L’estat espanyol ha passat en uns mesos de ser per primera vegada contribuent net, és a dir, aportar més recursos dels que hauria de rebre, tal com figurava en l’anterior esborrany del pressupost, a tornar a ser com fins ara beneficiari net de la Unió Europea; ja que tot i l’aprimament del nou pressupost, en referència al període 2007-2013, en els set anys següents el saldo total serà de 14.000 milions d’euros, amb un augment de 4 milions, passant del 0,15% al 0,20% del PIB. És sense cap mena de dubte un reconeixement al govern espanyol per part dels seus socis europeus, gràcies al seu pla d’austeritat i reformes fiscals dels darrers mesos i alhora, el precari estat de salut de l’economia espanyola explica que el balanç sigui positiu. Tot i així, el president de l’executiu, entenia que la satisfacció no és completa, ja que alerta que no es pot tenir tot, en aquest cas, la tisorada més important se l’han endut les partides de transport; les quals són essencials pel desenvolupament de les economies de les comunitats interessades en el corredor mediterrani. I per contra, les retallades han estat més benèvoles amb agricultura, fet que beneficiarà clarament a les zones rurals de les comunitats del sud. D’aquesta manera, es rebrà 35.000 milions en ajudes directes per l’agricultura, i el pressupost de desenvolupament rural s’elevarà un 3%, fins als 8.300 milions. Concloent podem afirmar que el balanç de la Moncloa és positiu al haver aconseguit salvar els números globals i blindar fins al 2020 les principals bosses de diners.
Aquestes retallades en transport, afecten sens dubte l’apartat on s’inclou el corredor mediterrani, tant important pel futur d’aquesta zona. En cap moment Rajoy va voler dir com l’afectaria i una vegada més, sense voler entrar en detalls va dir que era una obra important i prioritària en que el Ministeri de Foment hi treballava amb intensitat. Però realment són bones paraules i poc més, ja que com per tots és sabut aquesta obra molesta a moltes comunitats interiors de la península, totes elles governades pel PP. I per tal que aquestes no se sentin oblidades, el mateix president va desvetllar converses amb el primer ministre portuguès sobre un eventual eix de mercaderies Madrid-Lisboa, per tal de ressuscitar el corredor central, completament oblidat per Brussel·les.
Sense cap dubte, un dels pilars de l’acord és el fons destinat a combatre l’atur juvenil, un partida de 6.000 milions d’euros. El més rellevant és que la meitat són diners nous i el 30% del total serà per a l’Estat; aquestes xifres són importants però indiquen el més rotund dels fracassos de les polítiques d’ocupació espanyoles, ja que hem de recordar que la taxa d’atur dels menors de 25 anys supera el 55%. A aquesta ajuda, cal afegir una aportació de 1.100 milions pels desocupats de Castellà la Manxa i Galícia, i 1.824 milions per als fons de cohesió, el conegut com sobre espanyol. d’aquesta manera, si també comptabilitzem les ajudes per a Melilla i Ceuta, la xifra arriba als 3.724 milions.
Tot això no es més que la primera part de la pel·lícula, ja que l’ombra del veto per part del Parlament Europeu en aquest moment no es pot ni molt menys descartar, ja que just acabada la cimera els quatre líders de l’eurocambra, Joseph Daul, (popular) Hannes Swoboda (socialista), Guy Verhofstadt (liberal) i Rebecca Harms i Daniel Cohn-Bendit (verds) van advertir que les veritables negociacions comencen ara, tot lamentant que l’acord no reforça la competitivitat de l’economia i remarcant que el president del Consell, Herman van Rompuy, encara no ha parlat ni negociat amb ells els últims mesos. Per primer cop l’opinió del Parlament Europeu sobre les grans xifres de la Unió no serà un simple tràmit sinó que els poders que l’Eurocambra farà que siguin els 754 diputats d’Estrasburg els que tinguin l’última paraula a l’hora de validar l’acord de Brussel·les.
Més enllà dels moviments a Brussel·les i Estrasburg, cal valorar opinions com la del president de la comissió de Pressupost del Parlament Europeu, el francès Alain Lamassoure del Partit Popular Europeu, que indica que “d’aquest acord, Europa en sortirà menys solidària, menys potent i finalment menys europea, profundament dividida entre interessos nacionals contradictoris”. Alhora, el mateix president de l’eurocambra, el socialista alemany Martín Schulz, que a l’inici de la cimera ja valorava que les retallades estaven fetes en llocs equivocats, igual que el president francès, François Hollande, parlava d’estalviar i de no aflebir l’economia. En aquest pressupost encara li queda un llarg camí per recórrer, així doncs, encara no es pot cantar victòria; podríem dir que encara hi ha molt per jugar.
