El dret a saber

Per Tito Rodríguez. 
Barcelona. 
 
El passat 23 de Gener, set dies abans del punt més negre de la polèmica del Partit Popular, Luís Bárcenas, i l’anunci de l’Auditoria a la que la directiva dels populars diu que sotmetrà la seva comptabilitat, el Congrés dels Diputats va escoltar com membres  de l’Associació Transparència Internacional principal organització no governamental, global, dedicada a combatre la corrupció– apostaven per la inclusió dels partits polítics entre les institucions i òrgans que haurien de sotmetre’s a la Llei de Transparència.

La comitiva, dirigida pel seu president a Espanya, Jesús Lizcano, també va recomanar la fixació d’infraccions i sancions a polítics i funcionaris públics que no compleixin amb les normes de transparència.

Però, què es la Llei de Transparència?

La Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern és, de moment, un projecte de llei, que pretén establir una sèrie de principis ètics generals i també obligacions concretes pels membres del Govern, els alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat i les entitats del sector públic estatal.

Amb aquesta legislació els ciutadans poden saber en què es gasten realment els diners. Hi ha una llista de publicacions i informes amb els quals es basen les decisions, els contractes i les licitacions dels Organismes Públics. La llei també pretén establir per primera vegada a Espanya, un varem públic i aprovat per les Corts Generals a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat de retribució pels càrrecs municipals.

És a dir, aquesta norma obligaria als polítics a informar en què gasten els diners públics i permetria als ciutadans consultar a través d’un portal web aquesta informació i tenir-la disponible en un període raonable de temps, que en altres països oscil·la entre els 15 dies i un mes.

Per què ara?

Fins ara, Espanya ha viscut una dispersió normativa en relació a la publicitat de la seva informació, l’article 105 b) de la Constitució Espanyola és la base del dret a l’accés a la informació pública. Tot i que a Espanya, mai ha existit pròpiament una Llei d’accés a aquesta informació i la majoria de les peticions dels ciutadans sobre dades públiques queden sense resposta segons denuncia l’Associació Acces Info Europe, defensora del dret a saber dels ciutadans.

 Actualment Espanya és un dels quatre països europeus juntament amb Xipre, Malta i Luxemburg, on mai ha existit una Llei d’accés a la Informació Pública. Al voltant del món 90 països ja disposen de la seva pròpia normativa que garantitza el dret a la informació pública, cada llei és heterònoma del territori on es genera, sent més estricta i detallada allà on es pretén prevenir la corrupció i la falta de llibertats, i més general en països on hi ha una cultura de la llibertat més integrada, com el cas de Suècia, país amb la norma més antiga, que data de 1766, sense precisar un reglament més estricte.

Es tracta, precisament, d’evitar que es plantegin sospites de corrupció a qualsevol nivell. Aquest impuls reformista, forma part de l’última croada de l’Estat per recuperar la confiança i aconseguir l’enfortiment de les seves institucions, com ja ho varen intentar amb altres lleis com la 7/2012 de 29 d’octubre, o llei antrifrau; o amb reformes com la Llei orgànica 5/2012 sobre finançament de partits polítics.

El control extern i intern

Mapa RTI per colors de la eficàcia de la Llei de transparència
Mapa RTI per colors de la eficàcia de la Llei de transparència

El control extern és per part d’un conjunt d’associacions com Global Right to Infomation Rating, format per Access Info i Centre for Law and Democracy, que analitza i compara la Llei de transparència al món, i té qualificacions RTI (Right to Information) que valoren l’eficàcia d’aquesta normativa, i proporcionen als defensors, reformadors, legisladors i altres persones una eina fiable per controlar i avaluar la resistència global del marc legal de tots els països que participen.

Pel que fa al control intern, la Llei planteja sancions per les infraccions greus, que poden arribar al cessament del càrrec polític, així com la inhabilitació en períodes d’entre cinc i deu anys, pels casos de falsejament, ocultació o no aportació de dades importants i malbaratament en la gestió pública.

També s’ha contemplat la possibilitat de considerar la infracció com a delicte i tramitar-se per la via penal, això seria possible a través d’una disposició addicional que modificaria el Codi Penal. Tot i que la vicepresidenta, Sáenz de Santamaría, ha recordat que no es preveu una pena de presó per aquest nou delicte, però sí una pena de multa, que en cas de no ser satisfeta, sí es substituiria per la pena de presó.

Quan es farà realitat?

En aquests moments la Llei ha passat la fase d’avantprojecte, que va ser aprovat pel Consell de Ministres el passat 27 de Juliol, desprès d’una fase de consulta pública de 15 dies, on via web es van rebre gairebé 80.000 visites i on els ciutadans van enviar més de 3.600 contribucions.

Està previst que es presenti dins la Conferència Internacional per la Iniciativa Mundial d’un Govern Obert (Open Government Partnership) que tindrà lloc a Brasilia aquest 17 d’Abril, i que va ser impulsada pel president nord-americà Barack Obama i la presidenta de Brasil Dilma Rouseff a Nova York al Juliol de 2010. En aquesta conferència Espanya també signarà la Declaració Internacional de Govern Obert. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.