Una eina que proporciona beneficis o vulnera drets?

Per Álvaro Melero.
Barcelona.
 

L’actual problemàtica en els Estats Units procedent dels avions teledirigits està provocant que la ciutadania americana protesti ja que es planteja una possible vulneració de la llibertat personal.

En la majoria dels casos, els projectes són per dur a terme tasques de recerca, o altres tasques amb el benefici que aporta aquest aparell al poder sobrevolar una zona determinada amb un conjunt de càmeres i obtenir una millor visió.

Els defensors de la vida íntima de les persones temen que la proliferació d’aquests avions, també coneguts com drons, acabi en una “societat vigilada” en què els moviments dels nord-americans siguin monitoritzats, seguits i gravats de manera rutinària per les autoritats.

En una decisió significativa per obrir el cel dels Estats Units a milers d’avions teledirigits, les autoritats federals van sol·licitar dijous propostes per establir en diverses parts del país sis polígons de prova per a aquestes aeronaus.

L’agència aeronàutica, identificada com FAA per les sigles en anglès, està obligada per una llei promulgada l’any passat a instal·lar polígons per proves de drons civils i militars amb vista a integrar l’espai aeri nord-americà que ara està limitat a les aeronaus tripulades.

L’Agència Federal de l’Aviació també va presentar en línia l’esborrany d’un pla perquè la privacitat de la gent sigui protegida de les mirades des del cel amb aquests avions. Segons el projecte, els llocs de prova estarien obligats a seguir les lleis federals i estatals, a més que farien pública una política de respecte a la privacitat.

També hi ha el temor que l’enllaç entre els drons i els seus operadors en terra pugui fallar o ser intervingut per pirates informàtics amb la conseqüent pèrdua del seu control. Els avions teledirigits militars són controlats mitjançant senyals xifrades de GPS (o sistema de posicionament global) que eviten les intervencions de pirates informàtics, però els drons civils no tenen aquesta protecció.

Pel que fa el Dret local, son delegacions que procedeixen del poder legislatiu dels Estats. Aquests han anat delegant poders legislatius a favor de milers d’agències governamentals, ciutats, comtats, o districtes especials. A més, i igual que el Dret estatal, cadascuna d’aquestes regulacions està subjecta a la interpretació judicial específica. Per això, el ciutadà dels Estats Units d’Amèrica es troba sotmès a diferents normes i regulacions procedents de diverses dotzenes de diferents agències de nivells federal, estatal o local, que s’apliquen en funció de variables com la ubicació o la naturalesa de l’acte jurídic.

Podríem dir en tot cas que tot i tenir en compte la ubicació del objecte en qüestió o la seva naturalesa, l’acte jurídic de filmació amb avió teledirigit quedarà sota interpretació dels diferents poders estatals i pendent d’una possible legislació o adaptació a lleis ja promulgades.

D’altra banda, tenim constància de la llei patriòtica dels Estats Units d’Amèrica, anomenada en anglès USA PATRIOT Act, és un text legal nord-americà promulgat el 26 d’octubre de 2001.

Va ser aprovada per una aclaparadora majoria tant per la càmera de representants com pel senat nord-americà després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001.

L’objectiu d’aquesta llei és ampliar la capacitat de control de l’Estat en nom de combatre el terrorisme, millorant la capacitat de les diferents agències de seguretat nord-americanes al coordinar i dotar de majors poders de vigilància contra els delictes de terrorisme. Així mateix la llei també va promulgar nous delictes i endurir les penes per delictes de terrorisme.

La Llei Patriòtica ha estat durament criticada per diversos organismes i organitzacions de drets humans, a causa de la restricció de llibertats i garanties constitucionals que ha suposat per als ciutadans, tant nord-americans com estrangers.

Americans i Estat americà topen. D’una banda trobem les organitzacions en protecció de la intimitat personal però d’altra banda contraposem la voluntat de l’estat per la vigilància de la ciutadania amb l’objectiu de preveure situacions d’àmbit terrorista. Donats els fets i la vigent legislació americana, podríem dir que la situació es troba en un estat de “stand by”.

Un exemple dels citats drons.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.