El cos de funcionaris del Tribunal de Comptes

Per Neus Teixidor.
Madrid.

 

La Sentència de la Sala Contenciosa (Secció 7) del Tribunal Suprem, de 3 de desembre de 2012, declara la nul·litat d’alguns nomenaments de lliure designació del Tribunal de Comptes.

Cos de Funcionaris del Tribunal de Comptes.

L’article 89 de la Llei 7/1988, de 5 d’abril, de Funcionament del Tribunal de Comptes determina que el cos de funcionaris del Tribunal de Comptes està format pel Cos Superior de Lletrats del Tribunal de Comptes, el Cos Superior d’Auditors del Tribunal de Comptes i els Cossos Superiors de les Administracions Públiques i la Seguretat Social. Aquests últims es troben integrats en el grup A1 i el seu nombre no pot sobrepassar el total conjunt de les plantilles dels altres dos cossos.

En relació a aquest precepte, la Disposició Addicional Quarta del mateix text legal crea el Cos Superior de Lletrats (amb 50 places) i el Cos Superior d’Auditors (amb 75 places). Ara bé, la Disposició Addicional Dissetena de la mateixa llei (introduïda per la Llei 31/1991, de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per 1992) indica que la plantilles del Cos Superiors de Lletrats és de 55 membres i la del Cos Superior d’Auditors és de 87.

Objecte del Litigi.

L’objecte principal d’aquest procediment és la impugnació de la Resolució del Ple del Tribunal de Comptes, de 29 de març de 2012, que va desestimar el recurs d’alçada contra la resolució de la Presidència del Tribunal de Comptes, de 3 de novembre de 2011, que va resoldre la convocatòria de lliure designació efectuada per la Resolució de 4 de juliol de 2011.

La Resolució de la Presidència del Tribunal de Comptes, de 4 de juliol de 2011, va anunciar la provisió de determinats llocs de treball del Tribunal de Comptes, mitjançant el procediment de lliure designació. A aquests efectes, ens fixarem en dues de les vacants. En primer lloc, la de “Subdirector Adjunt de l’Assessoria Jurídica” que es troba adscrita a l’Àrea Politico-Administrativa de l’Estat i que requeria acreditar “experiència en emissió d’Informes, Estudis, Consultes i Dictàmens de caràcter jurídic. Experiència en desenvolupament de lloc de treball similar”, Per altra banda, tenim la vacant  “d’Assessor Econòmic Financer” adscrita a la Secció d’Enjudiciament.

Posteriorment, els departaments corresponents van emetre les seves propostes de nomenament. Per una banda, el Consell del Departament de l’Àrea Político-administrativa de l’Estat de la Secció de Fiscalització del Tribunal de Comptes, emet el seu dictamen el dia 7 de setembre de 2011, en el que proposa a la Sra. Debora per cobrir la primera de les vacants indicades anteriorment. Per altra banda, el Consell del Departament Tercer de la Secció d’Enjudiciament del Tribunal de Comptes, en la seva resolució del 3 d’octubre de 2011, proposa al Sr. Arsenio, ja que reuneix els requisits establerts per la convocatòria i supera als altres sol·licitants en experiència professional, consolidació de grau i anys d’experiència especifica en matèria econòmica i pressupostaria del propi Tribunal de Comptes.

Finalment, el dia 6 d’octubre de 2011, la Comissió de Govern del Tribunal de Comptes va acordar per unanimitat l’adjudicació dels llocs de treballs convocats pel procediment de lliure designació a les persones proposades pels diferents departaments. No obstant, el nomenament es va fer públic amb la Resolució de la Presidència del Tribunal de Comptes, de 3 de novembre de 2011 (publicada en el BOE del dia 8 de novembre).

Contra aquesta resolució, l’Associació dels Cossos Superiors de Lletrats i Auditors del Tribunal de Comptes va interposar un Recus d’Alçada que va ser desestimat per la Resolució del Ple del Tribunal de Comptes, de 29 de març de 2012. Aquesta darrera resolució és la que és objecte del procediment judicial que ens ocupa.

La Seu del Tribunal de Comptes, al Carrer Fuencarral de Madrid.

Al·legacions de la part demandant.

L’Associació dels Cossos Superiors de Lletrats i Auditors del Tribunal de Comptes presenta un Recurs de Contenciós-Administratiu en el que fa diverses al·legacions.

1- Els nomenaments portats a terme pel Tribunal de Comptes no respecten els límits de les plantilles pressupostaries. Com ja hem vist anteriorment, el nombre de funcionaris pertanyents a Cossos diferents dels propis del Tribunal de Comptes no poden sobrepassar el total del conjunt de les plantilles dels Cossos Superiors de Lletrats i Auditors del mateix. En aquest cas, l’entitat recorrent considera que, actualment, 89 places estan ocupades per funcionaris dels cossos propis del Tribunal i 94 estan cobertes per funcionaris d’altres cossos. Per tant, son inviables els dos nomenaments que es recorren.

2- El nomenament de Sra. Debora es va portar a terme malgrat que la citada senyora no reunia els requisits ni l’experiència professional requerida per l’adjudicació del lloc de treball assignat.

3- Posa de manifest l’absència de motivació suficient i adequada en el nomenament d’un lloc de designació en el Tribunal de Comptes.

Al·legacions de l’Advocat de l’Estat.

L’Advocat de l’Estat demana que es desestimi aquest recurs i en la contestació de la demanda fa diverses al·legacions (per simplificar la lectura, els he numerat seguit les pretensions de la part demandant).

1- Els nomenaments que ens ocupen respecten els límits de les plantilles pressupostàries, ja que el nombre de llocs de treball pressupostats l’any 2011 ascendia a 202. Per tant, aquest fet impedeix que el nombre de funcionaris de la Administració de l’Estat i la Seguretat Social pugui ser superior a 102 efectius (quantia que no s’assoleix).

2- El nomenament de la Sra. Debora es refereix a un lloc de lliure designació. En conseqüència, no es troba reservat a un determinat Cos de Funcionaris. Al tractar-se d’un supòsit de lliure designació, els Tribunals de Justícia han respectat la valoració dels requisits per la selecció del personal realitzada pels òrgans administratius, ja que no ens trobem davant de cap supòsit d’indefensió, desviació de poder o discriminacions prohibides.

3- La motivació segueix els requisits exigits per l’article 56.2 del Reial Decret 364/1995. A més a més, en l’expedient, consten els mèrits personals de la Sra. Debora en relació al lloc de treball.

Sentència del Tribunal Suprem.

Com ja he apuntat anteriorment, la Sentència de la Sala Contenciosa (Secció 7) del Tribunal Suprem, de 3 de desembre de 2012, anul·la la resolució del Ple del Tribunal de Comptes de 29 de març de 2012, en particular allò relatiu a l’adjudicació del lloc de treball de “Subdirector Adjunt de l’Assessoria Jurídica” a la Sra. Debora i el “d’Assessor Econòmic Financer” al Sr. Arsenio, per no ajustar-se a l’ordenament jurídic.

1- El Tribunal de Comptes efectua una interpretació inadequada de la normativa citada, el nombre de places fixades legalment per les plantilles dels Cossos Superiors de Lletrats i Auditors és de 142 places. Per tant, només podrà haver-n’hi 64 de funcionaris procedents dels Cossos Superiors de les Administracions Públiques i Seguretat Social. En conseqüència, el nomenament dels aspirants seleccionats era contrari  la normativa citada per l’Associació recurrent.

2- El Tribunal Suprem posa de manifest que no pot determinar com va ser valorada l’experiència de la Sra. Debora.

3- La Sentència del Tribunal Suprem de 30 de setembre de 2009 va establir un canvi de criteri en la valoració dels nomenaments de lliure designació en el Tribunal de Comptes. El procediment de lliure designació ha de tenir en compte els Principis de Mèrit i Capacitat, ha de constar de motivació suficient i l’informe de proposta del candidat l’ha d’emetre el titular del centre, organisme o unit al que està adscrita la vacant. A més a més, estableix uns límits mínims a la designació. Per una banda, trobem un límit substantiu que fa referència a l’obligació d’identificar clarament la classe de mèrits que han estat considerats prioritaris per decidir la preferència determinant del nomenament. Per altra banda, tenim un límit formal relatiu a la necessitat de precisar les concretes circumstàncies considerades en la persona nomenada per individualitzar en ella el superior nivell de mèrit i capacitat que la facin més adequada (“creditora”) pel nomenament.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.