Iniciem amb aquest article una sèrie de publicacions on intentarem desenvolupar d’una forma senzilla i complerta, per posar-los a l’abast de tothom, els conceptes bàsics del dret urbanístic català.
Començant pels conceptes i principies bàsics que inspiren el nostre ordenament jurídic, analitzarem el règim jurídic del sòl, el planejament urbanístic i els seus procediments d’aprovació; l’execució del planejament amb les diverses institucions creades per a tal finalitat; els instruments de política del sòl i habitatge, per finalitzar amb els mecanismes existents de protecció de la legalitat urbanística.
Esperem que aquesta nova secció que posem en marxa agradi al públic en general i ajudi a una millor comprensió i divulgació del nostre urbanisme.
Concepte d’urbanisme:
En una primera aproximació al concepte d’urbanisme podríem dir que es tracta d’una funció pública, composta d’un conjunt de coneixement, normes i tècniques, que tenen per finalitat principal l’ordenació, el desenvolupament i l’organització de la ciutat (la urbs), tenint també una vocació reguladora de tot el territori en la seva integritat, qualsevulla que sigui la seva condició.
Dret urbanístic:
Per tant, el dret urbanístic serà l’ordenament jurídic que regula la transformació i desenvolupament del sòl i dels nuclis urbans, mitjançant les tècniques de planejament, de gestió, control i manteniment de l’edificació i el seu ús correcte mitjançant l’aplicació de la disciplina urbanística, així com la seva actuació en el mercat del sòl.
Activitat i acció urbanística:
L’activitat urbanística que portarà a terme el dret urbanístic serà un treball tècnic-jurídic que compren els següents aspectes:
- Planejament urbanístic.
- Execució del planejament.
- Intervenció de l’exercici de les facultats dominicals relatives a l’ús del sòl i edificació.
- Intervenció en la regulació del mercat del sòl.
L’acció urbanística sobre el règim del sòl atendrà, entre altres, a les següents finalitats:
- Procurar el desenvolupament urbanístic sostenible.
- Procurar que el sòl s’utilitzi en congruència amb la seva utilitat pública i la funció social de la propietat.
- Impedir la desigual atribució dels beneficis i les càrregues del planejament entre els propietaris afectats i imposar la justa distribució dels mateixos; i
- Assegurar la participació de la comunitat en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics.
Francesc Sànchez.
Advocat en exercici des del 1978, especialitzat en dret urbanístic. Format a l’administració pública, ha impartit docència en matèria de Dret urbanístic, havent estat durant molts anys Director dels Cursos de Dret Urbanístic organitzats pel Col·legi d’Advocats de Sabadell.