L’ocàs de Benet XVI i l’alba d’un nou Papa

Per Azucena Castro Perea
Barcelona
 

Vaticà, 10 de febrer de 2013.

El Papa Benet XVI convoca un Consistori en el que dona una noticia inesperada front el consistori de cardenals: la renuncia al ministri de l’Església Catòlica.

Aquesta sorprenent i inesperada noticia sacseja el món sencer i en aquest article en centrarem en el marc legal d’aquesta decisió i posterior procediment per a l’elecció d’un nou Bisbe de Roma.

En primer lloc, la possibilitat de que un Papa renuncií es un mecanisme molt poc utilitzat en l’historia del catolicisme però existent. Concretament, es preveu en el cànon (regla o precepte) 332.2 del Codi de Dret Canònic, que preveu que el Papa podrà renunciar al seu càrrec si es fa de manera lliure i es manifesti de manera formal, però sense cap necessitat de ser acceptada per ningú.

Analitzant els mitjans de comunicació comprovem que: Benet XVI renuncia de manera lliure per problemes de salut i ho va fer enfront de un consistori de cardenals. Per tant, totes dues condicions es compleixen per ser entesa la renuncia com a vàlida.

En segon lloc, s’inicia el procediment per a l’elecció del nou Papa amb un període anomenat “seu vacant” (normalment 20 dies), que va ser reformada per Joan Pau II en la Constitución Universi Dominici gregis. On es preveu que aquesta situació es pot donar per mort o renuncia del Papa. A partir, doncs, del dia 28 es dispara el mecanisme de successió i elecció del nou Papa.

Aquest text, recull en la Primera Part, Capítol I, punt 2 que el Govern de l’Església que en mans del Col·legi Cardenalici nomes en assumptes ordinaris i per la preparació del que sigui necessari per a l’elecció del nou Pontifici.

Tot seguit, es celebrarà el conclau on es reuniran per votar el nou Papa tots el Cardenals de l’Església Catòlica menors de 80 anys (Segona Part, Capítol I, punt 33). Aquest s’ha de celebrar dins del territori de la Ciutat del Vaticà, en llocs tancats a estranys. En el moment en que s’inicia el procés fins l’anunciament públic amb fumata blanca, a la Capella Sixtina han de romandre tancats sota l’autoritat del Cardenal Camarlengo i el Cardenals electors han d’abstenir-se de mantenir comunicació amb persones alienes a l’àmbit de l’elecció; excepte comprovada y urgent necessitat (Segona Part, Capítol II).

A partir de la reforma, l’única forma d’elecció serà l’scrutinium (votació secreta) i s’aboleixen l’acclamationem seu inspirationem i compromissum (torna la reconeixença pel “Codi Da Vinci”); el recompte ha de dur-se a terme per 3 Escrutors i en el moment que un candidat sigui escollit per dues terceres parts del vot serà proclamat Papa (Segona Part, Capítol V).

Finalment, realitzada la elecció canònicament, el Cardenal Degà en nom de tot el Col·legi dels electors demana el consentiment de l’escollit i li demana el nom amb el que vol ser nomenat Papa. Aleshores, s’anuncia al poble  la elecció i el nom de del nou Pontifici (Segona Part, Capítol VII).

HABEMUS PAPA!

Gràfic adjunt.

El Papa Benet XVI

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.