En aquest dictamen procedirem a analitzar si l’Estat Espanyol té o no la jurisdicció per a jutjar els actes de pirateria comesos front les costes de Somàlia. En aquest cas en concret el govern Somalí, amb algunes cartes i escrits d’altres països veïnats o fronterers demanant també ajuda i insistint en la gravetat de l’assumpte, fent especial intensitat en la preocupació general i la gravetat de l’assumpte, va enviar una carta al Consell de Seguretat demanant ajuda a les Nacions Unides per combatre la pirateria i l’atracament de naus estrangeres a mà armada.
Arribats a aquest punt ens disposem a analitzar la qüestió per la qual se’ns sol•licita ajuda, estimar si els tribunals Espanyols tenen o no competència per jutjar els actes de pirateria succeïts davant les costes del ja citat país, a més d’estimar si el Codi Penal i la Llei Orgànica 6/1985 del Poder Judicial inclouen els crims de pirateria i robatori a ma armada.
Però quins són els fonaments de la preocupació de la Comunitat Internacional per dits actes de pirateria? En primer lloc hem de destacar el regim establert a la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar de 1982, al qual s’estableix la lluita contra aquestes activitats i també les diverses resolucions del Consell de Seguretat que tracten la situació de Somàlia , com la ja citada 1846 ( 2008) o la 1838 ( 2008).
Si observem els antecedents de fet podem comprovar la realització de les activitats de pirateria i atracament a ma armada a les zones d’alta mar però també a les aigües territorials de Somàlia. La normativa que hem d’analitzar, més en concret la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar, de 10 de desembre de 1982, només són de incumbència d’aquest anàlisi totes aquelles accions realitzades únicament a les zones d’alta mar “Tot acte il•legal de violència o de detenció o tot acte de depredació comesos amb un propòsit personal per la tripulació o els passatgers d’un buc privat o d’una aeronau privada i dirigits: Contra un buc o una aeronau en l’alta mar o contra persones o béns a bord d’ells; Contra un buc o una aeronau, persones o béns que es trobin en un lloc no sotmès a la jurisdicció de cap Estat;”, motiu pel qual podem excloure per complet tots aquells actes de apropiació o violents succeïts a les aigües territorials de Somàlia.
En segon lloc, cal esmentar el més important dels motius. Si observem detingudament la legislació Espanyola, més en concret l’article 616 ter y 616 quáter, podem observar clarament que aquests dos articles parlen de la piratería i l’apoderació ilícita d’aeronaus i els tipifiquen com a delictes. ” El que amb violència, intimidació o engany, s’apoderi, danyi o destrueixi una aeronau, buc o un altre tipus d’embarcació o plataforma en el mar, o bé atempti contra les persones, carregament o béns que es trobessin a bord de les mateixes, serà castigat com a reu del delicte de pirateria amb la pena de presó de deu a quinze anys. En tot cas, la pena prevista en aquest article s’imposarà sense perjudici de les quals corresponguin pels delictes comesos.”
Malgrat la explicitesa del reconeixement de la pirateria al Codi Penal, cal esmentar un dels principis més importants de les normes penals de l’Estat Espanyol, el principi de Irretroactivitat. Perquè el principi d’irretroactivitat en aquest cas?
El delicte de pirateria es va incloure al Codi Penal Espanyol mitjançant la Llei Orgànica 5/2010, de 22 de Juny i per tant quan es van succeir aquests delictes marítims( any 2008), no es trobaven recollits al codi Penal del moment.
El tercer dels motius és, segons el meu parèixer, l’article 23.4 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, el qual ens parla de que serà competent la jurisdicció espanyola per conèixer dels fets comesos per espanyols o estrangers fora del territori nacional susceptibles de tipificar -se, segons la llei espanyola, com a delicte de pirateria i apoderament il•lícit d’aeronaus.
En primer lloc, aquest esment exprés als actes de pirateria ja estava recollida en la redacció originària de la LOPJ, la qual cosa posa de manifest, l’excessiva demora d’incloure aquesta figura al CP.
D’altra banda, el propi text de l’article 23.4.c) imposa uns requisits de vinculació i subsidiarietat a la figura, ja que perquè els Tribunals espanyols persegueixin els fets ha de quedar acreditat que els responsables estan a Espanya o existeixen víctimes espanyoles o, almenys, que existeixi un vincle de connexió rellevant amb Espanya. A més, a un altre país competent o en el si d’un Tribunal Internacional no s’ha d’haver iniciat procediment que suposi una investigació i una persecució efectiva, si escau, de tals fets punibles.
Per aquests motius, podem afirmar que, en conclusió, la legislació Espanyola no pot jutjar els actes de pirateria comesos front a les costes de Somàlia, que en resum podem afirmar que són:
– Irretroactivitat de les normes Penals de l’Estat Espanyol. Articles 616 ter i 616 quáter van ser afegits l’any 2010, mentre que els actes vans er duts a terme l’any 2008.
– Límits a la jurisdicció universal, concretats en els requisits de vinculació i subsidiarietat de l’article 23.4 de la LOPJ.
