Guía jurídica per l’expropiació del palau de Marivent

Pêr Carlos Salvà.
Palma.

 

Benvinguts a Marivent, palau d’ensomni a la vora del mar construït al 1923 per encàrrec del pintor Joan Saridakis amb la finalitat inicial de servir com a museu d’art. Mort el famós pintor, la seva filla va donar el palau al 1966 a la diputació provincial de Balears. Després de mantenir-lo durant una dècada com a centre cultural la diputació decideix cedir-lo al (per aquelles hores) príncep Juan Carlos per servir a les activitats pròpies de la corona i al gaudiment personal de tota la Corona.

Imatge del palau de Marivent

A principis del passat any es va obrir el debat sobre la finalitat d’aquest ja que es va constatar que costava més de un milió i mig d’euros el manteniment per que les seves majestats poguessin acudir cada any a la seva residencia d’estiueig.

En relació a aquesta  polèmica, el passat dia 22 de febrer, la renombrada coalició “Més per Mallorca” va presentar al parlament una proposta no de llei per “recuperar” el Palau, reconduir-lo al mon cultural i poder treure un profit econòmic.

Debat a part sobre el que ha aportat i ha deixat de aportar la Corona a les Illes Balears, i sent la proposta quasi inimaginable (de fet, no va aconseguir entrar al parlament) aquest reivindicació ens ha fet pensar. Ens demanem el següent: com podríem recuperar Marivent?

Però la qüestió va mes enllà, per entendre bé el procediment hem de veure sota a quin instrument jurídic pot  succeir. En paraules mes simples i directes:

És possible “l’expropiació” de les possessions de la Família Real?

Per contestar a les dubtes plantejades hem de distingir a quines categories podem trobar les possessions de la Família Real.Per això atendrem tant a la llei del Patrimoni nacional (Llei 23/1982 de 16 de juny) com la llei del Patrimoni de les Administracions Públiques (Llei 33/2003 de 30 de novembre.

Aquestes lleis (i una tercera) ens deriven a tres tipus de patrimoni del qual la corona pot fer ús:

  • Per una banda la llei del Patrimoni Nacional (LPM) ens diu que els bens que es trobin sota aquesta denominació i que es regeixin per les disposicions de la present llei estaran destinades tant a l’exercici de representació real com al us personal dels membres de la Família Real (article 2.1 De la LPM).

Aquets bens no seran propietatde la Família Real. El Consell d’Administració del Patrimoni nacional s’encarregarà de la gestió i administració,essent l’Estat el vertader propietari. Sota aquesta rubrica trobem importants immobles com La Zarzuela, el palau de la Almudaina, el palau d’Aranjuez o el monestir de San Lorenzo de l’Escorial (articles 4 i 5).

  • Per l’altre banda tenim la llei del Patrimoni de les Administracions Públiques (LPAP). Encara que en aquest cas particular ens interessa més la llei de Patrimoni de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears  de 6 de abril del 2001. El concepte d’aquests és molt simple, bens públics del qual l’estat, l’administració, o be la comunitat autònoma en qüestió en son propietaris, però sempre amb la finalitat de servir a l’interès públic.

Com veiem aquí, el Palau de Marivent és patrimoni de les Illes. L’executiu és qui ha de decidir a que van destinats aquests bens. D’aquí extreïm la segona categoria: Els bens de propietat pública estatal o autonòmica que sota la responsabilitat i l’administració del govern titular han estat cedits voluntàriament a l’ús o als serveis de representació de la Corona.

  • Per finalitzar encara podem comptar amb una tercera categoria que deduïm del codi civil i de la carta magna i sobre la qual no hi fa falta aprofundir en excés, aquesta categoria respon a lespropietats privades.Tant el Rei com els restant membres de la Família compten amb bens de naturalesa privada (de les quals poc es coneix) que provenen tant de herències com compravendes. Això es deu a que en cap lloc trobam una prohibició als membres de la corona de comptar amb patrimoni particular per el qual, en defecte de norma restrictiva s’aplicarà el polèmic article 14 de la constitució: Tots els ciutadans son iguals davant la llei.

Amb aquestes tres categories de bens patrimonials sumades ens donen una fortuna de quasi dos mil milions d’euros. Una fortuna que com hem vist el grup parlamentari anteriorment esmenat vol reduir. I aquí és quan ja podem contestar a la pregunta feta anteriorment distingint als distints tipus de bens “Reials”.

Primer de tot, cal dir que la institució de la expropiació com a tal, tan sols la podríem trobar a la darrera de les categories ja que son els únics tipus de bens del quals els membres individuals de la Corona son propietaris exclusius i privats i per els quals podrien ser subjecte d’indemnització. Recordem que el mateix concepte d’expropiació requereix de la noció de propietat privada per poder ser exercida típicament.

De l’altre banda, el primer grup de bens (bens del Patrimoni Nacional) estan concretats per els propis preceptes de la LPN (articles 4 i ss.) , per això l’única via per modificar la propietat i les funcions dels immobles reconeguts dins d’aquesta llei és mitjançant el procediment legislatiu ordinari.

I atenent a la categoria restantpodem contestar a la primera pregunta formulada: Com podríem recuperar el palau de Marivent?

Abans de continuar cal esmentar un petit incís. Si els Reis no son propietaris però hi habiten sense cap despesa, en quina situació jurídica es troben? Aquesta es una pregunta vertaderament complexa ja que no respon a cap tipus d’institució jurídica típica.

La comunitat autònoma es l’encarregada del manteniment del Palau, mentre que la Família Real te pràcticament l’explotació i el gaudiment total d’aquest be immoble. Per aquest fet ens deslliguem de les institucions mes similars com l’usdefruit o la cessió de l’explotació ja que aquests reparteixen per igual tant drets com deures al subjecte passiu. Com ja hem dit, la Corona simplement en gaudeix mentre la comunitat manté aquest bé, això ens condueix a pensar que aquesta situació jurídica es troba en una situació d’atipicitat.

Tot i això, la recuperació d’aquets bens es la menys complexa de totes. Així com els bens particulars requerien d’expropiació i els bens del Patrimoni Nacional necessitaven una modificació legislativa, els bens de l’estat o de les comunitats cedits a la corona han estat atorgats per una simple decisió governamental. Un simple acte administratiu que en base als principis jeràrquics podria ser restituït per un acte posterior.

Aquí teniu, aquesta es la teoria. Ara bé, d’aquí a imaginar que el govern popular de les Illes decideixi arravatar a les seves majestats la seva estimada segona residència n’hi ha un pas enorme, jo veurem si ens ajuda l’Urdangarín.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.