La problemàtica del Palau de Congressos

Per Joaquín Tintoré.
Palma.
 

Des de fa més d’un any vivim una situació a Mallorca de total indefinició i confusió respecte a la paralització de les obres relacionades amb el nou Palau de Congressos.

Les obres d’aquest ambiciós projecte es varen iniciar al juny de 2008 i a hores d’ara el projecte està inacabat i paralitzat per la falta de recursos econòmics que permetin continuar amb les obres. Cal destacar com a fet important que la intenció principal d’aquest projecte va ser la de construir un palau de congressos i a més a més un hotel que permetés allotjar aquelles persones que fessin ús del mateix Palau.

L’empresa encarregada de la construcció d’aquest projecte és Acciona mentre que l’encarregat de la futura gestió i explotació tan del Palau com de l’hotel adjacent va ser adjudicada en un primer moment a Barceló qui a finals de 2011 es va desvincular de la seva participació a les obres i a l’explotació de l’hotel. En segona convocatòria es va adjudicar mitjançant concurs la explotació i gestió a l’empresa de Gabriel Escarrer, Meliá Hotels International. La decisió es va prendre mitjançant una segona convocatòria de concurs després d’una rebaixa inicial dels requisits i pretensions econòmiques, a aquest concurs només va presentar-se la proposta de Meliá (fet que demostra la clara falta d’interès del sector en les condicions previstes al concurs) així que de forma directa es va fer amb la explotació i gestió de l’hotel i va informar que subcontractaria la relativa al Palau de Congressos.

Fins aquí la part teòrica perquè la realitat és ben diferent perquè com poden comprovar els ciutadans palmesans la construcció del Palau està totalment paralitzada degut a que no hi ha suficient pressupost per acabar les obres. Les obres estan avançades en un 80% però a hores d’ara es troben paralitzades degut a que ja se li deuen a Acciona prop de 33 milions d’euros dels 75 executats en obres. A part del que se li deu per obres realitzades mensualment s’estan acumulant unes despeses de prop de mig milió d’euros en concepte de seguretat i vigilància del mateix Palau.

 El tema ha tornat ha ser d’actualitat degut a que en els darrers dies s’han iniciat els tràmits legals per part de la regidoria d’Urbanisme de Cort (mitjançant la modificació del Pla General d’Organització Urbanística) per tal de canviar la situació de l’hotel i que passi de tenir consideració de bé demanial a bé patrimonial. Aquest canvi comportaria la possibilitaria la venda de l’hotel al marge de la situació de la instal·lació congressual. Aquesta modificació també permetrà la possibilitat de subscriure’s a una hipoteca; en paraules del tinent alcalde de l’Ajuntament de Palma Jesús Vallsamb aquesta modificació puntual s’obren totes les possibilitats que ens permetran optimitzar i rendibilitzar la infraestructura”. Recordem fent referència al Dret Urbanístic i a la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local el que entenem per Bé Demanial i Bé Patrimonial.

Bé Demanial: Bens pertanyents a les Entitats Locals, destinats a usos i servei públic (art. 79.3 LRBRL).

El RB (arts. 3 i 4), al seu torn, defineix:

Béns d’ús públic local: Camins, places, carrers, passejos, subsòl, parcs, aigües de fonts i estanys, ponts i altres obres públiques d’aprofitament o utilització generals, la conservació de la qual i policía de la mateixa siguin de la competència de l’Entitat Local.

Béns de servei públic: Els destinats directament al compliment de finalitats públiques de responsabilitat de les Entitats Locals i a la prestació de serveis públics o administratius.

Bé Patrimonial: Són els béns patrimonials o de propis els que, sent propietat de l’Entitat Local, no estiguin destinats a ús públic, ni afectats a algun servei públic i puguin ser alienats, constituint font d’ingressos per a l’erari de l’Entitat (art. 6.1 R.B.).

Així dons aquesta és la situació en la que ens trobem actualment. També s’ha de dir que la idea d’iniciar aquest projecte es va duur a terme en un moment totalment diferent a l’actual, econòmicament parlant, tot i que ja des de el principi la construcció va comptar amb la oposició de persones destacades com Rafael Ferragut, empresari propietari de l’Auditori de Palma.

La seva objecció al projecte esta basada en la idea de que a Mallorca durant prop de sis mesos l’any la ocupació hotelera queda reduïda a mínims i que per tant hi ha suficients infraestructures (entre les que lògicament s’inclou el propi Auditori) a on duur a terme les labors congressuals que es pretenen realitzar al nou Palau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.