Racionalització de l’Administració Municipal

Per Imma Domènech.
Sabadell.
 

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va fer públic un projecte de reforma de l’Administració Local, presentat al consell de ministres del passat dia 15 i que serà transmès al Consell d’Estat perquè hi faci aportacions. De moment el que preveu és acabar amb les competències impròpies dels ajuntaments i que el 82%  dels regidors de l’estat, que no tenen dedicació exclusiva deixin de cobrar, així com els alcaldes dels municipis de menys de 1.000 habitants. Tan mateix, els municipis de menys de 20.000 habitants, que no puguin finançar serveis públics veuran traslladada la seva gestió a les diputacions provincials. El que es promou és aconseguir un estalvi de 7.129 milions d’euros, sent una reforma que afecta a “l’arquitectura de l’Estat” i que, per tant, requerirà una negociació al parlament i servirà per clarificar competències municipals, reforçar el control financer i pressupostari del primer nivell de l’administració; buscant alhora, racionalitzar la seva estructura. La principal idea de l’executiu no és fer desaparèixer municipis d’entrada, però sí que busquen que deixin d’oferir serveis, quan aquests no siguin eficients; buscant d’aquesta manera,  una concentració de serveis en les diputacions. D’aquesta manera, dels 68.285 regidors, només un 18% podran tenir dedicació exclusiva i cobrar, per exemple a les grans ciutats a Madrid 45 dels 57 i a Barcelona 32 de 41.

El projecte preveu retribucions de fins 100.000 euros, ja que els alcaldes de les poblacions més grans no podran cobrar més que un Secretari d’Estat, sent el límit per municipis de més de 500.000 habitants, com Madrid, Barcelona, Sevilla, Màlaga, Saragossa i València, pels municipis que tinguin entre 300.000 i 500.000 habitants el límit serà de 90.000 euros; per les poblacions de 150.000 a 300.000 habitants serà de 80.000 euros; pels municipis de 20.000 a 50.000 habitants se situarà sobre els 65.000 euros, i finalment, pels pobles de 1.000 a 2.000 habitants, 20.000 euros.

També es reduirà el  personal eventual, de manera que els ajuntaments de més de 500.000 habitants, no podran superar l’equivalent al 0,7% de la plantilla; en els de 75.000 a 500.000, no podran haver-hi més assessors que regidors; en els de 50.000 a 75.000 habitants,  no podran superar la quantitat que suposi la meitat de regidors. En els òrgans insulars,  diputacions, consells i cabildos, el personal eventual no podrà superar la meitat del nombre de diputats o membres electes.

Façana de l'Ajuntament de Barcelona.

La reforma definirà amb precisió les competències que hauran de ser desenvolupades per l’administració local, en tindran d’obligatòries i altres que se centrin en oferir uns serveis mínims que hauran de garantir,no en podran d’oferir d’altres fins que aquests estiguin garantitzats. Es busca fer desaparèixer les competències impròpies que han vingut exercint els ajuntaments, de manera que l’objectiu és que si una comunitat vol que els ajuntaments prestin un servei d’àmbit superior al municipal, aquesta, haurà de garantitzar la seva financiació; tot i que, de forma taxativa les competències en Educació i Sanitat seran exclusives de les autonomies, havent-hi un període transitori de cinc anys pel canvi progressiu de titularitat, que en el cas dels serveis socials serà d’un any. La resposta de Catalunya no s’ha fet esperar, ja que la vicepresidenta del govern, Joana Ortega,  recorda que la Generalitat té competències exclusives en la matèria. Alhora exposa que el secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals de la Generalitat, Joan Cañada, ha mantingut una conversa telefònica amb el seu homòleg al ministeri d’Hisenda i Administracions, que li ha garantit que es respectaran les competències catalanes i  que segons el mateix govern català hi ha el compromís de l’executiu espanyol de no interferir en el model català, que es plasmarà en la llei de governs locals que entrarà al Parlament abans de l’estiu.

La llei per clarificar competències entre administracions és necessària. En els municipis de més de 50.000 habitants, pel seu mateix volum son necessaris els regidors amb dedicació exclusiva, però amb limitacions i per descomptat, cal buscar optimitzar recursos i alleugerir el nombre d’assessors i personal de confiança; una altra cosa és en els municipis petits, on si tots els regidors fossin remunerats no seria sostenible. Per tant, és necessari recuperar l’idea de fer política en l’àmbit municipal de forma voluntària i sense una remuneració.  En els anys de la bonança econòmica molts ajuntaments desenvolupaven competències que no eren pròpies, però que econòmicament eren possibles, però ara en la situació de crisis actual no és viable. En principi que la diputació assumeixi competències municipals podria ser positiu per alleugerir l’economia municipal, però no ha de suposar un buidatge encobert de competències municipals en favor de les diputacions i així assegurar la supervivència de les mateixes, molt discutides en molts llocs de l’estat.

 

 

1 comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.