L’AP de Barcelona posa fi al cas Morín amb la seva absolució

Per Anna Jiménez.
Barcelona.

 

El 31 de gener, la Secció Sisena de l’Audiència Provincial de Barcelona es va pronunciar en relació al procediment abreujat número 103/2011, que portava causa en les diligències prèvies 3353/2006 efectuades pel Jutjat d’Instrucció número 33 de Barcelona, en relació al cas Morin.

Te’n recordes de què tractava? Tenia per objecte resoldre la responsabilitat penal o falta de la mateixa de un metge, així com de 10 col·laboradors més, acusats d’haver comés delictes d’avortament (tipificat als articles 144 a 146 del Codi Penal), d’associació il·lícita (articles 515 a 521 del Codi Penal) i delicte continuat de falsedat documental (articles 390 a 394 en relació al 74.1 del Codi Penal). El procediment es va iniciar el 14 de setembre i ara ja sabem la resolució a què han arribat els magistrats encarregats del cas doncs han sentenciat que “debemos ABSOLVER y ABSOLVEMOS libremente a CARLOS MORÍN GAMARRA, MARÍA LUISA DURÁN SALMERÓN, RAMÓN TANDA HERRERA, ANTONIO REÑÉ RUÍZ, DIMAS ARVIN CAMEJO OROZCO, AGUSTÍN CASTRILLO FERRANDO, ESTHER SANTACANA RILLO, PEDRO JUAN LUIS ÁVILA, PASCUAL JAVIER RAMÓN MORA, FERNANDO JAVIER CARRATO VAZ y MARÍA VIRTUDES SÁNCHEZ VÁZQUEZ de la totalidad de los delitos de los que venían siendo acusados en la presente causa, con  todos los pronunciamientos favorables, levantamiento de todas las medidas cautelares acordadas en su contra y declaración de oficio de las costas causadas […]”.

Es tracta d’una sentència llarga, en atenció a la multitud de testimonis intervinents (més de 100), que recordem que són totes les dones que es van sotmetre a la pràctica de l’avortament, ja que es va descartar que poguessin ser també imputades pel mateix delicte d’interrupció d’embaràs al considerar-se en que en elles concorria error de prohibició invencible (art 14.3 CP). Segons aquest, quan hom no sap que la seva conducta és contrària a dret i no té oportunitat d’accedir a la norma que així ho estableix, cal decretar la falta de culpabilitat – tot i que es manté que la conducta sigui antijurídica- i per tant, s’ha de negar que càpiga imposar pena.

Tornant a la sentència, hem de dir que, d’una banda, aquesta es basa primordialment en el testimoni de totes aquestes dones, ja que la majoria dels imputats van fer ús del seu dret a no declarar; i de l’altra, en els informes mèdics intervinguts per la policia que de cada una d’elles es tenien a les clíniques.

En relació a aquestes proves testificals i documentals, a la sentència es conclou que sí es constaten determinades irregularitats administratives, però tanmateix, no es considera que aparegui cap indici que apunti a que es van practicar a les clíniques del Sr. Morín avortaments il·legals, bé perquè tots els expedients demostren que es van practicar dins del termini de gestació, bé perquè quan es sobrepassava aquest es podia igualment practicar en base a l’acreditació de concurrència de risc “psicològic o físic de la mare”

El mateix tribunal afegeix que el testimoni de les dones ha estat escoltat si bé amb certes cauteles en quant a la “fiabilitat dels seus records” perquè, amb caràcter genèric, totes elles han posat de palès significatives llacunes de memòria conseqüència del– més 5 anys en la gran majoria dels casos- que ha passat des de la realització de l’avortament fins a què prestessin declaració en fase de judici oral – més 5 anys en la gran majoria dels casos- i de la situació d’angoixa i estrés que devien haver patit en el moment dels fets.

Carlos Morín, finalment exculpat per l'AP de Barcelona.

I pel que fa a les proves documentals –bàsicament els informes mèdics acompanyats de les ecografies corresponents-, s’arriba a la conclusió que de cap d’elles es desprèn que es practiquessin avortaments més enllà de les 14 setmanes de gestació, temps límit, i que per tant, no cabia parlar de delicte. A més a més, es denega la possibilitat de que les ecografies practicades a les pacients fossin alterades, ja que per a què això sigui possible cal tenir uns coneixements sofisticats en matèria de software i es descarta que els metges que les van efectuar posseïssin tals coneixements, que serien dignes d’informàtics o tècnics especialitzats.

Per tot l’anterior, i perquè al llarg del judici no s’ha generat dubte de que totes les dones van acudir al centre a avortar lliurement i que van prestar el seu consentiment de forma vàlida – en el cas de les menors aquest va ésser donat pels seus representants legals -, no cap entendre que els 11 imputats fossin autors del delicte d’avortament il·legal.

La Secció Sisena de l’Audiència Provincial de Barcelona també descarta que sigui apreciable en el cas el delicte d’associació il·lícita, recollit als articles 515 a 521 del Codi Penal. El motiu? Simplement, es considera que es tracta d’empreses legalment constituïdes.

En relació a la tercera de les peticions efectuades per les acusacions en els seus escrits que demanava la imputació per comissió de delicte de falsedat documental, l’Audiència de Barcelona també la desestima. Parteix de la base que, al tractar-se de clíniques privades, el tractament de les falsedats s’ha de resoldre en base a l’article 395 CP i com aquest exigeix ànim de lucre com a element del tipus objectiu, es descarta que el delicte sigui d’aplicació perquè els magistrats no són capaços d’intuir tal ànim i tampoc se’ls hi ocorre a qui es podria perjudicar fent aquestes alteracions. Tanmateix, malgrat que no cap apreciar falsedat documental que generi responsabilitat penal, sí es poden fer notar aquestes irregularitats en seu administratives a efectes de les sancions que puguin correspondre (que en algun cas han estat fetes efectives). Volem senyalar que aquest article no hagués estat d’aplicació si les interrupcions d’embaràs s’haguessin comés en un centre públic, perquè al ostentar els metges la condició de funcionaris hauríem de recórrer als articles del CP previstos per a falsedats comeses per funcionaris o autoritats, que són més severs tant en la seva tipificació del delicte com amb les penes, en atenció al deure de veracitat que es considera que recau sobre dites persones al servei de l’Estat.

La sentència ha estat acollida amb sorpresa per part dels mitjans de comunicació, amb rebuig per part de les plataformes antiavortistes i amb reticència a acceptar-la part de la Fiscalia, que ja ha interposat recurs de cassació envers la mateixa. Per tant, ara cal veure què dictamina el Tribunal Suprem, recordant en qualsevol cas que el recurs interposat no dóna dret a una nova pràctica de la prova, de manera que l’Alt Tribunal haurà d’analitzar si la ratio decidendi de l’Audiència Provincial de Barcelona és o no correcte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.