El 4 de Febrer 2009 naixia Bitcoin, una moneda electrònica concebuda per Satoshi Nakamoto (la seva veritable identitat es desconeix). L’objectiu del projecte és crear un sistema monetari descentralitzat i segur, independent de governs, bancs o empreses de processament de pagaments, és a dir, dels moviments de la cotització de les monedes que emeten els diferents bancs centrals.
La moneda virtual, xifrada i de circulació peer to peer (el famós P2P que permet compartir arxius) es desenvolupa col·lectivament mitjançant una plataforma de codi obert. Precisament aquestes característiques com a mitjà de pagament independent de qualsevol poder establert, suposa un enorme mal de cap per bancs privats, centrals i governs. A més, explica David Àvila, de la societat S21sec, dedicada a la seguretat en el món digital: “totes les operacions, com no tenen caràcter oficial, estan exemptes d’impostos“, cosa que atrau a molta gent: bona i dolenta (El Bitcoin va estar a gairebé 20 dòlars en gener de 2013).
El primer que cal tenir en compte, és que el Bitcoin és una manera de pagament acceptat en llocs com la xarxa de blocs WordPress i que a poc a poc es comença a estendre a altres negocis en línia, però també empreses físiques, com de lloguer de limusines o venedors de pizzes, etç… Això constitueix una de les primeres implantacions del concepte de criptomoneda.
La tardor de 2012, el Banc Central Europeu va emetre un informe sobre el negatiu impacte del Bitcoin per la reputació dels bancs centrals. Des que va emetre l’informe a l’octubre, la cotització de la moneda virtual ha pujat un 55% respecte al dòlar.
“És lògica la preocupació de les autoritats monetàries, perquè s’escapa al seu control“, explica Àvila. “Va néixer com un sistema P2P perquè el seu rastreig fos el més complicat possible. Et permet ser totalment anònim, de manera que és una moneda refugi per activitats delictives com el tràfic d’armes i de drogues“.
El concepte central sobre el qual gira tot el sistema és la transacció a la xarxa P2P, la transferència de monedes a un altre usuari a canvi de béns o serveis i per a això cal acudir a serveis de canvi com BitBay. Però abans cal aconseguir-les perquè el nombre de Bitcoins és limitat: només 21 milions.
La xarxa Bitcoin crea i distribueix un lot de nous bitcoins aproximadament 6 vegades per hora a algú que estigui executant el programari per generar bitcoins (programari de “mineria“). Generar bitcoins és conegut com “minar“.
[embedplusvideo height=”298″ width=”480″ standard=”http://www.youtube.com/v/Um63OQz3bjo?fs=1″ vars=”ytid=Um63OQz3bjo&width=480&height=298&start=&stop=&rs=w&hd=0&autoplay=0&react=1&chapters=&notes=” id=”ep4193″ /]
La probabilitat que un usuari rebi un lot depèn del poder computacional amb el que contribueix a la xarxa en relació al poder computacional de tots els altres nodes combinats.
Això converteix el Bitcoin en un sistema deflacionari, ja que com més monedes s’hagin creat més lent serà el procés de generació d’altres noves.
De moment, Nakamoto, el seu creador, ha desaparegut de la xarxa (i des de 2010 de la faç de la Terra) degut a que en Estats Units no hi ha major delicte de crear una moneda que competeixi amb el dòlar. És una violació de les lleis federals i el seu autor s’enfrontaria a un delicte de conspiració contra l’estat.
Bitcoin i el marc jurídic dels Estats Units d’Amèrica
Els comentaristes solen escriure que el govern federal té un “Dret exclusiu d’emetre moneda” per l’assignació de la Constitució del control sobre l’emissió de moneda al Congrés, de manera que exclou els estats, i el control de la Reserva Federal sobre la oferta monetària.
Aquesta facultat ha estat reflectida en la condemna d’una moneda privada anomenada Liberty Dòlar. El Departament de Justícia va declarar: “És una violació de la llei federal crear sistemes d’emissió de moneda o monedes privades per competir amb la moneda oficial dels Estats Units“.
Bitcoin i el marc jurídic de la UE
Dins del marc jurídic comunitari, s’aixequen veus que suggereixen que Bitcoin estaria subjecte a regulació de la Directiva 2009/110/CE, sobre els diners electrònics.
Aquesta directiva utilitza tres criteris per definir els diners electrònics: (i) ha de ser emmagatzemat electrònicament, (ii) emès de manera que es rebi fons d’un import no inferior al valor que te valor monetari emès, i (iii) acceptat com a mitjà de pagament per empreses diferents de l’emissor.
¿Pot Bitcoin considerar-se una entitat de diner electrònic?
Bitcoin probablement compleix amb el primer i el tercer criteri, però no amb la segona. Un últim aspecte clau que cal tenir en compte és la “mineria” activitat, el que porta a la creació de diners sense la recepció de fons. És difícil avaluar com això podria interpretar dins de l’àmbit d’aplicació de la Directiva.
Mentrestant, alguns intents inicials per definir l’estatut legal de Bitcoin ja estan ocorrent a Europa. Els tribunals francesos estan investigant l’assumpte després que bancs locals tanquen el servei de canvi de divises per al maneig dels comptes de la moneda, en la presumpció que Bitcoin s’han d’ajustar a la normativa de diners electrònics.
Finalment, la qüestió del marc legal Bitcoin s’ha plantejat al Comitè de Pagaments de la Comissió Europea.
En conclusió, si la popularitat del Bitcoin augmenta, l’única solució dels bancs centrals seria l’eliminació massiva de monedes. En cas que l’arxiu de la moneda wallet.dat sigui esborrat, aquestes monedes desapareixen definitivament. Ja que només hi 21 milions d’bitcoins (encara que es pot subdividir gairebé infinitament), permet plantejar un escenari d’eliminació massiva d’arxius wallet, ja sigui mitjançant un virus, o mitjançant la destrucció d’un servei d’emmagatzematge de wallets que tingués gran acceptació.
Tot i això, David Àvila, no ho veu tan clar: “Com que és una moneda P2P, no està centralitzada. No es pot eliminar, tret que s’eliminessin tots els servidors d’Internet. A més, el servei en si és legal i molta gent ho fa servir legalment, bé per pagar classes d’anglès o per l’allotjament de pàgines web i en molts serveis principalment d’Internet“.
Per acabar, voldria aportar un toc més desenfadat a l’article, aportant un punt més entretingut i dinàmic al Bitcoin i a la seva repercussió jurídica als Estats Units d’Amèrica, essent així us adhereixo l’enllaç del capítol d’una sèrie americana d’advocats, en la qual vaig sentir a parlar casualment de la problemàtica del Bitcoin. Doncs, aquesta monera és ja de total domini pùblic.
