El Tribunal Suprem avala el sistema d’immersió lingüística a Catalunya

Per Joan Mateo.
Barcelona.
 
Cartell reivindicatiu de l'escola en català

Sembla ser que la polèmica envers la immersió lingüística, si més no pel que fa als seguits episodis judicials, arriba a la seva fi. El Tribunal Suprem ha avalat amb una sentència publicada el passat dia 19 de Febrer, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 8 de Març del 2012 que donava a Feliciano Sánchez i altres dues famílies demandants, el dret a escolaritzar els seus fills amb castellà com a llengua vehicular. Feliciano Sánchez López, un dels demandants, va recórrer aquesta mateixa sentència del TSJC en entendre que aquest dret havia de ser reconegut alhora a totes les famílies catalanes, sense necessitat d’oposar cap demanda a l’Administració de Justícia. Tres anys han estat necessaris doncs, per a que el Tribunal Suprem hagi “concretat” en paraules seves, les disposicions de la sentència  originària del conflicte.

I és que el Tribunal Suprem va resoldre el Desembre del 2010 un recurs d’aquest mateix pare i dues famílies més, on se’ls hi reconeixia el dret a escolaritzar els seus fills en castellà. Aquesta sentència, però, no deixava clar si es referia només al cas concret esmentat o a tot el sistema educatiu català. En aquesta sentència s’afirmava “que el castellà s’utilitzi també com a llengua vehicular en el sistema educatiu” i instava la Generalitat a “adoptar les mesures necessàries per adaptar el seu sistema d’ensenyament

El TSJC va aprovar una interlocutòria que donava al Govern dos mesos de termini per complir la sentència del Tribunal Suprem. La Generalitat va interposar un recurs davant del mateix TSJC, que va tornar a pronunciar-se i va aclarir aquest cop que el compliment havia de ser només en el cas de les famílies demandants.

El Tribunal Suprem ha afirmat que no entra a valorar el sistema d’immersió lingüística a Catalunya, sinó que només reconeix a aquestes tres famílies una “situació jurídica diferenciada” que els permet saltar-se la llei catalana. També afirma que la sentència del TSJC s’adequa a “l’ordenament jurídic actual”.

Façana del Tribunal Suprem, amb seu a Madrid

Tot aquest litigi que ha durat pràcticament 5 anys des del recurs de les tres famílies, produït l’any 2008 i desestimat pels tribunals, va tenir un dels seus moments claus a la Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional que retallava ostensiblement l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, i que reconeixia el castellà com a llengua vehicular juntament amb l’altra llengua oficial del territori, el català. Aquesta equiparació va propiciar la reconsideració del Tribunal Suprem al recurs de les famílies demandants.

El ministre Wert però, ha afirmat que aquesta sentència dóna en part la raó al Ministeri d’Educació, i ha instat a Irene Rigau al diàleg polític. El Ministre manté que la LOMCE és vàlida, una llei d’educació que redueix notablement la necessitat i la valoració de conèixer la llengua catalana. La Consellera ha afirmat que si Wert manté la proposta de llei és simplement per qüestions polítiques. Sembla ser doncs que sortim d’un llarg conflicte judicial i entrem en un conflicte polític.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.