Gallardón anuncia modificacions a la Llei de Taxes Judicials

Per Sonia Sarroca
Mataró

El dia d’ahir va estar marcat pel debat de l’estat de la nació, però també, al mateix temps que jutges i fiscals es manifestaven contra les reformes del govern (un 62% d’ells segons les associacions convocants; 40,23% segons el CGPJ), la Defensora del Poble, Soledad Becerril, va rebre una comunicació del Ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, anunciant reformes legals imminents per donar resposta a les recomanacions que aquesta va fer sobre la Llei 10/2012, de 20 de novembre, “de Taxes Judicials”. Des del Jurista us volem informar, un cop més, sobre les novetats relacionades amb aquesta polèmica reforma.

La Defensora havia recomanat, el passat 12 de febrer, reduir la quantia de les taxes de la primera instància civil i contenciosa-administrativa, modular les quanties de les taxes en funció de la capacitat econòmica de les persones jurídiques i moderar les quanties de les taxes per a facilitar l’accés als recursos en diversos procediments. També havia proposat la supressió de les taxes que es meriten en els procediments sancionadors, els d’execució hipotecària, els dels recursos de suplicació i cassació en l’ordre social, i les d’execució de resolucions arbitrals de consum. Finalment havia recomanat retornar les taxes ja cobrades a les persones que resultin beneficiàries segons la normativa d’Assistència Jurídica Gratuïta.

 Quines reformes va proposar Gallardón?

–       Reduir en un 80% les taxes variables de les persones físiques en primera instància en els ordres jurisdiccionals civil i contenciós-administratiu (els ordres penal i social n’estan exempts). Reduir també en un 80% les taxes variables de les persones físiques en els recursos dels processos civils, contenciosos-administratius i socials. Totes elles passaran del 0,50% del valor del litigi, amb un límit de 10.000€, al 0,10% del valor del litigi, amb un límit de 2.000€.

–       Eliminar les taxes per a un major nombre de persones, avançant els efectes de l’Avantprojecte de Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta. S’eleven els llindars de renda per ser beneficiari de l’exempció de taxes, que també s’aplica a víctimes de violència de gènere, de terrorisme, de tracta d’éssers humans, d’accidents de trànsit i menors o discapacitats víctimes d’abús o maltractament. Eliminar també la possibilitat que l’executat hipotecari, o el seu avalista, d’un habitatge habitual pagui les taxes abonades pel banc executant en virtut d’una condemna en costes. Finalment, eliminar les taxes en l’execució de resolucions arbitrals de consum.

–       En els procediments contenciosos relatius a multes i altres sancions administratives, a més de produir-se la reducció del 80% de les taxes variables, s’estableix com a límit de la taxa el 50% de la quantia de les multes.

–       Retornar als nous beneficiaris de Justícia Gratuïta les taxes pagades des del passat 17 de desembre fins l’entrada en vigor d’aquesta reforma legal.

A més, el ministre es va comprometre a estudiar una reducció de les taxes que paguen les empreses segons la seva capacitat econòmica, a la futura Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta.

En motiu d’aquesta resposta del Ministre, la Defensora del Poble va decidir no interposar el recurs d’inconstitucionalitat que li havien sol·licitat diversos col·lectius.

Entre ells es troba el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó i Massó, que suggerí que l’actuació del Defensor del Poble davant del TC busqués la modificació de la Llei 10/2012 per garantir el dret d’accés a la tutela judicial efectiva de les persones físiques amb l’exempció total de les taxes en la seva actuació davant la justícia. També va proposar que les taxes es determinessin seguint el principi d’equivalència, és a dir, tendint al cost dels serveis judicials rebuts (reduint així les diferències entre taxes que aquesta llei preveu). A més, que les taxes responguessin a un principi de proporcionalitat en funció de la capacitat econòmica, i que en cap cas tinguessin finalitats dissuasives. Finalment va proposar que l’Administració i els organismes públics no gaudissin en cap cas d’una posició preeminent en l’exempció de taxes, així com el pagament d’una compensació als afectats que, havent hagut de pagar taxes judicials, en quedessin exempts si el TC declarés les modificacions oportunes de la Llei  o bé si la futura Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta així ho preveiés.

Amb tot, caldrà veure les reaccions que provocaran aquestes noves mesures sobre la polèmica Llei de Taxes Judicials.

1 comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *