Principis generals de l’actuació urbanística

Per Francesc Sánchez.

L’article 149.5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any 2006, estableix les competències que en matèria d’urbanisme assumeix la Generalitat de Catalunya i estableix els seus principis rectors, que després són desenvolupats pels articles 3 al 13 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme(en endavant TRLUC).

Aquest principis generals són els següents:

  • Principi del desenvolupament urbanístic sostenible (art. 3 TRLUC): s’estableix una utilització racional del territori i del medi ambient. Es tracta, en definitiva, de fer compatible el creixement urbanístic i la preservació de tot tipus de recursos naturals. Es el reconeixement de la preocupació que existeix sobre el medi ambient.
  • Participació en les plusvàlues (art. 4 TRLUC): l’actuació urbanística por generar unes plusvàlues, a les quals té dret a participar la comunitat, i que són regulades per la llei.
  • Exercici del dret de propietat (art. 5 TRLUC): el dret a la propietat és un principi constitucional, però que s’ha de veure modulat per la seva funció social, es a dir que aquest dret no és il·limitat i el seu contingut ve definit per la pròpia llei.
  • Inexistència del dret a exigir indemnització per l’ordenació urbanística de terrenys i construccions (art. 6 TRLUC): només es generarà una possible indemnització per la seva limitació en aquells casos expressament regulats per la legislació.
  • Repartiment equitatiu de beneficis i càrregues (art. 7 TRLUC): en l’execució del planejament, i dins els àmbits que al efecte s’estableixin, els propietaris han de participar de forma equitativa en les càrregues i en els beneficis, que es realitzarà mitjançant el projecte de reparcel·lació.
  • Publicitat i participació en els processos de planejament i gestió urbanística (art. 8 TRLUC): s’han de fomentar els drets d’iniciativa, d’informació i de participació en els processos urbanístics.
  • Directrius per al planejament urbanístic (art. 9 TRLUC): s’estableixen les directrius bàsiques a l’hora de redactar el planejament urbanístic, entre les que cap destacar la no urbanització de zones inundables; la preservació dels valors paisatgístics i del patrimoni cultural; la no urbanització de terrenys de pendents superior al 20%; i la no urbanització de zones afectades per incendis.
  • Regles d’interpretació del planejament urbanístic (art. 10 TRLUC): Els dubtes en la interpretació del planejament sempre s’han de resoldre en base als criteris de menor edificabilitat i de major dotació per a espais públics i protecció ambiental
  • Nul·litat de les reserves de dispensació (art. 11 TRLUC): les reserves de dispensació son normes o actes de l’administració per les que s’eximeix d’una obligació o s’autoritza una activitat concreta a un particular, que és exigida o prohibida a la generalitat dels ciutadans.
  • Acció pública (art. 12 TRLUC): és el dret que té qualsevol ciutadà per exigir el compliment de la legislació o el planejament urbanístic, davant els òrgans administratius o jurisdiccionals, tingui o no un interès directe sobre l’assumpte que reclama el seu compliment.
  • Jerarquia normativa i coherència del planejament urbanístic (art. 13 TLUC): cada planejament ha d’estar subordinat al de categoria superior i els instruments de gestió urbanística no poden infringir el pla que els informa.

 

Francesc Sànchez.

Advocat en exercici des del 1978, especialitzat en dret urbanístic. Format a l’administració pública, ha impartit docència en matèria de Dret urbanístic, havent estat durant molts anys Director dels Cursos de Dret Urbanístic organitzats pel Col·legi d’Advocats de Sabadell.

www.fsadvocats.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.