Les parelles homosexuals sense fills cobraran pensió de viduïtat

Per Anna Jiménez.
Barcelona.

El Tribunal Constitucional ha donat resposta a una recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Jutjat del Social número 33 de Barcelona a l’any 2008 on aquest es qüestionava la constitucionalitat de la disposició addicional tercera apartat tercer de la Llei 40/2007, de 4 de desembre, de mesures en matèria de Seguretat Social. En ella llegim que amb caràcter excepcional es reconeixerà el dret a la pensió de viduïtat al cònjuge supervivent de la parella de fet que hagués enviudat abans de l’entrada en vigor de la llei, a condició de que causant i beneficiar haguessin tingut fills comuns. A priori  sembla que ja podem criticar aquesta disposició perquè del seu redactat literal sembla que s’exclou la possibilitat que cobrin aquesta pensió les parelles de fet (tant homosexuals com heterosexuals) que no han tingut – o no han volgut tenir- fills.

En concret, el jurat barceloní va interposar el recurs que ara analitzem quan va rebre la demanda que un home accionava contra la Direcció Provincial de Barcelona de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) un cop aquesta li havia denegat el 13 de març de 2008 el dret a cobrar la pensió de viduïtat per no complir amb la disposició addicional tercera abans esmentada. L’home havia conviscut amb la seva parella de forma estable 22 anys, des de 1982 fins a la mort del seu home.

En relació a la qüestió d’inconstitucionalitat el Tribunal Constitucional ha sentenciat que la disposició discutida resulta contrària a l’article 14 de la Constitució Espanyola que proclama l’igualtat de les persones davant la llei perquè considera que “el requisit d’haver tingut fills resulta molt difícil o impossible compliment per a les parelles del mateix sexe”. En base a això, a la sentència llegim que les parelles de fet no estaven en condicions “d’aspirar a la pensió de viduïtat en igualtat de condicions en relació a les parelles heterosexuals pel què denegar-li’s la pensió atemptaria contra el seu dret a la igualtat”. Això és així perquè malgrat que l’article 14 de la Constitució no recull específicament la orientació sexual de les persones és indubtable a ulls del Tribunal Constitucional que aquesta es pot incloure dins de la seva clàusula “qualsevol altre condició o circumstància personal o social”.

Val a dir que malgrat que les parelles de fet van ésser reconegudes a Catalunya a l’any 1998 aquestes no podien adoptar fins a l’any 2005, de manera que era materialment impossible que la parella hagués pogut tenir un fill ni biològic- òbviament- ni adoptat. A la sentència llegim “que estem […] davant de l’exigència d’un requisit aparentment “neutral” – haver tingut fills comuns- que, no obstant, té efecte excloent de la pensió per a parelles de fet del mateix sexe donada la impossibilitat biològica de tenir fills en comú i la impossibilitat legal de la seva adopció en comú fins a dates molt recents”.

Ara bé, la sentència recorda que totes aquelles parelles que no van reclamar el seu dret a cobrar la pensió de viduïtat en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la norma ja no poden reclamar-lo perquè la norma establia un límit temporal per a accionar dit dret. S’afegeix que tampoc podran demanar la pensió aquelles persones que haguessin acceptat sentències contràries a la seva petició.

Tanmateix, la sentència compta amb quatre vots particulars. El primer va ser formulat pel magistrat Francisco Pérez de los Cobos al qual s’hi van adherir tres magistrats més, a saber, Rodríguez Arribas, Andrés Ollero Tassara i Juan José González Rivas. Consideren que aquesta norma està justificada en atenció a l’escassetat de recursos de l’Administració Pública i que l’exigència de tenir fills és “raonable”.

I per últim afegirem que aquesta disposició ara declarada inconstitucional ja va ser qüestionada l’any 2007, quan el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va considerar que no es podia aplicar la restricció de tenir fills comuns a una parella de fet que no havia pogut tenir fills a causa d’impediments biològics. Per tant, tot i que el recurs d’inconstitucionalitat es centra en l’estudi de les parelles homosexuals per a expulsar la disposició de la Llei de mesures en matèria de Seguretat Social també podríem arribar a la mateixa conclusió si analitzéssim el cas de les parelles heterosexuals que no haguessin pogut – o volgut- tenir fills, perquè, seguint el mateix fil argumental, aquestes estarien en desigualtat respecte de les altres parelles heterosexuals que sí haguessin pogut  – o volgut- tenir fills.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *