El debat sobre la prohibició del “burca” i altres peces de roba que cobreixen la cara de les dones musulmanes torna a estar a l’ordre del dia, després que el Tribunal Suprem (TS) revoqués una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en que es permetia a l’Ajuntament de Lleida prohibir l’ús d’aquestes peces de roba en espais públics. La sentència del TS ve motivada pel recurs de cassació interposat per l’associació musulmana Watani, que al seu moment també interposà un recurs contra l’ordenança municipal de Lleida davant del TSJC (demanda que va originar la ratificació de la mesura per part del TSJC i que després ha estat tombada pel TS).
Segons l’Ajuntament de Lleida, l’ús del burca “pertorba la tranquil·litat ciutadana, la seguretat i l’ordre públic”. A més, Àngel Ros, l’alcalde de la ciutat, ha afirmat que vol ara que aquesta prohibició es reguli per via legislativa a les Corts Generals de l’estat. “La sentència estableix que hi pot haver cambres legislatives que sí que regulin en aquest sentit i intentarem que els parlaments autonòmics o les Corts Generals regulin en el sentit que ho havia fet l’ordenança de Lleida, que vetlla per la igualtat de l’home i la dona i la no discriminació” – afirma Ros.
Pel que fa a l’organització demandant, ha expressat la seva congratulació per la sentència. No opinen el mateix però, algunes associacions feministes i de defensa de la igualtat de la dona, que han expressat la seva decepció per considerar que el burca atempta contra la llibertat de les dones. En aquest sentit, Yolanda Besteiro, presidenta de l’Associació Progressista de Dones, ha afirmat que el poder judicial pateix una “falta de coneixement i formació en igualtat” en relació a les llibertats de les dones. Altres entitats i sectors feministes afirmen que la dona ha de tenir plena llibertat per portar el burca si així ho desitja.
El mateix Tribunal Suprem, a la sentència, afirma que no totes les dones porten el burca per coacció, sinó per llibertat religiosa, però aquest dret també pot xocar amb el de la seguretat ciutadana.
El debat sobre el vel integral és un clàssic a l’estat espanyol. La llibertat religiosa és un dels preceptes més sagrats de la Constitució espanyola del 1978. Si bé Espanya es defineix com un estat aconfessional, s’inclou la protecció especial envers l’esglèsia catòlica. Aquest fet pot provocar que, a diferència del que passa en estats com França o Bèlgica, on la laïcitat està per sobre de tot principi en l’aspecte religiós, a Espanya s’hagi de donar més llibertat a conductes que poden atemptar contra altres drets, com el de la dignitat o l’honorabilitat de les dones, ja que la seva tradició catòlica ha permès durant molts anys l’ús de crucifixos a les escoles públiques a més d’altres tradicions catòliques que estaven al límit del que es considera normal d’una societat avançada.
Tot i així, una solució cent per cent tolerant i una cent per cent prohibitiva serien massa simplistes i no tancarien el debat; cal doncs una regulació especifica en aquest sentit (cal recordar que hi ha diferents tipus de vel islàmic). A Espanya s’han anat resolent els conflictes administratius que han aparegut. En la majoria dels casos s’ha donat la raó als pares musulmans i a que les seves filles puguin dur el vel en centres públics i concertats, fins i tot concertats religiosos (font aquests darrers de la majoria de conflictes). A Europa la regulació del vel és ben diferent a cada estat, tot i que per norma general no s’aplica una prohibició o tolerància total, sinó que es regula segons el tipus de vel o segons la voluntat del territori com es el cas d’Alemanya on en quatre länders l’ús del vel està prohibit als centres escolars.
A Catalunya no existeix cap llei que prohibeixi el vel islàmic, tot i que el conseller Felip Puig va justificar-ne la seva prohibició quan era Conseller d’Interior. Pel que fa al món municipal, només s’han presentat mocions en alguns Ajuntaments, entre ells la de Lleida. A més a més una prohibició d’aquest tipus, com ja s’ha vist abans, xocaria amb preceptes de la Constitució.
Com a conclusió podríem dir que el debat del vel islàmic és un debat interessat per alguns sectors de la societat, sobretot per part de formacions d’ultra-dreta i conservadores. L’ús del burca o del vel integral és minoritari dins dels musulmans residents a casa nostra, que també són minoritaris. La prova és que aquest debat apareix ara, i de fa anys, just en temps de crisi econòmica i on apuntar a l’estranger com a causa de molts mals dóna sovint rèdit electoral i mediàtic. De fet no sembla que hi hagi gaire intenció de preguntar a les dones, que serien les afectades per aquestes hipotètiques prohibicions, quina és la seva opinió.
