El mes passat el Tribunal Constitucional va donar resposta al recurs d’inconstitucionalitat número 1024-2004, interposat el 20 de febrer de 2004 pel Lletrat del Parlament Basc a iniciativa de IU i amb el recolzament de PNV i EA. Tal recurs es qüestionava, entre d’altres, la constitucionalitat de l’article 1 – en concret, els apartats 31, 32, 34, 35, 38, 39 i 40- i de l’article tres – apartats 3 i 5- de la Llei Orgànica 14/2003, de 20 de novembre, de reforma de la Llei Orgànica 4/2000, de 11 de gener, sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva Integració Social.
Els motius pels quals es planteja aquest recurs d’inconstitucionalitat recauen sobre la limitació dels drets en matèria d’estrangeria. S’al·lega, en primer lloc, que es comprometen els drets fonamentals a la intimitat personal de l’article 18.1 i a la protecció de dades personals que deriva de l’article 18.4 de la Constitució Espanyola; en segon lloc, que es vulneren les garanties exigibles a tots procediment administratiu sobre estrangeria; en tercer lloc, que no és respecta l’article 24 CE, perquè les garanties establerts en aquest són d’aplicabilitat en els processos administratius sancionadors ja que són manifestació de la potestat punitiva de l’Estat; i per últim, s’afegeix que es vulnera l’article 17.1 CE al considerar que la modificació de la llei d’estrangeria contravé el dret fonamental a la intimitat dels immigrants (Fonament Jurídic Segon).
Abans d’entrar en matèria, però, cal deixar clar com a punt de partida que els pronunciaments del Tribunal Constitucional han posat de palès que existeix una distinció entre els drets dels espanyols i els dels estrangers. Així, d’una banda, s’estableix un catàleg de drets que corresponenen d’igual manera a espanyols i estrangers en tant que són inherents a la dignitat humana; de l’altra hi ha drets que no poden atribuir-se als estrangers; i per últim, hi ha un altre grup de drets que podran pertànyer o no als estrangers en funció de si les lleis i tractats així ho consideren. Per això, el Fonament Jurídic quatre de la STC 236/2007 disposa que “debemos afirmar que el art. 13.1 CE concede al legislador una notable libertad para regular los derechos de los extranjeros en España, pudiendo establecer determinadas condiciones para su ejercicio. Sin embargo, una regulación de este tenor deberá tener en cuenta, en primer lugar, el grado de conexión de los concretos derechos con la garantía de la dignidad humana (…); en segundo lugar, el contenido preceptivo del derecho, cuando éste venga reconocido a los extranjeros directamente por la Constitución; en tercer lugar, y en todo caso, el contenido delimitado para el derecho por la Constitución y los tratados internacionales (…)”.
Dit això, ja estem en condicions d’aventurar que el Tribunal Constitucional respon al recurs de inconstitucionalitat interposat pel Parlament Basc estudiant si els articles qüestionats de la Llei Orgànica 14/2003 contravenen els drets reconeguts als estrangers en el nostre ordenament. I avancem ja que el Tribunal Constitucional estima parcialment dit recurs.
En primer lloc nega la inconstitucionalitat de la disposició addicional setena de la Llei d’Estrangeria introduïda per l’article 3.5 de la LO 14/2003, que fa al·lusió a la possibilitat de que la policia tingui l’accés a les dades al Padró Municipal sense el consentiment de l’immigrant afectat). A diferència del parer del Lletrat del Parlament Basc, el Tribunal Constitucional no considera que tal disposició xoqui amb l’article 18.4 CE, que conté la protecció de dades personals i per tant no pateix de vici d’inconstitucionalitat. Ara bé, tal possibilitat la condiciona d’una banda a què l’objectiu de la cerca sigui facilitar la tasca de la policia per a localitzar immigrants, i de l’altre a que l’accés a les dades estigui motivat, justificat i controlat. A més, ho limita als casos on dit accés sigui pertinent i necessari en relació amb la finalitat buscada al moment de fer la cerca. En conseqüència, malgrat que en aquest cas el legislador està restringint de forma clara el dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal dels estrangers es considera constitucional tal limitació sempre i quan es compleixin les condicions i límits acabats d’exposar (Fonament Jurídic 9).
En segon lloc, el Tribunal Constitucional reflexiona sobre la impugnació dels apartats 31 i 34 de l’article 1 de la LO 14/2003, que venen a disposar que quan un immigrant sigui sancionat amb la tornada al seu país d’origen per haver entrat de forma il·legal a Espanya, a més a més no podrà tornar a Espanya fins a un període màxim de tres anys. El Parlament Basc va considerar que amb la introducció d’aquests apartats de l’article 1 no es feia una altra cosa que transformar la devolució de l’immigrant en una sanció d’expulsió. I és per això que al recurs s’al·lega vulneració dels articles 24 i 105 de la Constitució. El Tribunal Constitucional admet aquest extrem. En relació a la mesura de devolució defensa que no té caràcter sancionar en tant que és una “medida gubernativa de reacción inmediata frente a una perturbación del orden jurídico, articulada a través de un cauce flexible y rápido”. Per tant, com que no compleix amb la funció represiva, retributiva o de càstig pròpia de les sancions (Fonament Jurídic 3 de la STC 276/2000, de 16 de novembre i Fonament Jurídic 3 de la STC de 132/2001, de 8 de juny) i no “suprime o restringe derechos pertenecientes a su destinatario como consecuencia de un ilícito” (Fonament Jurídic 9 de la STC 48/2003, de 12 de març), no es pot considerar que l’ordre de detenció tingui la naturalesa de sanció. Fins aquí cap problema. Ara bé, com que tota devolució porta en afegit la prohibició d’entrada de l’immigrant, i en la mesura que aquesta prohibició d’entrada sí és una sanció, caldria que l’ordre de devolució s’efectués després d’haver incoat un expedient administratiu que permetés l’audiència de l’inmigrant expulsat. I com que no es fa així, el Tribunal Constitucional acaba reconeixent que tal disposició atempta amb els drets reconeguts als estrangers a l’article 24 CE, que els garanteix un procés amb totes les garanties (Fonament Jurídic 12).
Per tant, i recapitulant, mitjançant aquesta sentència que dóna solució a un recurs d’inconstitucionalitat imposat pel Parlament Basc el Tribunal Constitucional avala que els policies accedeixin a les dades del Padró Municipal i anul·la la prohibició d’entrada a immigrats retornats al seu país d’origen.
Aquí tenen l’enllaç per veure la sentència del TC: STC de 31 de gener de 2013.
