Per tant el director de l’empresa en qüestió es pressuposa que va voler oferir els seus serveis per tal d’obrir nous camins i possibilitats als nord coreans.

Però s’ha posat en dubte la Seguretat Nacional? Com s’exposa a la llei corresponent esmentada, la defensa nacional pot ser violada en aquest cas per un interès econòmic o tecnològic.

Per analitzar correctament aquest cas, hem de recorrer a la llei contra el terrorisme als EE.UU., que va ésser signada pel president Clinton el 24 d’abril de 1996. El resum ha estat preparat per l’Oficina del Coordinador de Lluita Antiterrorista del Departament d’Estat. La llei (Llei Pública 104-132) conté una sèrie de disposicions que afecten l’ajuda exterior, o interessen governs estrangers.

A les disposicions dirigides a les organitzacions o individus terroristes, a la seva secció 302 disposa el concepte de seguretat nacional, que s’entén com la defensa nacional, les relacions exteriors o els interessos econòmics dels Estats Units.

La següent secció no permet dur a terme cap projecte amb interessos econòmics, o mantenir relacions amb l’exterior que posin en qüestió o facin perillar la seguretat nacional del territori en qüestió.   

Cal tenir en compte la llei sobre l’Execució de ’Acord de Lliure Comerç d’ Estats Units – Corea, en la seva secció 101 sobre l’aprovació i vigència del contracte. El Congrés aprova entre d’altres preceptes el primer que disposa, Estats Units – Corea del Tractat de Lliure Comerç va entrar en vigor el 30 de juny de 2007, amb el Govern de Corea i presentat al Congrés el 3 d’octubre de 2011.

També que els articles 301-310 de la Llei de Comerç Exterior, Mesures en litigi de 1974 per les quals s’autoritza a l’Oficina del Representant dels Estats Units per les Qüestions Comercials Internacionals ha adoptar determinades mesures, entre elles la suspensió o retirada de concessions o la imposició de drets o altres restriccions a la importació, en resposta a obstacles comercials imposats per altres països.

De la present legislació i dels fets esmentats podem extreure que la relació dels EE.UU amb Corea és de lliure comerç però en cap cas es podrà posar en dubte la seguretat nacional i en qualsevol cas estaran sotmesos a les lleis estatals del territori. 

Que de cap manera es podran dur a terme projectes que mantinguin interessos econòmics o finalitat varies que afectin a la seguretat nacional de l’estat.

Per tant per aquest cas es manté la presumpció de per què es va dur a terme cert viatge, donades les circumstancies prèvies entre els dos països i poden posar en dubte la legislació  dels EE.UU.

 

Imatge del grup privat que viatjà a Corea del Nord

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.