Els recursos d’inconstitucionalitat contra l’apartat dos de l’article 9 de la llei de la Comunitat Autònoma de Madrid 8/2012 de Mesures, Fiscals i Administratives, promoguts respectivament per la Presidència del Govern i per cinquanta senadors del Grup Parlamentari del PSOE al Senat, han estat admesos a tràmit per el ple de 29 de gener. En aplicació de l’article 161.2 de la CE i conforme l’article 30 de la llei Orgànica del TC, s’ha decretat la seva suspensió cautelar, per tant, el conegut “Euro per Recepta”, que s’aplicava a la comunitat a partir del dia 1 de gener queda sense efecte. La mateixa resolució de l’alt tribunal dóna trasllat de la seva decisió a la Comunitat perquè aquesta es personi en el procés i formuli les al·legacions oportunes.
La reacció de l’executiu madrileny, per part del seu president, el popular Ignacio González, es basa en que es buscaran alternatives per a recaptar els diners que tenien previstos ingressar amb aquesta partida, però sense trancar l’equilibri pressupostaria de la regió; ja que formava part del Pla de Sostenibilitat de la Sanitat Pública de Madrid, que tenia previst estalviar 533 milions d’euros durant aquest any. El mateix conseller de sanitat, Javier Fernández-Lasquetty, va manifestar que aquesta mesura no tenia ànim recaptatori, tot i estar prevista una recaptació anual de 83 milions de d’euros, sinó dissuasori per aconseguir un consum més racional de medicaments.
De totes maneres l’Euro per Recepta era ja una mesura que va néixer morta, ja que prèviament el Govern Central ja havia manifestat la seva disconformitat en la mesura, quan va recórrer la mateixa iniciativa acordada per la Generalitat de Catalunya. Tenint en compte aquest precedent, se li va plantejar al conseller Lasquetty si era un pols amb el govern central, aquest va dir que no, simplement que era bo per la societat i que estaven actuant dintre de les seves competències; tot i confirmar que Rajoy tenia una altre opinió, però que per sobre de tot, coincidien amb el president de que l’objectiu era aconseguir la sostenibilitat del sistema sanitari.
Fins a la seva suspensió s’ha produït el que s’ ha anomenat com “efecte frontera”, ja que molts veïns de la poblacions de la comunitat de Madrid frontereres amb províncies integrades a la comunitat veïna de Castella i Lleó s’han traslladat a aquestes poblacions per tal d’evitar l’efecte de l’euro per recepta, tant es així que alguns farmacèutics de la comunitat castellana han vist augmentades les seves vendes fins a un 20% .
Davant de la gran crisi que pateix el país les administracions han d’aplicar mesures imaginatives, per tal de poder recaptar més diners, ja que els serveis que han d’oferir fan que la despesa no baixi , fins i tot, en alguns casos augmenta i els ingressos cada vegada són menors. Les retallades han arribat a un punt que no poden anar més enllà i si s’han de mantenir les prestacions de l’estat del benestar, no queda altre mesura, que augmentar la recaptació a través dels impostos i aquest concretament de l’Euro per Recepta, comporta que d’alguna manera els usuaris de la sanitat pública ajudin a mantenir la seva viabilitat econòmica.
El recurs del govern central es basa amb el principi d’igualtat entre tots els ciutadans de l’Estat espanyol, cosa que podria ser plausible, però el problema és que s’ha d’entendre que quan estem davant de competències transferides a CCAA, pot donar-se el cas que un impost es pagui i conseqüentment, es faci efectiu en un territori i no en un altre; sent aquesta l’essència d’un estat descentralitzat. Però si no es vol que això passi, en lloc de viure els uns i els altres en el TC, que alguns l’estan convertint en una cambra de tercera lectura, valdria més que recuperessin competències, que sembla que és la intenció, tot i que mai reconeguda de forma oficial, d’un Estat on la descentralització no agrada massa i que de la mà del Partit Popular i d’alguns sectors del Partit Socialista, sembla que camina cap al veritable camí de la recentralització.
