Destapant el descompte de resident

Per Carlos Salvà.
Palma.
 
 

El Reial Decret 1316/2001 de 30 de Novembre regula la bonificació per els serveis regulars marítims o aeris dels territoris no peninsulars, és a dir, regula el famós descompte de resident.

El futur d’aquesta ajuda és una de les polèmiques més constants tant entre el Partit Popular i la oposició, com dins del mateix partit, entre insulars i  peninsulars. Aquesta qüestió va aparèixer per primera vegada a finals de la temporada estival de 2012 i encara avui es una constant de discussió als parlaments autonòmics i al central. D’aquesta mesura s’ha dit de tot: al principi de la polèmica l’oposició imputava a l’executiu el voler eliminar el descompte, posteriorment, es pensava que l’actual 50% del descompte es reduiria al 33% de la totalitat dels bitllets.

Ara per ara el debat recau amb el sostre del descompte. El temor actual és que l’executiu central situí el màxim del descompte als bitllets que costin entre els 60 i els 100 euros. Aquesta mesura podria afectar especialment als viatgers que hagin de volar amb dates d’alta ocupació com Nadal o Pasqua. Si els preus son ja de per sí desproporcionats en aquestes dates, els domiciliats a Balears pagaran la totalitat dels bitllets sense poder beneficiar-se d’aquest descompte.

Tot i la lluita declarada del president de la Illes Balears per fer que aquesta bonificació mantingui la seva regulació actual o la fallida proposta de llei dels socialistes al Congrés de Diputats, sembla que l’Executiu no es fa enrere amb les informacions que per ara circulen. Tot i així hi ha molts d’aspectes que encara no han estat tractats com la distinció entre temporades o els bitlletsd’últim minut. L’única cosa clara sembla ser que aquesta mesura no arribarà fins dintre de 6 mesos com a mínim.

¿Però en que es fonamenta aquesta mesura? ¿Per què es tan important mantenir-la? ¿Per què els ciutadans de les illes i de Ceuta i Melilla tenen més drets que els peninsulars?

Per entendre aquest benefici farem un petit exercici d’economia aplicada.

“A” i “B”, ambdós ciutadans espanyols, volen reservar un bitllet d’anada pel dia anterior al començament de Pasqua (28 de Març del 2013). Ens trobem al 15 de febrer, és  a dir, comptem amb mes i mig d’antelació. Ambdós volen trobar el bitllet mes econòmic.

El ciutadà “A” viu a Barcelona i ha de visitar als seus parents que viuen a València, entre Barcelona i Valencia hi ha uns 350 kilòmetres de recorregut. Idò be, el ciutadà “A” ha fet una recerca hi ha decidit comprar un bitllet de tren per 0.60 cèntims d’euro. Els preus oscil·laven entre els 0.60 i els 12 euros.

El ciutadà “B” viu a Mallorca i ha de visitar als seus parents que viuen a Barcelona, entre Barcelona i Mallorca hi ha uns 250 kilòmetres de recorregut. El ciutadà “B” no pot cuir trens, les úniques opcions son el bitllet d’avió o de vaixell, el preu més econòmic que ha trobat per aquests dia és de 30 euros. Això sense comptar amb les taxes del bitllet i de les maletes.

Calculin la diferència de preu.

¿Ja ho han calculat? ¿La diferència sembla exagerada veritat? Un augment de més del 3000%. Doncs aquest efecte té un nom, la Insularitat i encara que aquí estàvem parlant en casos hipotètics és una situació que ens afecta cada dia. La pateixen tant viatgers eventuals com empresaris, els quals compren una mitja de 35 viatges a l’any segons fonts d’altres diaris.

Els ciutadans no peninsulars ens trobem en una situació en la qual els únics mitjans de transport per comunicar-nos amb la península son cars i escassos. Aquest fet afecta la nostra cultura, les nostres relacions amb l’Estat i especialment la nostra economia.

Ara farem un altre petit exercici, en aquest cas teòric i dins el plànol legal, analitzarem que diu l’ordenament espanyol de la igualtat i els transports.

Comencem per la Carta Magna. El paràgraf  primer de l’article 19 diu el següent:

“Els espanyols tenen dret a elegir lliurement la seva residencia i a circular per el territori nacional”

El dret a circular lliurement pel territori nacional està ubicat com un dret fonamental. Com sabem, el tractament d’aquests drets ha de rebre una importància especial,garantint,entre d’altres, la igualtat a tots els ciutadans de l’Estat.

Però on especialment ens volem centrar és en el regim administratiu. Els transports estan considerats en l’ordenament Espanyol i especialment en l’Europeucom a Serveis d’Interès Econòmic General (SIEG).

L’Article 14 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea ens dona una petita aproximació d’aquest concepte. Els SIEG són serveis bàsics que encara estar en mans privades l’Estat ha de vetllar per que siguin oferts seguint tota una sèrie de principis, que seran regulats per les fonts del dret europeu.

L’encarregat d’establir aquests principis va ser el Protocol nº  26sobre els Serveis Generals.

A l’article 1 estableix una sèrie d’ordres d’actuació per els Estats Membres. D’un costat, al punt 2 ens diu que els SIEG s’han de tractar tenint en compte les necessitats de cada servei i territori, tenint en compteles diferencies socials, culturals i, com en aquest cas cal recalcar, geogràfiques. A més el punt 3 ens dona una enumeració dels principis que han de regir: Alt nivell de qualitat, seguretat, accessibilitat econòmica, igualtat del tracte y promoció de l’accés universal y dels drets dels usuaris.

Resumint: Els Estats Membres han de garantitzar el transport (al ser un dels Serveis Econòmics D’Interès General) tenint en compte les diferencies geogràfiques i dels serveis, així com han de encarregar-se de que els serveis siguin oferts amb igualtat, accessibilitat econòmica i promoció de l’accés universal.

Tot i què actualment l’Estat Espanyol tan sols ha declarat com a Servei d’Interès General el sector ferroviari (i això no ha succeït fins el Juliol del 2012), no sembla una idea descabellada pensar que l’estat estigui obligat a fer tot el possible per mantenir un dretque permeti als que vivim aïllats de la penínsulacircular amb similars condicionsque els ciutadans peninsulars.

Amb les xifres en la mà i aquestes dades legals¿Què en penseu vosaltres?¿Creieu que ens mereixem viure aïllats? ¿O penseu que el descompte de resident és un dret a conservar?

Aeroport de Palma de Mallorca

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *