Al març de 2010, Movistar va carregar 6,96 euros a un compte bancari. Així és com va començar el martiri de José Antonio MM. Estranyat, va trucar a la companyia al servei d’atenció al client, on li van indicar que l’import obeïa a una línia de telèfon mòbil que ell mateix havia sol·licitat com a autònom. El problema: ni ho havia sol·licitat, ni era autònom.
Després de que José Antonio expliqués que es tractava d’un error, va rebre una trucada en la que li van indicar que s’havia produït un error, i que anul·larien el contracte i la factura. Res més lluny de la realitat: la companyia li va continuar carregant les mensualitats per la mateixa línia, i quan torna a trucar per solucionar-ho de nou, Movistar li torna a contestar el mateix.
Així va ser fins al juny, quan la companyia admet el seu error, dient que es tractava d’una alta irregular, i va rectificar les tres factures que li havia enviat a l’usuari. Tot i així, li va voler cobrar 208,27 euros per “incomplir” el compromís de permanència que va aparellat amb aquest tipus de contractes.
Quan José Antonio es va negar a pagar aquest import, Movistar va recórrer a una empresa de cobrament de deutes, cedint-li il·legalment les dades del seu usuari. Tot i les trucades que va fer el referit usuari a Movistar i a l’empresa de cobraments, aquesta última l’instava a pagar per evitar que es produís un greu perjudici pel seu nom, béns i drets futurs, i fins i tot li va arribar a enviar una còpia de la primera pàgina de la demanda que li posarien si no pagava.
Va ser llavors (octubre 2010) quan l’usuari va acudir a FACUA, que va prendre cartes en l’assumpte i va requerir a Movistar per tal de que provés d’alguna manera l’existència del polèmic contracte. Al gener es va contestar el requeriment, però sense aportar res de nou, sinó que es va anul·lar la factura i sol·licitar l’exclusió de fitxers de solvència patrimonial.
Davant d’aquests fets, FACUA va presentar una denúncia a l’AEPD, la qual es va resoldre després d’un any i cinc mesos. Qualifica els fets com a constitutius d’una infracció greu (art. 44.3 LOPD), per tractar les dades de caràcter personal sense el consentiment de l’afectat (art. 44.3.b LOPD).
Per últim, cal recalcar que la quantia de la sanció és la mínima per les infraccions greus (que pot arribar a 300.000 euros). La quantia podria haver estat superior, en cas de que es tingués en compte el volum de negoci o activitat de l’infractor, entre altres causes (recollides a l’art. 45.4 LOPD, la qual no és una llista tancada).
