El narcotràfic mexicà

Per Álvaro Melero.
Barcelona.
 

La Unió Europea, com comunament és sabut (UE) és una comunitat política de Dret constituïda en règim d’organització internacional, nascuda per propiciar i acollir la integració i governança en comú dels estats d’Europa. Està composta per 27 estats europeus i va ser establerta amb l’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea (TUE), l’1 de novembre de 1993.

Amb l’entrada en vigor, l’1 de desembre de 2009, del Tractat de Lisboa, la Unió Europea va succeir, del tot encara que amb certes particularitats, a les Comunitats Europees i va assumir així la seva personalitat jurídica única com a subjecte de Dret internacional.

Els Estats Units mexicans, actualment són una de les potències emergents, amb previsions de que prest és situarà entre les més grans potències econòmiques del món, la qual cosa comporta que no es pot permetre, des de la UE i la resta del món, que desviï el seu potencial i fins i tot que el faci malbé de manera directa o indirecta per un motiu tan greu com és el narcotràfic. Amb aquesta situació econòmica creixent, Mèxic ha assumit responsabilitats polítiques internacionals, com es va comprovar, per exemple, el 2010, a Cancún, a la Conferència Mundial de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i, el 2012, amb l’eficient presidència mexicana del Grup dels 20 (G-20).

En els darrers dies, una de les intervencions protagonitzades pel President del Parlament Europeu, Martin Schulz, on ha afirmat que Europa no pot excloure la seva responsabilitat en la lluita que porta a terme Mèxic contra el tràfic de drogues. També va destacar el legislador que la lluita del poble mexicà contra la delinqüència organitzada “ha de ser també la nostra”.

Cooperació bilateral. D’acord amb la subscripció i entrada en vigència l’any 2000 del “Acord per la Concertació política, Associació Econòmica i Cooperació”, instrument jurídic més complet que poden subscriure els països de la Unió Europea per emmarcar les seves relacions amb un país tercer, va permetre establir un marc de referència molt més substancial. Acord que ha pogut servir per la cohesió dels estats i la cooperació mútua amb objectius globals i obtenir possiblement un major rendiment.

Cal esmenar l’adhesió de Mèxic a l’OCDE (1994). Unió que pot comprometre a Mèxic a la cooperació, participació i relació pacifica amb els estats membres de la UE d’acord amb el drets internacional i els tractats signats per aquesta adhesió.

En definitiva, la línia seguida per la UE, ha estat no la d’elaborar un Dret penal supranacional, produït pel Parlament Europeu amb vigència a tot el territori UE sinó la d’aprofundir en l’harmonització de certs tipus penals, els més transcendents des de la perspectiva comunitària.

El Projecte Reforma del CP del 1995 preveu una sèrie de modificacions per donar acomodament en el nostre dret intern a algunes importants normes comunitàries però en aquest cas ens cenyirem sobre la cinquena: en matèria de tràfic de drogues, la Decisió marc 2004/757/JAI del Consell, de 25 d’octubre de 2004, relativa a l’establiment de disposicions mínimes dels elements constitutius de delictes i les penes aplicables en l’àmbit del tràfic il·lícit de drogues.

Respecte les mesures preses per la Unió Europea respecte el Codi Penal i l’adaptació a l’actual gravetat del narcotràfic, ha comportat que països com Mèxic, poden haver modificat les seves legislacions pertinents d’acord amb les modificacions europees per no trencar l’enllaç que manté amb la UE.

Possiblement d’aquesta manera es te un control més proper sobre certs països amb els quals hi ha una relació de cooperació i forts vincles pel desenvolupament, per tal d’evitar trencar aquesta connexió.

gayskol
Martin Schulz, president del Parlament Europeu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.